Salvador Illa demana a ERC que tingui idees clares sobre l'aprovació dels pressupostos: "És hora que s'aclareixin. Enraonem i fem un pressupost de país", ha insistit. El president del Grup Parlamentari de Socialistes i Units per avançar recorda que els suports parlamentaris d'Aragonès "són molt escassos", però descarta demanar ara una qüestió de confiança: "La viabilitat parlamentària d'aquest Govern és molt escassa", afegeix. En una entrevista al Cafè d'idees amb Gemma Nierga, destaca que Esquerra no ha complert el pacte que va facilitar la investidura de Pedro Sánchez, ja que no s'ha reunit la taula entre catalans que demanaven: "Tinc la credibilitat d'ERC en suspens", ha dit en aquest sentit. Creu que unes eleccions avui dia no li anirien malament, però assegura que no pensa en un avançament: "Ara és moment d'anar a eleccions? Sense aprovar pressupostos?". El primer secretari del PSC assenyala al president Aragonès com a responsable que s'hagi trencat al Govern de coalició. Confia en el compromís del president Sánchez per reformar o eliminar el delicte de sedició. Reconeix que cal més celeritat amb el traspàs de Rodalies, però demana "una actitud més correcta" des de Catalunya, alhora que admet que voldria més inversió a Catalunya, però demana sortit de la cultura de la queixa. I considera que parla "poc" amb el president Aragonès en una situació com l'actual.
Pacients amb ictus de l'Hospital Trueta de Girona estan començant a fer rehabilitació utilitzant la realitat virtual immersiva. Volen comprovar si aquesta tecnologia ajuda els malalts a recuperar mobilitat més ràpidament.
Amb les ulleres 3D, en Jaume fa exercicis per recuperar la motricitat fina de la mà. Un ictus l'ha afectat la mobilitat de la part esquerra i la parla. Aquesta rehabilitació amb realitat virtual immersiva forma part d'un projecte que s'està desenvolupant a l'hospital Trueta de Girona amb persones que acaben de patir un ictus.
"Una nova etapa sense soroll". Aquesta és la conjura del nou Govern de la Generalitat, que aquest dimecres ha celebrat la primera reunió de treball tècnica del nou executiu després que els nous consellers i conselleres prenguessin possessió del càrrec. A més, la portaveu, Patrícia Plaja, ha deixat clar que el president Pere Aragonès no se sotmetrà a cap qüestió de confiança perquè "ara és moment de governar".
Prop de 2.200 persones a la manifestació constitucionalista a Barcelona per commemorar el Dia de la Hispanitat. Els Reis presideixen la tradicional desfilada militar a Madrid. La Plataforma Som Antifeixistes recorre els carrers de Barcelona afirmant que el 12-O "no hi ha res a celebrar".
Aquest dimecres, ha estat la primera reunió de treball del nou Govern de la Generalitat. Els consellers s'han conjurat a iniciar una etapa "sense soroll".
La regidora de l'ajuntament de Barcelona, Rosa Alarcón, dona visibilitat a les malalties rares a través de les xarxes socials. Realitat virtual immersiva per pacients amb ictus: l'Hospital Trueta de Girona comença a aplicar-ho en el procés de rehabilitació.
La directora Patrícia Fontconverteix en pel·lícula la història del mestre Antoni Benaiges durant la Guerra Civil. Un treball participat per RTVE.
Aquesta tarda s'han fet els actes de traspàs dels consellers després que aquest matí hagin pres possessió del càrrec. El president Aragonès ha instat a Junts a donar suport als pressupostos i dona la mà a la CUP i els Comuns. Del nou govern i de les relacions entre els exsocis en parlem avui amb Jordi Cabré, Joan López Alegre, Milagros Pérez Oliva.
Pere Aragonès insta Junts a donar suport als pressupostos i allarga la mà a la CUP i els Comuns. És el missatge principal del President a l'oposició en el marc de l'acte de presa de possessió dels nous consellers. Els 7 membres del nou Govern han jurat el càrrec al Palau de la Generalitat i aquesta tarda començaran a fer el traspàs de carteres.
Aragonès compareixerà al ple de la setmana vinent per explicar els canvis al Govern després de la sortida de Junts. Serà un bon escenari per mirar de convèncer els socis preferents perquè donin suport als pressupostos.
