Elies Campo apunta al Govern espanyol
- L'investigador del CtizenLab creu que hi ha indicis que vinculen l'espionatge a entitats que depenen de l'Estat
- Denuncia un intent de desacreditar els autors de l'informe que va destapar l'anomenat CatalanGate
El Parlament de Catalunya ha reprès aquest divendres les sessions de la comissió parlamentària que investiga l'ús de programari com Pegasus i Candirú, per espiar els dispositius de representants polítics, activistes, periodistes i els seus familiars. Ho ha fet amb les compareixences del pèrit informàtic José Navarro i del membre de 'The CitizenLab' Elies Campo.
Aquest últim, que va redactar l'informe tècnic que va revelar l'espionatge a independentistes del cas 'Catalangate' ha assegurat que la investigació "certifica" una "crisi de democràcia" a l'Estat. "Nosaltres podem documentar que hi ha hagut una crisi de democràcia; no analitzem l'àmbit legal del país afectat, sinó que certifiquem el que ha passat, que és que hi ha hagut una crisi democràtica amb l'abús d'aquest tipus de 'software' en societat civil", ha dit.
Durant la seva compareixença, en qualitat de testimoni, Campo ha volgut subratllar la "desinformació constant" que creu que ha envoltat tot el cas des que es va destapar. "És el cas més gran en quant al tipus de desinformació, al seu abast i a la seva durada, que es va generant gairebé diàriament", ha remarcat, i ha lamentat que es busca "desacreditar" tant el CitizenLab com els seus investigadors.
Campo ha recordat que a l'informe van assenyalar que l'espionatge s'havia vinculat a "una o més" entitats del govern espanyol. L'investigador ha assenyalat "l'especial interès" de l'executiu en investigar alguns dels espiats, la coincidència temporal amb esdeveniments transcendents i el fet que el CNI és propietari i té llicència per utilitzar el programari.
El redactor de l'informe també ha explicat que sempre que han publicat investigacions sobre espionatges perpetrats per estats han trobat "el mateix patró de reacció": primer els governs o agències d'intel·ligència "ho neguen", després "ho accepten parcialment" i finalment "hi ha una justificació dubtosa del perquè".
L'investigador ha remarcat que a les conclusions de l'informe es va fer una crida a investigar el cas per la seva "gravetat i extensió" i considera que això justifica "una investigació oficial per trobar la part responsable". Campo ha destacat que el Catalangate és el cas més extens documentat pel que fa al nombre de víctimes i en relació a la seva durada temporal, que abraça des del 2015 fins el 2020.
Poca col·laboració de les autoritats espanyoles
Els partits que impulsen la comissió d'investigació al Parlament (ERC, Junts i la CUP) denuncien que les autoritats de l'Estat no volen col·laborar per aclarir els fets i l'intent reiterat dels grans partits al Congrés dels Diputats de bloquejar la creació d'una comissió parlamentària que engegui una investigació a la cambra baixa. També la nul·la disposició d'alguns responsables polítics a comparèixer al Parlament de Catalunya per aportar la seva visió i coneixements de l'afer.
En aquest sentit, aquesta mateixa setmana la Mesa del Parlament de Catalunya ha traslladat a la Fiscalia i al Parlament Europeu les absències del president del govern espanyol, Pedro Sánchez, i els ministres citats a la comissió. El reglament del Parlament apunta que si la persona convocada a una comissió d'investigació desatén voluntàriament el requeriment de comparèixer-hi, la Mesa n'ha de donar compte al Ministeri fiscal perquè substanciï la responsabilitat penal que hi pugui correspondre. Ara bé, tot i ser un procediment marcat pel reglament de la cambra, en anteriors ocasions que ha passat això el Ministeri fiscal sempre ha arxivat les actuacions.
La Mesa ha notificat la Fiscalia que Sánchez, les ministres Nadia Calviño, Yolanda Díaz, Margarita Robles i Fernando Grande-Marlaska no es van presentar a la sessió en què estaven convocats. Tampoc l'exdelegada a Catalunya Teresa Cunillera; i el fiscal general Álvaro García Ortiz no han contestat el requeriment de compareixença a la comissió Pegasus.
Investigacions internacionals
El Parlament Europeu sí que investiga des de fa setmanes un cas que no ha estat exempt de controvèrsia. Una delegació d'eurodiputats va visitar fa uns dies Madrid però no es va poder reunir amb cap membre de primera fila del Govern espanyol ni amb parlamentaris de la comissió de Defensa del Congrés. La visita va coincidir amb la moció de censura presentada per Vox.
Una setmana més tard, es va haver d'anul·lar la compareixença telemàtica d'aquests diputats del Congrés per falta d'intèrprets al Parlament Europeu que poguessin facilitar la sessió. El president del comitè, Jeroen Lenaers, va mostar-se decebut per haver d'anul·lar la compareixença i va expressar el seu malestar per no haver estat possible que es produís el debat. "En un comitè com aquest no podem esperar que tots els compareixents estiguin presents", va dir, fent referència a la negativa dels intèrprets a treballar amb connexions en remot.
D'altra banda, Amnistia Internacional ha denunciat l'espionatge amb el programari Pegasus en l'apartat dedicat a Espanya de l'informe anual sobre els drets humans presentat fa uns dies. En aquesta línia, el text apunta que durant el 2022 "s'ha agreujat el clima d'impunitat i la manca de rendició de comptes" en alguns àmbits de drets humans a l'Estat.
