Els catalans llancen prou menjar per alimentar 274.948 persones a l'any
- Cada llar ha desaprofitat una mitjana de 63,61 kg de menjar el 2024
- La Fundació Espigoladors elabora productes amb fruites i verdures descartades del circuit comercial
Els aliments passen diverses etapes del camp fins que finalment arriben als plats de llars i restaurants. De tot el que es produeix, s'acaba descartant una part per no complir els estàndards estètics, per la forma, el color o les pigues. En altres ocasions, van a l'abocador per caigudes de preus o per excedents de producció.
A Europa, al voltant del 50% de les fruites i hortalisses es queden pel camí. De fet, cada català malbarata 21,5 quilos cada any, amb una mitjana de tres habitants per llar, i això suposa un total de 173,96 milers de tones.
Per primer cop, el Departament d'Agricultura ha analitzat el malbaratament alimentari a través de les restes de brossa orgànica de més de mig miler de domicilis. Amb tot el que llancem es podrien alimentar 274.948 persones, el que cobriria les necessitats del 14% de la població en risc de pobresa.
“🥬 Reduint el malbaratament alimentari podrien menjar 274.000 persones durant tot l'any.
— RTVE Notícies (@rtvenoticies) February 24, 2025
🗣️ "És una feina de tothom, cal pedagogia a les llars i a tota la cadena de valor" | @RTVECatalunya pic.twitter.com/HJ3ewyJsN8“
El conseller, Òscar Ordeig, destaca que la clau és conscienciar la població: s'ha de comprar a allò que realment es menjarà. A més a més, ha recordat que cada quilo de menjar que es llença requereix prèviament un gran consum d’aigua i energia. "És una feina de tothom, cal pedagogia a les llars i a tota la cadena de valor", afirma. D'altra banda, assegura que el Departament està treballant en un pla contra el malbaratament, previst d'aquí a un any.
El conseller ha fet les declaracions en el marc de la inauguració de im-perfect, un nou centre de la Fundació Espigoladors al Prat de Llobregat on es reaprofiten molts productes.
Una segona oportunitat
La Fundació Espigoladors agafa els productes de proximitat que no valen i els transforma en patés vegetals, melmelades i salses; alhora que dona feina a persones vulnerables i fomenta l'alimentació saludable.
"Intentem donar un valor afegit. Transformem tomàquet, ceba, albergínia, carxofa, porro, poma... sempre trobem noves receptes", ha explicat Raquel Díaz, directora de l'organització.
En deu anys, han aprofitat, diu, més de tres milions de tones de fruites i hortalisses que s'anaven a llençar. "Al dia podem estar fent uns 6.000 productes", afirma.
La nova nau triplica l’espai de l’obrador que ocupaven fins ara, i dona feina a 24 persones en risc d’exclusió social. Tot i això, la previsió és arribar a ampliar la plantilla fins prop de 50. La seva presidenta i fundadora, Mireia Barba, ha assegurat que la intenció és exportar el model a més punts de Catalunya o de l’estat.