Departament d'Economia i Hisenda - Natàlia Mas i Guix
Sant Martí de Tous, 1979. Llicenciada en Administració i Direcció d’Empreses i en Comerç Internacional per la Universitat Pompeu Fabra. Màster en Economia Europea pel Col·legi d’Europa (Bruges, Bèlgica) i Màster en Política Econòmica per la Universitat de Columbia (Estats Units). Natàlia Mas i Guix serà la nova consellera d’Economia i Hisenda, primera dona que ocuparà aquest càrrec.
Fins ara ha estat directora general d’Indústria del Departament d’Empresa i Treball. I abans, va ser secretària d’Economia del Departament de la Vicepresidència i d’Economia i Hisenda (2019 - Maig 2021). Entre 2004 i 2015 va treballar al Banc Central Europeu, primer com a economista a les direccions generals d’Economia (divisió d’Afers Exteriors) i d’Estadística (divisió d’Estadístiques Monetàries i Financeres) i, des del 2010, com a experta en Estabilitat Financera a la direcció general de Política Macroprudencial i Estabilitat Financera.
Departament d'Acció Exterior - Meritxell Serret i Aleu
Vallfogona de Balaguer, 1975. Llicenciada en Ciències Polítiques i de l’Administració. Postgrau en Direcció General d’Empreses. Actualment és diputada al Parlament de Catalunya, on és portaveu adjunta del grup parlamentari d’Esquerra Republicana. També és presidenta de la Comissió d'Investigació sobre l'Espionatge per part del Regne d'Espanya amb els Programes Pegasus i Candiru, i portaveu a la Comissió d'Acció Exterior, Transparència i Cooperació.
Va ser consellera d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació de la Generalitat de Catalunya entre 2016 i 2017 i destituïda amb l'aplicació de l'article 155. Exiliada a Bèlgica, a partir del juny de 2018 va ser la Delegada del Govern de Catalunya a Brussel·les. Des del setembre de 2022 és vicesecretària general de Partit Obert d’Esquerra Republicana.
Departament de Recerca i Universitats - Joaquim Nadal i Farreras
Girona, 1948. Catedràtic d'història contemporània. Ha estat professor de les universitats de Liverpool (1970-1972), Autònoma de Barcelona (1972 - 1992) i de Girona (1992 - 2018). Doctor Honoris Causa de la Universitat de Perpinyà. I ha estat director de l’Institut Català de Recerca en Patrimoni Cultural de 2013 a 2022. Conseller de Política Territorial i Obres Públiques de 2003 a 2010. També va ser conseller de la Presidència el 2006 i portaveu del Govern de 2003 a 2006.
Anteriorment, havia estat alcalde de Girona de 1979 a 2002 i president de la Federació de Municipis de Catalunya (FMC) de 1981 a 1995. També ha estat diputat del partit socialista, on va ser-ne president del grup parlamentari i portaveu en diferents etapes. Va deixar la militància al PSC el 2015, després d’una llarga trajectòria al partit.
Departament de Territori - Juli Fernández i Olivares
Sabadell, 1977. Llicenciat en Farmàcia. Actualment, diputat d’Esquerra Republicana al Parlament de Catalunya des de les darreres eleccions. Ha estat delegat del Govern de la Generalitat a Barcelona des del 2018 al 2021. Va ser alcalde de Sabadell del 2015 a 2017 i posteriorment tinent d’alcalde. En una etapa anterior, havia estat Director general de Joventut de la Generalitat, sent director de Turisme Juvenil de Catalunya (2007 - 2009) i de l'Agència Catalana de la Joventut (2009 - 2011).
Llicenciat en Farmàcia i màster en màrqueting farmacèutic (EADA), ha treballat en el sector farmacèutic sempre vinculat a la gestió d'oficines de Farmàcia. La seva darrera responsabilitat al sector va ser com a cap de compres a Ecoceutics.
Departament de Salut - Manel Balcells i Díaz
Ripoll, 1958. Llicenciat i Doctor en Medicina i Cirurgia. Especialista en Cirurgia Ortopèdica i Traumatologia i en Medicina de l'Educació Física i l'Esport. Es va especialitzar a la Universitat de Montpeller en Biologia i Medicina de l'Esport. És considerat un dels impulsors de la medicina de l'esport a Catalunya. Ha estat director mèdic de l’hospital de Granollers.
President executiu de Biocat de 2006 al 2010. I té la Medalla Josep Trueta al Mèrit sanitari. Actualment, és director del Centre per a la Integració de la Medicina i les Tecnologies Innovadores a Catalunya, comissionat de salut de leitat i president de la Fundació de Gestió de Sant Pau i membre del consell de Govern del consorci sanitari de Terrassa i de l’Hospital del Mar.
