Sensellarisme

Creix el sensellarisme a Girona: l'ajuntament crearà un nou centre obert tot l'any

  • El projecte, inicialment per a unes 80 places, s'ha presentat als fons Next Generation
  • També s'ampliaran els llits instal·lats a l'antiga UNED
  • 4.172 persones viuen al carrer, en albergs i hostals, pisos ocupats o en situacions d'infrahabitatge
Gairebé 85 persones dormen al carrer a Girona
Maria Bosch | Olga Rodríguez | Gemma Esteba

L'Ajuntament de Girona treballa per crear un centre obert tot l'any perquè les persones sense llar hi puguin pernoctar. Així ho ha afirmat la regidora de Drets Socials, Núria Pi, després que el consistori hagi detectat un problema "d'exclusió social severa" a la ciutat. Actualment, 4.172 persones viuen al carrer, en albergs i hostals, pisos ocupats, en situacions d'infrahabitatge o pateixen exclusió residencial.

L'InformatiuAugmenta la gent que dorm al carrer a Girona

Amb l'arribada del fred s'agreuja encara més la situació de les persones que dormen al carrer.

Augmenta la gent que dorm al carrer a GironaVer ahora

El projecte, inicialment per a unes 80 places, s'ha presentat als fons Next Generation.

Augmenta la gent que dorm al carrer

En total, 83 persones dormen al carrer, un 43% més que fa sis anys. El perfil del sensellarisme a la ciutat és el d'un home d'uns 43 anys amb estudis secundaris i amb problemes d'addicció i malalties mentals. A partir de l'1 de desembre l'ajuntament posarà en marxa el pla de fred per acollir a la nit totes aquestes persones.

Serveis informatius Ràdio 4Les persones sense sostre augmenten un 43% en sis anys a Girona

Segons el darrer cens, hi ha 81 homes i 4 dones que dormen al ras.

Les persones sense sostre augmenten un 43% en sis anys a GironaEscuchar ahora

Una de les mesures del pla de fred és l'ampliació dels llits instal·lats a l'antiga UNED, l'edifici que es va habilitar per ser destinat a aquest ús. Així, en total hi haurà 42 places, set més que l'any passat.

Pi ha admès que cal més implicació de la Generalitat, perquè els recursos municipals que s'hi aboquen, que aquest any són d'1,9 milions d'euros, queden curts.