La natalitat a Catalunya cau al nivell més baix des de 1995
- Catalunya va registrar el 2023 només 54.182 naixements, un 3,9% menys que l'any anterior
- L'indicador conjuntural de fecunditat retrocedeix fins a 1,1 fills per dona, un nou mínim històric
- El cap de l'Oficina d'Onomàstica de l'IEC creu que el nom Marc entre els nens continuarà baixant fruit de la "saturació"
Continua la tendència a la baixa de la natalitat a Catalunya encetada fa 15 anys, coincidint amb l'esclat de la crisi econòmica. Les dades de l'Institut d'Estadística de Catalunya (Idescat) de l'any passat revelen que el 2023 van néixer només 54.182 nadons, un 3,9% menys que el 2022.
Un dels indicadors més reveladors és el de la fecunditat que, amb 1,1 fills per dona, marca un nou mínim històric, per sota dels 1,14 fills del 1995. L'edat mitjana de maternitat es manté en els 32,6 anys, igual que als darrers dos anys, però és un any més avançada que una dècada abans.
Retrocedeixen els nadons de mare espanyola
Dels 54.182 naixements del 2023, 35.408 són fills de mare espanyola, que suposa un descens de 2.551 nascuts vius (-6,7%), i 18.774 de mare estrangera, un augment de 351 respecte a l'any anterior (+1,9%): en termes relatius, els nadons de mare estrangera són el 34,6% dels nascuts.
La fecunditat de les dones estrangeres residents a Catalunya és més alta que la de les dones amb nacionalitat espanyola residents a Catalunya, com demostra l'ICF, que se situa en 1,32 i 1,06 fills per dona, respectivament.
Per grans regions geogràfiques, entre els nadons de mare estrangera es compten 5.955 nascuts vius de mare amb nacionalitat d'algun país africà, seguit d'Amèrica del Sud (3.924), Amèrica del Nord i Centreamèrica (1.817), països de la Unió Europea (2.892), de la resta d'Europa (1.204), països asiàtics (2.961), i d'Oceania (21).
Martina i Jan
Jan, amb 393, és per primera vegada el nom que més es posa entre els nens nascuts a Catalunya durant el 2023, i destaca que Marc, després d'encapçalar el rànquing des del començament de l'estadística d'onomàstica del 1997 al 2021, ha baixat a la setena posició. De fet, el cap de l'Oficina d'Onomàstica de l'IEC, Joan Anton Rabella, creu que continuarà baixant fins a desaparèixer del rànquing per "saturació".
Després de Jan, se situen com a noms més posats Biel, amb 387, Pol, amb 376, Nil, amb 374, i Leo, amb 372.
Pel que fa a les nenes, el més habitual ha estat Martina, amb 405, seguit de Júlia, amb 390, Mia, amb 339, Emma, amb 327, i Lucía, amb 324.
Segons, Rabella, Gala és "l'única excepció" dels noms més posats que té una especial prevalença en una zona del país: l'Alt Empordà, on va viure Gala Dalí, la dona del pintor surrealista.
Creixement a les comarques del Pirineu occidental
L’any 2023 només l’àmbit de l’Alt Pirineu i Aran (7,4%) registra un creixement de naixements respecte a l’any 2022. El de les Comarques Centrals (-8,8%) és el que registra una major disminució, seguit del de Ponent (-4,8%), el Metropolità (-4,4%), les Terres de l’Ebre (-4,1%) i, amb menor intensitat, el Camp de Tarragona (-1,8%), les Comarques Gironines (-1,6%) i el Penedès (-1,5%).
A la majoria de comarques (28) ha disminuït el nombre de naixements, però els majors descensos s’han registrat a la Segarra (-20,1%, afectada pels canvis territorials), l’Urgell (-17,9%) i el Bages (-14,1%). Per contra, les comarques que registren els majors increments en la xifra de naixements són el Pallars Jussà (14,9%), la Cerdanya (11,7%) i l’Aran (10,7%).