Enlaces accesibilidad
L'aiguat tràgic de 1982

El temporal de fa 40 anys que va deixar 14 morts a Catalunya

  • La pluja que va caure a Catalunya entre el 6 i el 8 de novembre del 1982 va ser tan intensa que provocar una catàstrofe
  • Van morir 14 persones en esllavissades i inundacions: alguns veïns es van queixar que no se'ls hagués avisat a temps
  • TVE Catalunya va haver d'enregistrar l'àrea afectada des d'un helicòpter, com mostra l'arxiu històric

Per
Els aiguats del 1982 van deixar un rastre de destrucció al Pirineu i molts indrets de Catalunya
Els aiguats del 1982 van deixar un rastre de destrucció al Pirineu i molts indrets de Catalunya

Ara que patim la sequera més greu des el 2008, es compleixen 40 anys d'un temporal històric que va afectar milers de persones i va deixar 14 morts a Catalunya. A Andorra, per l'efecte de la riuada van perdre la vida 12 persones. El turistes que hi havien pujat el cap de setmana no podien tornar a casa. Aquest es va qualificar com l'aiguat més fort del segle XX.

Un temporal excepcional

Al Pirineu hi va ploure tant com en tres mesos. Moltes viles, com la Seu d'Urgell o Senterada van quedar aïllades. Tampoc es podia accedir a indrets del Pallars com el Port de la Bonaigua. El programa Ara Lleida va dedicar un programa gairebé sencer a les inundacions. El riu Flamicell havia fet mal amb la forta crescuda de les aigües. Les inundacions i el desbordament d'aquest riu van provocar la mort de 8 persones.

A Cabdella, a la Vall Fosca, van caure 300 litres en poques hores: l'aigua va destrossar el poble i es va endur les vides de diversos veïns. La periodista Laia Massana hi va entrevistar un home que havia perdut la mare.

També va desaparèixer un poble sencer, Pont de Bar. Sort en van tenir els veïns que es van aixoplugar a la caserna de la guàrdia civil, que era al punt més alt de la població. El nou veïnat es va reconstruir més lluny del Segre i a més alçada.

Les inundacions a conseqüència dels desbordaments també van ser un gran problema: el riu Segre va inundar Lleida i Balaguer. La gent es preguntava per què no els havien avisat amb prou temps, quan aquest temporal veia des de Galícia. Balaguer celebrava les Festes del Sant Crist i les atraccions de la fira i l'envelat van anar riu avall.

Dies després encara es veia per tot Balaguer la brossa, els arbres i els animals morts que havia arrossegat la riuada.

Van ser diversos els pobles de la Noguera amb els baixos plens d'aigua, comerços malmesos i problemes per sortir a comprar menjar o anar al metge. Molta gent s'acostava a les lleres de la conca del Segre per veure la crescuda, mentre autoritats i gent gran els advertien que no era pas una bona pensada. En els 5 quilòmetres de riu entre la Seu d'Urgell i Alàs, l'amplada del Segre va passar de 30 metres a 400!

Lluny d'allà, una altra tragèdia: dues joves del col·legi Les Alzines de Girona van morir a Montserrat, durant la visita de Joan Pau II a Catalunya. Plovia des de feia tantes hores que l'aigua va provocar una esllavissada a la muntanya.

El riu Lobregat també anava desbordat. Va créixer el cabal al pantà de la Baells, al Berguedà, i es van viure amb ansietat les inundacions al Bages, sobretot a Castellbell i el Vilar.

A Andorra hi van morir 12 persones. Sant Julià de Lòria va ser un dels indrets més afectats. En les imatges que podem veure a continuació, el recorregut continua pel pantà d'Oliana, veiem el Ter i finalment, Andorra. Magda Sampere va ser amb l'equip de TVE Catalunya que va arribar fins a Aixovall per poder mostrar-nos la destrossa. Les escoles i el parc infantil eren plenes d'aigua i les màquines feien el que podien.

Dies després, els informatius es continuaven fent ressò de la tragèdia. Les màquines continuaven arranjant el més urgent i moltes persones miraven de retornar a la vida quotidiana, tot i que el que havia passat no s'oblidaria mai.