El MNAC haurà de retornar les pintures en litigi amb Sixena

• El Tribunal Suprem considera que les obres van ser "arrancades" de la sala capitular
• La Generalitat adverteix que es prioritzarà la conservació de les pintures

Detall d'una de les pintures murals de Sixena exposades al MNAC, a Barcelona ACN

El Tribunal Suprem ha confirmat la sentència de fa 5 anys que condemnava el Museu Nacional d'Art de Catalunya, el MNAC, a retornar a Vilanova de Sixena, Osca, les pintures murals de la sala capitular del monestir. Així, li dona un màxim de 20 dies per tornar les obres al seu lloc original.

Els magistrats consideren que el MNAC mai ha estat propietari de les pintures, sinó que només les tenia en dipòsit, i, per tant, el cas no ha prescrit. El museu havia alertat que arrencar les pintures murals de la seva actual ubicació i traslladar-les al monestir originari podria malmetre-les greument.

Precisament des del govern català, el conseller de la Presidència, Albert Dalmau, ha garantit que se'n prioritzarà la "integritat" i la "bona conservació". "No prendrem cap decisió que pugui perjudicar el manteniment i la integritat d'aquestes pintures", ha afirmat.

La consellera de Cultura, Sònia Hernández, ha reiterat la posició del Govern i ha dit que prioritzarà la "preservació" de les obres de Sixena. Hernández ha explicat que l'executiu català analitzarà la sentència del Suprem en profunditat. "Els informes apunten que és impossible traslladar les pintures", ha dit aquest dimecres.

El MNAC defensa la conservació "extraordinària" de les obres

El director del museu català, Pepe Serra, considera la sentència desfavorable als recursos i anuncia una convocatòria urgent del Patronat per veure quines accions emprendre. Sosté que han conservat els murals de manera "extraordinària" des dels anys 40, l'única preocupació de la institució des d'aleshores: protegir-les.

A més a més, ha recordat que el MNAC té una "gran implantació internacional" i que això ha permès que "desenes de milions de persones" hagin pogut veure els frescos medievals.

Els antecedents

El cas va arrencar amb la demanda interposada pel govern d'Aragó en exercici de les seves competències i per cessió d'accions de la comunitat religiosa del Monestir de Sixena, sol·licitant la restitució d'unes pintures. Va ser el govern de Luisa Fernanda Rudi el que va iniciar el procés judicial el febrer de 2014.

La demanda va ser acceptada en primera instància, i tant l'MNAC com la Generalitat de Catalunya van recórrer en apel·lació. L'Audiència d'Osca va confirmar la sentència inicial. Posteriorment, l'assumpte va arribar al Tribunal Suprem, encarregat de revisar els recursos presentats per les parts.

Els arguments del Suprem

El Tribunal Suprem ha desestimat els recursos extraordinaris per infracció processal del MNAC i la Generalitat. Ha confirmat la legitimitat del govern d'Aragó per a exercir l'acció reivindicatòria com a cessionari dels drets de la comunitat religiosa. El Suprem manté que l'acció no està prescrita.

També ha rebutjat la validesa de documents i al·legacions relacionades amb la jurisdicció i la valoració de dictàmens jurídics. El Tribunal rebutja la presència d'un títol legitimador de la possessió sobre la base d'un document-contracte l'existència del qual no s'ha acreditat. Al document apareix la priora del Monestir de Valldoreix, a Sant Cugat del Vallès, que segons el tribunal no tenia la representació del Monestir de Sixena.

Les claus de la sentència

• La sentència estableix que les pintures murals extretes del Monestir de Vilanova de Sixena han de ser retornades a la sala capitular del monestir.
• La demanda va ser presentada pel Govern d'Aragó, en exercici de les seves competències i en cessió de drets de la comunitat religiosa propietària.
• Van ser demandats l'Administració General de l'Estat i l'MNAC.
• El Suprem afirma que l'Ajuntament de Sixena té dret a participar en el procés.
• El Govern d'Aragó està legitimat per a exercir l'acció reivindicatòria, ja que és cessionari dels drets de la comunitat religiosa.
• L'acció reivindicatòria no ha prescrit.
• Les pintures no pertanyen al MNAC, ja que van ser arrencades del monestir i van ingressar en el museu mitjançant dipòsit.
• No s'ha acreditat cap document que legitimi la possessió del MNAC

Les reaccions

L'exconseller de Cultura, Lluís Puig, ha alertat que la decisió provocarà danys irreversibles a una part del patrimoni cultural català d'un valor incalculable i ha lamentat que el cas hagi estat "polititzat donis dels inicis". En la mateixa línia, el líder de Junts, Carles Puigdemont, assegura que és "un despropòsit" tornar les pintures.

La també exconsellera de Cultura, Laura Borràs, assegura que "aquesta sentència és 'lawfare artístic', una forma més de la catalanofòbia, institucional i premeditada. I un atemptat contra l'art".

El president de l'Aragó, Jorge Azcón, ha expressat una "immensa satisfacció" per poder "contemplar les pintures al seu emplaçament original". L'expresident Javier Lambán ha manifestat que "és un triomf de l'estat de dret" i espera que "Catalunya no recorri a nous subterfugis".