Carles Sentís deixa el seu gran llegat: el testimoni de tot un segle

• L'escriptor i periodista Carles Sentís ha deixat a les seves memòries el relat d'esdeveniments històrics des de la seva primera joventut fins fa pocs dies.
• Corresponsal de guerra, polític, cronista i analista, hagués fet els 100 anys al desembre

El periodista Carles Sentís

Nascut a Barcelona i molt vinculat a Riudoms de petit,va estudiar Dret i al seu moment va creure que el millor era lluitar a les tropes franquistes. A la transició es va mostrar liberal i demòcrata, va defensar el nou règim i va ajudar a restablir la Generalitat. Sentís va ser una peça clau en la situació que, amb eines diplomàtiques, va permetre la tornada a Catalunya del president exilat Josep Tarradellas. De fet, el va acompanyar a l'avió quan Tarradellas va sortir de París per entrevistar-se amb Adolfo Suàrez i el rei i quan el president de la Generalitat va formar el govern provisional, el va nomenar conseller.

Periodista tot el segle XX

Professionalment va començar a escriure a La publicitat i al setmanari Mirador mentre col·laborava a La Veu de Catalunya i L'instant. Després de la guerra civil va fer de corresponsal de guerra a l'ABC i La Vanguardia. Va marxar a fer de cronista de la II Guerra Mundial i va ser l'únic periodista epanyol present als judicis de Nuremberg on es va jutjar els caps nazis.

Sentís va fundar una de les primeres publicacions periòdiques en català, el Tele-estel i després el diari Tele/Exprés, del que va ser director. A La Vanguardia hi ha estat vinculat durant molts anys. També ha sigut director de l'agència EFE i de Ràdio Barcelona, degà del Col·legi de Periodistes de Catalunya i president del Centre Internacional de Premsa de Barcelona. El 1986 va rebre la Creu de Sant Jordi i el Premi Nacional de Cultura el 1998.

A més, de la tasca desenvolupada al primer Govern de la Generalitat restaurada, Sentís va ser diputat per Barcelona al Congrés dels Diputats per UCD. L'any 1980, quan desapareix la formació on milita,és nomenat ambaixador extraordinari d'Espanya.

Les seves publicacions són llibres d'història: Del Congo a Argel amb el general De Gaulle li mereix la Legió d'Honor francesa. Després dels judicis de Nuremberg va publicar La pau vista des de Londres. Escriu Ara, Viatge en transmiserià, Reviure la Costa Brava i 'I de sobte, Tarradellas, L'Instant abans del 36 i Seis generaciones de Borbones y un cronista. Un dels seus darrers llibres és "Cent anys de societat", que de fet són les seves memòries: hi apareixen molts dels personatges destacats del segle XX que ell va conèixer.

La polèmica, el 2008

Al 2008 l'estat li concedeix la Medalla al Mèrit al Treball. I al Col·legi de Periodistes no agrada... El degà en aquell moment, Josep Carles Rius, demana que li retirin el premi perquè Sentís va fer d'informador durant la guerra al servei de Cambó i va entrar a Barcelona amb les tropes franquistes. El col·legi també fa valer un article en que Sentís qualificava de gàngster el president Lluís Companys.

Per aquestes raons i contracions, el president Artur Mas ha dit, entre moltes d'altres mostres de condol pel traspàs del periodista, que la seva trajectòria professional recorre "totes les complexitats i contradiccions del segle XX a Catalunya", que no són "de fàcil judici" i malgrat les quals Sentís "mai va trencar del tot amb el país".

Encara en actiu als 99 anys

Carles Sentis encara va escriure i publicar un article al diari al quall ha estat vinculat durant més temps i més estretament, La Vanguardia. És un article dels apareixien amb la seva signatura els divendres i parlava de la la final de la Champions entre el FC Barcelona i el Manchester United.

Enguany, la cantada d'havaneres de Calella van estar dedicades a Carles Sentís que el més de desembre hagués complert 100 anys.