Així queda el calendari si no hi ha acord d'investidura

• Si s'esgoten els terminis sense assolir una investidura la repetició electoral seria a primers d'octubre
• El marge de les negociacions es podria allargar fins el 25 d'agost

Aquest és el calendari del Parlament després de les eleccions del 12-M

Les eleccions del 12-M situen Catalunya en un escenari de màxima incertesa. El primer pas en aquest camí passa per les negociacions dels dos candidats que ja han deixat clar que optaran a la presidència de la Generalitat: Salvador Illa i Carles Puigdemont. I els pròxims mesos es configura un calendari postelectoral per escollir el nou govern de la Generalitat.

• 10 de juny: el nou Parlament elegeix la seva presidència

D'acord amb la normativa, el Parlament ha de constituir-se dins dels vint dies hàbils posteriors a les eleccions. El límit és el 10 de juny, un dia després dels comicis europeus, tenint en compte que el 20 de maig -Pasqua Granada- és festiu a Catalunya.

Correspon al president català en funcions, Pere Aragonès, convocar aquesta primera sessió. La nova cambra elegirà la seva presidència, les dues vicepresidències i les quatre secretaries de la Mesa.

El control de la Mesa és una qüestió clau. És l'encarregada d'ordenar els debats parlamentaris durant tota la legislatura. A més, el president del Parlament és qui proposa a un candidat a la investidura en funció dels suports que hagin recaptat. En la situació actual, pot exercir d'àrbitre per a decidir si és Illa o Puigdemont el primer a intentar accedir a la presidència de la Generalitat.

• 25 de juny: límit per al primer debat d'investidura

Dins dels deu dies hàbils posteriors a la constitució del nou ple, el president de la cambra catalana obrirà una ronda de consultes entre els líders parlamentaris i proposarà un candidat a la investidura, el debat de la qual sol celebrar-se dins d'aquest període de deu dies: si s'esgoten els terminis, tindria lloc el 25 de juny.

Si el candidat a la investidura no obté el suport de la majoria absoluta del ple -com a mínim 68 dels 135 diputats-, disposarà d'una segona oportunitat, 48 hores després. En aquest cas en tindria prou amb la majoria simple (més vots a favor que en contra).

• 25 d'agost: marge per a una segona oportunitat

En cas que el candidat a la investidura no obtingui els suports necessaris, comença un compte enrere de dos mesos -a comptar des de la primera votació fallida-, un període en el qual poden produir-se nous intents d'investir a un president de la Generalitat.

Aquest hipotètic escenari portaria a un estiu de negociacions endimoniat entre partits, per a intentar aconseguir un pacte d'investidura i evitar així una repetició electoral.

• Octubre: repetició electoral?

En cas de vetos creuats i un bloqueig absolut, Catalunya es veuria abocada a unes noves eleccions. Serien convocades automàticament pel president de la Generalitat en funcions en complir-se dos mesos des de la primera votació d'investidura.

Això significa que, si s'esgoten els terminis previstos en tot el procediment postelectoral, la repetició electoral podria tenir lloc cap a mitjan octubre, transcorreguts 47 dies des de la finalització dels dos mesos de termini per a investir a un nou president de la Generalitat, unes eleccions que veurien reduïda en una setmana la campanya electoral.