És un mite al Joventut de Badalona i un dels màxims exponents del bàsquet espanyol

Jordi Villacampa: "Sóc força controlador i molt patidor"

  • És l'actual president -des de fa 13 anys- del Joventut de Badalona
  • Des que va debutar als 16 anys, no ha deixat d'estar relacionat amb aquest club
  • És el segon màxim anotador de la història de l'ACB des de fa 15 anys
  • Cristina Puig va entrevistar Jordi Villacampa, dimecres, 2 de maig, a La 2
alto:309, ancho:'550', flashcontentId:'videoplayer1387167', assetID:'1387167_ca_videos', location:'mmedia', source:'video1387167'
Ampliar imatgeJordi Villacampa: "a la vida s'ha de mirar sempre endavant, tot i que enyoro competir, els nervis abans del partit, els entrenaments i la convivència al vestidor"

Jordi Villacampa: "a la vida s’ha de mirar sempre endavant, tot i que enyoro competir, els nervis abans del partit, els entrenaments i la convivència al vestidor"JOSEP ECHABURU / tve

Ampliar imatgeCristina Puig va entrevistar Jordi Villacampa, president -des de fa 13 anys- del Joventut de Badalona

Cristina Puig va entrevistar Jordi Villacampa, president -des de fa 13 anys- del Joventut de BadalonaJOSEP ECHABURU / tve

Ampliar imatge10042012jordi-villacampa-2

JOSEP ECHABURU / tve

Ampliar imatge10042012jordi-villacampa-4

JOSEP ECHABURU / tve

Gent de paraula

Cristina Puig és una periodista de llarga experiència al món de la televisió i una persona a qui agrada la conversa.

Gent de paraula, el nom del programa, defineix a la perfecció la mena de personatges que ella crida a seure al seu plató. Cada dimecres, a les 20.30 hores, a La 2 de TVE Catalunya

CRISTINA PUIG (GENT DE PARAULA)CRISTINA PUIG (GENT DE PARAULA) 

 Són paraules de Jordi Villacampa, més de 20 anys vinculat a la Penya. Primer com a jugador i des de 1999 com a president del Club. Un mite al Joventut de Badalona i un dels màxims exponents de l’elit del bàsquet espanyol.

a la vida s’ha de mirar sempre endavant, tot i que enyoro competir, els nervis abans del partit, els entrenaments i la convivència al vestidor 

Fa 15 anys que no juga i avui continua sent el segon màxim anotador de la història de l’ACB. “Haver estat tant anys a la Penya no ha estat premeditat, senzillament ha passat”.

Tot i portar tant de temps allunyat de la pista, si més no com a jugador, confessa no ser gens nostàlgic: “a la vida s’ha de mirar sempre endavant”. Sí que admet però que “enyoro competir, els nervis abans del partit, els entrenaments i la convivència al vestidor”.


Quedar-se o marxar?

“La història de la Penya és la història de gent que marxa” afirma amb resignació però a l’instant afegeix que “la seva gran força és crear jugadors que lluiten i poden sobreviure”. I per què no va marxar Jordi Villacampa?.

“La història de la Penya és la història de gent que marxa 

En dues ocasions hauria pogut deixar el club verd i negre però va considerar que no li pagaven prou: “al Barça no em pagaven el que creia que mereixia, i això que em pagaven més que a la Penya”. Per tant, afirma, “jo no m’he mogut mai per diners”.

Qui només marxa per diners s’equivoca perquè és molt ara per res després 

Sempre es marxa per diners? “Qui només marxa per diners s’equivoca perquè és molt ara per res després” però si ho fas, també per objectius esportius llavors, diu, acostuma a funcionar.

“La nostra competència més ferotge és l’NBA” afirma i sap que és també l’objectiu de molts jugadors d’aquí, perquè allà el que es cobra no té res a veure “A l’NBA hi ha jugadors que cobren com el Messi”. Té clar també que la cultura de bàsquet que tenen als Estats Units és a anys llum de la que es té aquí.


De jugador a president

I entre les dues etapes només dos anys... “Mai se m’ha passat pel cap ser entrenador, s’ha de ser un ésser especial” en referència al fet que no només gestiones jugadors sinó també egos “un equip té interessos comuns però a dins cadascú té els seus propis”.

Mai se m’ha passat pel cap ser entrenador, s’ha de ser un ésser especial 

Jordi Villacampa ja porta 13 anys com a president de l’entitat i planeja ja la seva marxa “la gent no pot eternitzar-se en el càrrec i a mi ja em toca”.


Reus, Badalona i Bruce Springsteen 

Més enllà de les qüestions esportives també hi ha espai per a la seva biografia personal.

Jo no vaig ser un bon estudiant però és important entendre que sense formació, a la vida no vas enlloc 

Repassem algunes fotografies de la infància, els records de Reus, el seu pas pels Salesians on va començar a formar-se com a jugador amb l’equip de l’escola, de lo difícil que és pel seu fill portar e cognom Villacampa i voler fer bàsquet, de la importància dels estudis “Jo no vaig ser un bon estudiant però és important entendre que sense formació, a la vida no vas enlloc” afirma i explica que “m’he posat a estudiar ara, fent un màster a La Salle!”.

I també hi ha un moment per a Bruce Springsteen, un dels seus ídols musicals tan vinculat a una etapa de la seva joventut.

 

Comentaris

Espacio reservado para promoción
cid:40470