Enlaces accesibilidad
Dia de la Constitució

La manifestació de l'ANC contra la sedició torna a dividir l'independentisme

  • Òmnium no assisteix a la convocatòria per evitar contribuir a la confrontació
  • 3.600 persones es manifesten al centre de Barcelona amb proclames contra el Govern i ERC
  • Els dirigents de JxCat, la Cup i el Consell per la República secunden la convocatòria

Per
La presidenta de la ANC, Dolors Feliu. participa a la manifestació contra la reforma del delicte de sedició
La presidenta de la ANC, Dolors Feliu. participa a la manifestació contra la reforma del delicte de sedició

La distància dins el moviment independentista s’eixampla. Aquest dimarts les diferències tornen a quedar en evidència coincidint amb el Dia de la Constitució. La manifestació convocada per l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) per aquest dimarts al migdia a Pla de Palau de Barcelona per denunciar "la repressió que hi ha al darrere" de la reforma del Codi Penal torna a dividir, més que unir.

10.000 persones es manifesten contra la reforma de la sedició

Unes 4.500 persones, segons la Guàrdia Urbana, han participat de la manifestació, que ha estat encapçalada per la pancarta "Cap pacte amb Espanya per empresonar-nos. Independència ara!" L'han secundat els dirigents de JxCat com Laura Borràs i Jordi Turull, de la CUP com Carles Riera i del Consell per la República, així com una seixantena d'entitats. En canvi, el gran absent torna a ser, com ja va succeir per la Diada, Òmnium Cultural, tot i que també està en contra de la reforma de la sedició.

Centenars de persones es manifesten a la Via Laietana de Barcelona en contra de la derogació del delicte de sedició

Centenars de persones es manifesten a la Via Laietana de Barcelona en contra de la derogació del delicte de sedició jrp

L’ANC posa el focus en ERC

Òmnium havia estat pendent “d’una modificació de la convocatòria” per part de l’ANC per evitar aquesta “confrontació”. Ara bé, l’Assemblea insisteix en els mateixos termes d'aquesta. Adverteix que la reforma del delicte de desordres públics agreujats "reforça la penalització" contra les mobilitzacions. La seva presidenta, Dolors Feliu, considera que “és especialment greu que ho avali un govern independentista, perquè la independència no s’aconseguirà augmentant les penes als que es mobilitzen”.

Per la seva banda, la presidenta de JxCat, Laura Borràs, ha reclamat la necessitat que el delicte de sedició "sigui derogat", però sense contrapartides ni subterfugis o modificacions com la del delicte de desordres públics que posen, a parer seu, en qüestió el dret de protesta i el dret a manifestació. Per aquest motiu, ha fet una apel·lació a la resta de forces independentistes, en clara al·lusió a ERC, a sortir al carrer per "defensar els drets fonamentals".

Una seixantena d'entitats secunden la manifestació de l'ANC, entre elles el CDR nacional, Debat Constituent, la JNC, Meridiana Resisteix o Som intersindical. Òmnium, per la seva banda, ha decidit impulsar un manifest alternatiu, subscrit per una quarantena d’organitzacions i moviments socials, entre els quals hi ha la PAH, la Marea Pensionista o Elite Taxi, per reclamar que no “s’agreugin” els delictes de desordres públics, i del que ha decidit no participar l’ANC.

El Govern retreu que es busqui la confrontació

La portaveu de l'executiu català, Patrícia Plaja, ha mostrat el respecte del Govern a la manifestació convocada per l'ANC. Ara bé, també ha advertit que si "en comptes de buscar la confrontació entre independentistes, es dirigissin tots els esforços a avançar junts, segur que aniriem més de pressa i més lluny".

Òmnium pren distància

El president d'Òmnium, Xavier Antich, ha justificat l'absència en una entrevista a ‘La Vanguardia’ advertint que "no anirem a remolc de ningú" i que l'entitat "tampoc contribuirà a la confrontació entre diferents agents del moviment independentista i a fer antipolítica". Antich ha volgut deixar clar que celebra l’eliminació de la sedició impulsada pel govern espanyol i ERC, però veu amb preocupació que "vagi de bracet de l’ampliació del delicte de desordres públics". "De cap manera es poden sacrificar drets fonamentals pel camí", ha assenyalat.