Va serdirector d'Estratègia i Coordinació del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya des del gener del 2004 i Secretari d'Estratègia i Coordinació des del febrer del 2006. Posterioment, va assumir breument el càrrec de conseller d'Universitats, Recerca i Societat de la Informació el 2006. També ha estat regidor i Tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Granollers des de 1995 al 2004.
Departament de Drets Socials - Carles Campuzano i Canadés
Barcelona, 1964. Llicenciat en Dret. Director de la Federació Catalana de Discapacitat Intel·lectual (Dincat), president de la Fundació Acsar, vicepresident del Cocarmi i secretari de la junta directiva de la Taula del Tercer Sector.
Ha estat regidor de l’ajuntament de Vilanova i la Geltrú, diputat al Parlament de Catalunya i diputat al Congrés per CDC. Ha format part de l’Assemblea Parlamentària de l’Organització per a la Seguretat i la Cooperació a Europa (OSCE), amb la que ha fet d’observador internacional en processos electorals.
Departament de Justícia, Drets i Memòria - Gemma Ubasart i González
Castellar del Vallès, 1978. Doctora, DEA i Llicenciada en Ciència Política per la UAB. DEA en Dret i Màster Europeu en Sistema Penal i Problemes Socials per la UB. Internacional Diploma in Critical Criminology. Postgrau CIS en Investigació Social Aplicada i Anàlisi de Dades. Ha realitzat estades de recerca i docència a diverses universitats europees i americanes. Professora Agregada de l'Àrea de Ciència Política a la Universitat de Girona.
Els seus àmbits d’interès són les polítiques públiques, la gestió dels conflictes i el canvi social. En els darrers temps ha desenvolupat investigacions sobre règims de benestar i polítiques socials; conflictes, sistema penal i drets humans; govern i política locals; política espanyola i catalana.
Actes d'intercanvi de carteres dels consellers del nou Govern, que ja han pres possessió del càrrec. A la primera reunió de l'Executiu, Aragonès els ha demanat que governin per a tots els catalans, buscant el consens.
Disminueixen les donacions de sang per la caiguda en el nombre de donants. El Banc de Sang fa una crida perquè recuperem l'hàbit.
A les comarques cerealistes, com les de la plana de Lleida, la collita de panís acabarà enguany un mes abans de l'habitual, segons preveuen els pagesos, a causa de la calor i la manca de pluges.
Una sentència dona, per primer cop, la raó a un client afectat pel càrtel de cotxes. Els bufets d'advocats creuen que una sentència favorable pot provocar un efecte crida de reclamacions.
La segona temporada de la sèrie ’Historias para no dormir’, de Prime Video, que reimagina lliurement les obres televisives de Narciso Ibáñez Serrador torna al Festival de Sitges, lloc on es va presentar la primera temporada l’any passat. Els quatre capítols d’aquesta temporada són ‘El trasplante’, ‘La alarma’, ‘La pesadilla’ i ‘El televisor’, dirigits per Salvador Calvo, Nacho Vigalondo, Alice Waddington i Jaume Balagueró, respectivament. Els directors actualitzen quatre capítols de la popular sèrie, que s'estrenen al certamen de Sitges. Vigalondo ha descrit la sèrie com “un mini festival de cinema fantàstic espanyol”.
S'estima que a Catalunya podrien haver-hi més d'1 milió d'afectats pel càrtel de cotxes, un període de pujada de preus que va afectar els compradors de vehicles entre els anys 2006 i 2013. Ara una sentència dona, per primer cop, la raó a un client que va pagar de més. Els bufets d'advocats creuen que una sentència favorable pot provocar un efecte crida de reclamacions.
A les comarques cerealistes, com les de la plana de Lleida, la collita de panís acabarà enguany un mes abans de l'habitual, segons preveuen els pagesos, a causa de la calor i la manca de pluges. La falta d'humitat i les elevades temperatures fan que el gra s'assequi més de pressa i, per tant, estigui a punt per collir abans.
El Banc de Sang i Teixits ha fet una crida perquè la gent doni sang perquè ha alertat que les reserves són molt baixes. En concret, només en té per a quatre dies quan l'ideal seria tenir-ne per vuit.
L'activitat als hospitals es manté estable, però el nombre de donants ha disminuït. Per assolir un nivell òptim es necessitaria arribar a les 1.100 donacions de sang al dia i actualment hi ha aproximadament 750. Joan Ramon Grífols, director assistencial del Banc de Sang, creu que no hi ha un factor concret de per què ha baixat la donació tot i que la pandèmia podria ser una de les causes.
Suscríbete a este tema
