La borratxera sense precedents de Natza Farré
La Ruïna- La periodista explica com va conèixer completament èbria la seva família política del nord d'Alemanya
- Els schnapps són una classe d'aiguardent que supera els 32° d'alcohol
Tens disponible a RTVE Play Catalunya el cinquè capítol del programa presentat per Tomàs Fuentes i Ignasi Taltavull
La periodista i escriptora Natza Farré ens porta fins a la costa del mar Bàltic a l'episodi vergonyós que protagonitza 'La Ruïna' d'aquesta setmana. Va passar quan la seva dona la va portar a un poblet del nord d'Alemanya a conèixer la seva família. Casualment, aquesta visita va coincidir amb les festes majors d'aquesta petita localitat. Era tradició fer una rua que passava casa per casa i en cada parada, l'amo de la casa rebia la rua oferint totes les begudes que guardava al moble bar. La Natza, amb el propòsit d'integrar-se en la comunitat, va beure tot el que li van posar al davant.
S'ha de tenir en compte no només la quantitat d'alcohol que va ingerir la Natza aquell dia, que va ser molt, també el tipus de beguda que aquests ciutadans alemanys acostumen a tenir a casa. Els famosos schnapps són típics de les regions germanòfones i és qualsevol mena d'aiguardent especialment amb més de 32° d'alcohol.
Borratxera monumental
Com no podia ser d'altra manera, la Natza va acabar molt èbria. Tant, que després de la rua, la família de la seva dona havia organitzat un sopar en un restaurant i ella va ser incapaç d'aixecar el cap de la taula. Literalment, no podia mantenir-se asseguda correctament a la cadira. El cap li donava voltes i li queia sobre el plat.
RTVE Catalunya
I el ridícul no acaba aquí. Quan la seva dona decideix portar-la a dormir la mona al poble on s'allotjaven, a 10 quilòmetres del restaurant, l'espectacle continua al cotxe. La Nàdia seu al lloc del copilot, però abans de tancar la porta cau pel seu propi pes a terra. La família alemanya està a la porta del restaurant observant la situació. Ella, a terra, era incapaç de tornar a seure al cotxe. Fins que la seva dona la va ajudar a seure i van poder marxar feliçment d'aquest malson. Per sort, comenta la Nàdia, els alemanys són molt respectuosos amb la intimitat dels altres i no remouen coses que un no hagués desitjat viure. L'endemà, quan es van retrobar tots, la cosa va transcórrer com si res no hagués passat.
