Mor l'editor i critic literari Josep Maria Castellet als 87 anys
- L'escriptor i editor ha mort a Barcelona als 87 anys
- Des dels inicis dels anys 60 donava a conèixer autors catalans
- La seva feina ha estat cabdal en l'edició i la crítica literària
La dirección de esta página ha sido copiada en su portapapeles
TVE Catalunya recull diferents moments de l'escriptor, editor i critic literari Josep Maria Castellet davant les càmeres de Sant Cugat, en ocasió de la seva mort, el gener del 2014.
La tasca de Castellet és essencial per a la cultura catalana de les darreres dècades. A més dels seus escrits, relats i assajos, va treballar per refermar i fer present els nous autors de parla i ploma catalana, va fundar l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana i la va presidir del 1978 fins al 1983.
Al seu espai d'entrevistes, Terenci a la fresca, Moix dialoga amb l'escriptor de literatura, de llibres, de la vida en general i del moment que viu el país. És el 1981.
Com a editor, Josep Maria Castellet aprén des de ben jove, però la feinada s'inicia a Edicions 62 i Ediciones Península. Posteriorment és conseller i president l'any 2002 del Grup 62.
Des del 2006 fins al 2010 és degà de la Institució de les Lletres Catalanes. Darrerament, s'havia retirat de la vida pública. Ha mort amb 87 anys.
Editor arriscat amb poetes joves
Castellet difonia amb interès la poesia de joves com ara Carlos Barral, Jaime Gil de Biedma i José Agustín Goytisolo, i sobre ells i molts d'altres publica la polèmica antologia Veinte años de poesía española el 1960. Els reculls donaven anomenada als autors, però en aquest cas també al que els reunia a les planes del llibre.
El 1963 publica Poesia catalana del segle XX en col.laboració amb el filòleg Joaquim Molas.
La seva crítica es basa en Salvador Espriu, Josep Pla, la situació de Catalunya abans i després de la democràcia i el paper que hi pren la cultura.
Participa en una entrevista dins l'espai Literal, on el cantautor Raimon parlava amb diferentes personatges del món de les lletres i la cultura.
Qui vulgui conèixer la seva vida no pot oblidar els seus textos autobiogràfics: el Dietari de 1973, Els escenaris de la memòria de 1988, Seductors, il·lustrats i visionaris del 2009 i Memòries confidencials d'un editor. Tres escriptors amics, del 2012, que eren el mateix Espriu, Baltasar Porcel i Montserrat Roig.
Una imatge de la seva manera de ser, d'actuar com a pont entre la cultura catalana i l'espanyola, és que va rebre el Premio Nacional de las Letras...
I també la Creu de Sant Jordi el 1983, la medalla d'Or a les Belles Arts del Ministerio de Cultura el 1992, la Medalla d'Or al Mèrit Artístic de l'Ajuntament de Barcelona el 1993, la Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya, el 2002 i el premi a la Trajectòria de la Setmana del Llibre en Català el 2004.
Menys important però un dels més estimats dels guardons que lliura TVE Catalunya són els Premis Dolços que del programa de cultura i arts ja desaparegut Continuarà: l'espai va lliurar una escultura de xocolata blanca a Castellet l'any 2011.
