Enlaces accesibilidad

La gran nevada del Nadal de 1962

  • Catalunya va viure el Nadal del 1962 un fret excepcional: la temperatura va caure d'entre 8 i 10 graus
  • Va nevar sobre Barcelona durant 24 hores i la ciutat va quedar aturada, sense transport ni mitjans 
  • Andreu Claret, un exil.lat i professional de les comunicacions de muntanya, va lliurar la ciutat de la neu

Per
Moments - Les nevades

La nit de Nadal, mentre molta gent era a casa o la Missa del Gall, va començar a nevar. No era una situació meteorològica habitual, ni tan sols de més fret de l'habitual per ser a finals de desembre: la neu va caure durant 24 hores seguides.

Una nevada excepcional exactament tres mesos després de les grans inundacions que havien deixat tanta destrucció al Vallès, el Maresme i el Baix Llobregat. Ara, el temps ho va cobrir tot de blanc i de silenci.

Un hivern de molt de fret a tota Europa

A Barcelona ningú no passava pels carrers, hi havia poc trànsit, eren festes de nadal. El terra era sec. Quan va començar a nevar va cuallar de seguida.

Les temperatures eren excepcionalment baixes a tot el continent, i a Catalunya havien baixat de 8 a 10°C en poques hores. Al Port de la Bonaigua el termòmetre marcava -21°C i nevava també Vilanova i la Geltrú, Sitges i el Prat de Llobregat... El Maresme, el Vallés, el Garraf i el Barcelonès vivien una situació 'de postal', tal com reflectia la portada de La Vanguardia del dijous 27 de desembre.

'Navidades blancas en Barcelona' titulava aquell dia La Vanguardia, amb imatges alegres d'una parella esquiant a la plaça Catalunya i d'un grup de joves fent un ninot de neu, per cert sense gaire traça... Però no tot era tan festiu...

Nadal blanc però no pas tant alegre

El gruix de la neu als carrers arribava als 46 cm, i a l'Observatori Fabra hi van medir 70 cm. Les autoritats no van reaccionar: l'alcalde José María de Porcioles no va coordinar cap mena de feina que podés obrir pas als vianants o desblocar els cotxes, colgats per la neu.

Finalment es va aconseguir fer baixar màquines llevaneu d'Andorra que van ser rebudes com un exèrcit triomfal, i el propi exèrcit, l'espanyol, amb 600 soldats que arreu maldaven amb pales per obrir voreres i calçades. Havíen baixat des de Talarn.

El programa Moments  ha recollit la petita història de les grans nevades en el capítol emés dimecres 19 de desembre -50 anys després- de la del 1962.

La d'aquell any és tan recordada perquè aquells anys es començava a tenir càmeres de fotos i alguns guarden imatges d'aquell moment especial en la seva infantesa. I també perquè 'la televisió' -TVE, a Barcelona ubicada al estudis de Miramar, dalt de Montjuïc, la va enregistrar. A més, és un motiu recurrent de record en una ciutat on com se sol dir 'mai no neva'.

L'Associació Catalana de Meteorologia ens explica: que "Dins d'aquest marc que podríem definir com a caòtic, la nota alegre la donaven els esquiadors practicant el seu esport favorit al carrer de Balmes i Passeig de Gracia, entre altres. Curiosament, i en aquella ocasió de franc, els Ferrocarrils de la Generalitat servien com a remuntadors d'excepció fins l'estació de l'avinguda del Tibidabo pels esquiadors que volguessin repetir el descens."

A pagés patien pel bestiar, per no poder donar-los prou menjar. A ciutat, algunes famílies es van espantar: no es podia anar enlloc, gairebé ningú no tenia calçat adequat...

Sense tramvia ni autobús, com podrien anar a treballar? I el menjar? No hi havia el costum d'enmagatzemar-lo, no hi havia congeladors a les llars.

El 'Príncep de les neus'

De l'arribada de les màquines se'n va encarregar Andreu Claret i Casadessús, nascut a Súria el 1908 i pare de peridistes, músics i polítics.

Claret va participar el 1931 en la fundació d'Esquerra Republicana de Catalunya, va treballar activament per la República i va ajudar molts a fugir a l'exeil·li. Ell mateix exil.lat, va col.laborar amb la resistència i entre d'altres va acollir Pau Casals i Pompeu Fabra. La Gestapo el va detenir, però va aconseguir fugir de l'hospital on el tenien. El 1949 es va instal·lar a Andorra. Després de fer diversos oficis es va fer especialista en comunicacions de muntanya.

És ell a qui l'equip de Porcioles demana que dugui màquines llevaneu a Barcelona. I és un exil·lat qui treu del pas una gran ciutat en ple franquisme. El règim li mantenia una ordre de detenció en contra, però milers de barcelonins el van rebre alleujats i se'l va conèixer com el 'Príncep de les neus'.

Andreu Claret va rebre la Medalla d'Honor de Barcelona el 2004 i va assessorar els governs de la Generalitat i l'Ajuntament de Barcelona en temes de neu. Va morir el 2005 als 96 anys.

Claret va participar amb Josep Maria Cadena i Borja de Riquer en un col.loqui moderat per Salvador Alsius emés el desembre del 1981 que repassava aquells fets.

De grans nevades a la ciutat  que n'hagin compromés el dia a dia n'hi ha hagut poques però recordades. Les més importants, els anys 1829 i 1855. L'any 1887 en va caure una encara més grossa que la del 1962. El 1920 es va fer un gruix de neu de mig metre, i el 1933, més d'un pam de neu a Montjuïc en poques hores de precipitació.