'En Patufet', 120 anys de la revista infantil més estimada per tothom
- Avui fa 120 anys que va sortir el primer número d'En patufet, una revista infantil molt estimada i popular, molt ben il·lustrada
- Els principals impulsors en van ser Aureli Capmany, Jordi Bagunyà i Josep Maria Folch i Torres
FRANCESCA PUIG
'En Patufet' va ser una revista infantil il·lustrada, en català, que es va publicar a partir del 3 de desembre del 1904, ara fa 120 anys. Estimada i esperada amb deler pels infants i els adults a moltes cases, va tenir un final trist en les dues èpoques en què va sortir al carrer. Els seus creadors i impulsors van ser diversos, però qui li va donar la gran empenta, i molts dels escrits més apreciats, va ser Josep Folch i Torres.
La portada del primer 'En Patufet' explicava les intencions del personatge, ben entremaliat, abans de la norma de Pompeu Fabra, és clar.
¡Ja veurán los xixarel·los com jo gasto les bravatas!
Si feu bondat, caramel·los, si no al quarto de las ratas'.
Ho destacaven els editors, al subtítol de la revista, des d'aquell diumenge, 3 de 'janer' de 1904: 'En Patufet farà una entremaliadura cada setmana'.
Una revista per pagar les escoles
L'entitat catalanista Foment Autonomista del Català va idear la revista En Patufet per poder pagar les despeses de les escoles catalanes gratuïtes. 'En Patufet' entretenia els més petits de casa amb les il·lustracions, als que ja sabien llegir, els permetia fer-ho en català i millorar-ne la coneixença, i als grans els distreia de les cabòries de la vida diària.
Una capçalera de la revista 'En Patufet' el mostra cofoi i rodejat de canalla que l'estima rtve
La proposta la va engegar Aureli Capmany, gran coneixedor i divulgador de les tradicions i costums catalans, i pare de l'escriptora Maria Aurèlia Capmany. L'editor Jordi Bagunyà, que també publicava el setmanari satíric ¡Cu-cut!, va aconseguir que la revista tingués continuïtat i fos molt popular.
Al següent capítol del programa, Signes del 1980, es destaca la gran tasca de Folch i Torres per impulsar la revista a partir del 1909, amb altres destacats escriptors, i l'ajuda imprescindible dels dibuixants, entre els quals els grans Joan Junceda, Joan Llaverias, Gaietà Cornet i Feliu Elias.
Amb l'entrada de les tropes franquistes a Catalunya, el 1938, es van acabar els 'patufets'. Les revistes van quedar guardades a moltes llars, on es van llegir i rellegir durant anys i anys. A partir de l'any 1968 es va editar la revista 'Patufet', i també va tenir un gran èxit. Però els temps canvien, i el 1973 es va fer una crida desesperada per no haver de tancar, però no va ser possible i va desaparèixer.
Folch i Torres va veure amb tristesa la fi de la publicació, com la repressió de la cultura i la llengua catalanes. Els seus cinc fills van créixer amb els 'patufets' a les mans, bevent de la saviesa de les dites catalanes i aprenent-ne, com milers i milers d'infants, les tradicions i els costums del país. Van recollir la bona herència del pare i la van eixamplar des d'àmbits ben diversos.
L'investigador Jordi Castellanos va concloure que 'En Patufet' i 'Patufet' ha estat el setmanari en llengua catalana amb més tirada de la història, amb 65.000 exemplars que arribaven als 325.000 lectors cada setmana.
El personatge, a la televisió
Dels contes d'En Patufet se n'han fet tota mena de representacions. Al programa Gent d'aquí, el conte el van representar, entremig d'actuacions musicals, amb titelles.
El programa Tera d'escudella va optar per les ombres xineses, també a l'època del blanc i negre, per explicar-nos les entremaliadures d'en Patufet.
I els actors d'U de Cuc va adaptar un conte de Hans Christian Andersen amb en Patufet com un pagès que patia sota la tirania d'algú que, abans havia estat pobre com ell. Ja ho diu la dita: Déu nos guard de poll ressuscitat.
