El Foodback rescata 837 tones d'aliments descartats pels mercats
- El centre de reaprofitament alimentari rep quilos d’aliments de majoristes i en recupera un 70%
- La nova llei contra el malbaratament alimentari podria reduir les donacions
La dirección de esta página ha sido copiada en su portapapeles
Els mercats passen filtre als aliments. Tot i ser de bona qualitat, molts productes acaben a la brossa simplement perquè no compleixen els estàndards visuals. Són caixes amb excedents: fruites, verdures i hortalisses massa madures o que arriben tard el divendres i ja no es poden vendre el dilluns. Són considerades lletges. I no són poques: el 2024, 92 empreses de Mercabarna van descartar 1.233 tones d’aliments.
“🍲 837,6 tones d'aliments reaprofitats en un any gràcies a Foodback.
— RTVE Notícies (@rtvenoticies) July 3, 2025
Els excedents de fruites i hortalisses es trien i s'envien al punt verd | @BancAlimentsBcn @Mercabarna_mb pic.twitter.com/CKpEi9REg2“
Per donar una segona vida a aquests productes, Mercabarna, el Banc dels Aliments i la Fundació Formació i Treball han impulsat el Foodback, un centre de reaprofitament alimentari. Es fa una selecció dels aliments descartats, i els que es poden aprofitar es distribueixen a través d’un rebost solidari. El 2024, es van recuperar 837,6 tones de menjar, repartides entre 116.077 persones mitjançant 300 entitats socials.
Elisabet Viladomiu, directora del Banc dels Aliments, en destaca no només l’impacte social, sinó també l’ambiental: “Per cada quilo que no llencem, s’eviten dos quilos d’emissions de CO₂”, assegura.
Com es recuperen els aliments?
El procés comença amb una inspecció visual: si es considera que més de la meitat del contingut d’una caixa es pot salvar, s’envia al centre. Un cop allà, es fa el triatge, separant el que és comestible del que no. Aproximadament el 70% de les fruites i verdures es poden recuperar.
Una part d’aquests aliments també es transforma en productes elaborats com cremes, melmelades o sucs. L’any passat es van aconseguir 14.196 unitats, que també s’han destinat a persones en situació de vulnerabilitat.
Un canvi de rumb amb la nova llei
El març passat, el Congrés dels Diputats va aprovar la llei contra el malbaratament alimentari, que obliga supermercats i empreses de la cadena alimentària a tenir un pla per prevenir el rebuig d’aliments i a establir col·laboracions amb ONG o bancs d’aliments.
Viladomiu celebra que la lluita contra el malbaratament "sigui ara una prioritat política, empresarial i social". Tot i això, reconeix que encara és aviat per avaluar-ne els efectes. Apunta que probablement es reduirà el volum d’aliments donats —ja que les empreses optimitzaran millor els seus recursos— però espera que la llei permeti la incorporació de nous agents i iniciatives que reforcin la xarxa de donacions.
