Sánchez respon als presidents del PP que esgotarà la legislatura
- Salvador Illa es mostra dolgut per la "desconfiança" a la proposta de finançament singular
- Ayuso s'aixeca de la reunió durant les intervencions en català i euskera, però no en gallec
La dirección de esta página ha sido copiada en su portapapeles
La confrontació entre el PP i Pedro Sánchez ha quedat una vegada més en evidència a la Conferència de Presidents de Barcelona. Els presidents autonòmics populars han aprofitat el torn de paraula per instar al cap de l'executiu a convocar eleccions en considerar que el país travessa una situació "crítica". Sánchez els ha respost anunciant que preveu esgotar la legislatura i que els pròxims comicis se celebraran com està previst el 2027.
El capítol més tens s'ha produït quan la presidenta madrilenya, Isabel Díaz Ayuso, ha complert les amenaces prèvies i s'ha aixecat de la taula durant les intervencions en català i euskera del president de la Generalitat i el lehendakari.
Una trobada que es tanca sense acords ni acostaments en matèries com el finançament, la immigració o l'habitatge, que Sánchez i Illa volien que centrés la Conferència. Un fet que ha lamentat precisament el ministre de Política Territorial, Ángel Víctor Torres Pérez i la ministra d'Habitatge, Isabel Rodríguez.
Crítiques dels populars
Els tres presidents que han demanat la dissolució de les Corts han estat el president gallec, Alfonso Rueda, l'andalús Juanma Moreno, i la càntabra María José Saéz de Buruaga. Moreno ha advertit de la situació política “crítica i convulsa” d'Espanya per la "falta de majoria social i parlamentària" del president del Govern i la "creixent desafecció i desconfiança en la política" existent.
Sánchez ha sortit al pas d'aquesta petició després que el president d'Astúries, Adrián Barbón, oferís que la seva comunitat sigui seu de la pròxima Conferència de Presidents. Ha agraït la proposta de Barbón i ha demanat que si alguna altra comunitat vol postular-se, que presenti també la seva candidatura.
Així, ha defensat que hi haurà ocasió per a totes perquè la seva previsió és respectar els temps de la democràcia i celebrar les pròximes eleccions en 2027, que és quan correspon.
Escenificació d'Ayuso
Ayuso ha tornat a entrar a la reunió durant la intervenció d'Alfonso Rueda, el president de la Xunta, tot i que ha encetat la seva intervenció en gallec. De seguida ha canviat al castellà tot fent referència que en espais com aquest, existint una llengua en comú que entén tothom, cal fer-la servir.
Altres presidents del PP no s'han fet seu el discurs d'Ayuso. La presidenta de les Balears, Magda Prohens, i el gallec Alfonso Rueda han parlat en català i gallec, respectivament, a l'inici de les seves intervencions. I el president d'Aragó, Jorge Azcón, ha afirmat que "defensa i respecta les llengües cooficials", però ha acusat el govern espanyol d'utilitzar aquest debat per "dividir en comptes d'unir".
El president català ha celebrat la possibilitat de poder utilitzar per primera vegada el català, el gallec i l'euskera a la Conferència com "una manera d'entendre la pluralitat i la realitat d'Espanya". En aquest sentit, ha celebrat el "respecte majoritari" per part dels presidents autonòmics. "L'ús de les llengües cooficials no és menor. És entendre el que és Espanya", ha dit.
Ayuso, en roda de premsa, ha arribat a dir que Espanya "no és un estat plurinacional", i que l'ús de les llengües cooficials a la Conferència de Presidents és "una farsa". La vicepresidenta segona, Yolanda Díaz, ha criticat l'actitud d'Ayuso assegurant que "la diversitat només ofèn als que tenen una visió molt limitada d'Espanya".
Pugna pel finançament
Les crítiques pel finançament singular han estat l'altra tònica de la reunió. Illa ha defensat la proposta a la reunió davant els atacs dels presidents autonòmics del PP. "Jo no em deixo dir segons què a casa meva", ha dit i s'ha mostrat "dolgut" per la desconfiança mostrada cap al plantejament de la Generalitat. En tot cas, el president català ha reiterat que se sent "reforçat".
“🏛️ Salvador Illa, dolgut amb "les mostres de desconfiança" d'alguns presidents autonòmics per la proposta de finançament singular de Catalunya | @RTVECatalunya pic.twitter.com/467dMR0HXu“
— RTVE Notícies (@rtvenoticies) June 6, 2025
Un dels que més ha aixecat la veu ha estat precisament un president socialista, Emiliano García-Page, de Castella-La Manxa que ha reclamat abordar "d'una vegada" una negociació multilateral per reformar el model de finançament autonòmic. Una idea a la qual s'ha sumat la presidenta de les Balears, Marga Prohens, advertint "l'autoritat que atorga ser la segona comunitat aportadora neta" al sistema.
El president de Múrcia, Fernando López Miras, ha demanat a Sánchez, "un compromís, un acord amb terminis" per a la reforma del sistema de finançament autonòmic, "una de les grans urgències que té nostra país, una qüestió d'estat".
De la seva banda, el president del Govern de Canàries, Fernando Clavijo, ha constatat la "solitud" de l'arxipèlag per a gestionar la "crisi humanitària" de la immigració pel que ha exigit al Govern central i a les comunitats autònomes el desenvolupament d'un sistema nacional d'acolliment de menors migrants.
"Tenim l'obligació de donar una resposta a aquest fenomen com a país. Això és el que vaig demanar, això és el que vaig exigir", ha assenyalat a la sortida de la Conferència de Presidents.
