Trapero portarà a la justícia la "persecució injusta" per a desacreditar-lo a través de la 'operació Catalunya'

• Com a funcionari i com a ciutadà, assegura l'excomissari dels Mossos, és "indignant, frustrant i decebedor"
• Afirma en un comunicat que va haver-hi "conseqüències judicials greus i injustes" en persones a les seves ordres

El major i excomissari cap dels Mossos d'Esquadra, Josep Lluís Trapero, ha anunciat que portarà als tribunals la "persecució injusta" i que va partir per part d'"individus que no tenien cap habilitació per a fer-ho", un fet "agreujat", diu, per ser "pagada amb fonts reservades", i que, segons afirma textualment en un comunicat, tenia per objectiu desacreditar-li i neutralitzar-li a través de l'Operació Catalunya'.

Ho ha dit en un comunicat després que s'hagin publicat aquest dimecres en altres mitjans de comunicació unes notes informatives de l'excomissari José Manuel Villarejo que expliquen que l'exministre de l'Interior, Jorge Fernández Díaz, va intentar suposadament durant el Govern de Mariano Rajoy implicar Trapero en un cas de tràfic de drogues.

L'excomissari dels Mossos ha assenyalat que aquestes "invencions i falsedats" difoses per diversos mitjans de comunicació, textualment, "de manera espúria", van tenir "conseqüències judicials greus i injustes" en persones a les seves ordres, l'"únic pecat de les quals" va ser destapar una "trama policial corrupta" vinculada als prostíbuls Rivera i Saratoga de Castelldefels (Barcelona).

La persecució a la qual es fa referència en aquesta notícia, afegeix Trapero en el seu comunicat, "es va iniciar en 2009 i va durar de manera ininterrompuda fins uns mesos abans" de la seva absolució en l'Audiència nacional en 2020, és a dir una dècada.

"Conseqüències judicials greus" per a persones als seus ordres

Com a funcionari, agrega en el seu comunicat, "però especialment com a ciutadà", assegura que "comprovar que altres funcionaris i càrrecs públics" li "perseguien" és "indignant, frustrant i decebedor". I afegeix que "a quina" ha fet la reflexió que si això "ho van fer a un alt comandament policial, què no hauran fet al llarg de les seves carreres professionals a ciutadans anònims".

Trapero agrega, a més, que des del punt de vista personal l'observa amb "tristesa i amb preocupació", la qual cosa li fa reafirmar-se en la percepció que té des de fa temps, la d'una "degradació institucional i de la gestió pública" que prioritza "interessos perversos i personals" en detriment de la defensa de l'interès general. "La decència ha abandonat el llibre d'estil d'alguns dels seus gestors", conclou Trapero ala seva carta. 

El major Josep Lluís Trapero va ser restituït el novembre de 2020 com a cap dels Mossos d'Esquadra, un mes després que l'Audiència Nacional l'absolgués pel seu paper al capdavant dels Mossos durant el '*procés'. Havia estat destituït del càrrec amb l'aplicació de l'article 155 l'octubre de 2017, després del referèndum d'independència. La Conselleria d'Interior de Catalunya ho va cessar gairebé un any després com a cap dels Mossos i va acordar substituir-lo per Josep Maria Estela.