Enlaces accesibilidad
La Casa dels Còmics

Serrat i Gila van ser amics com li agradava a l'humorista: per a tot i per sempre

  • Joan Manuel Serrat i Miguel Gila van ser molt amics: l'humorista li va permetre actuar en xou seu quan el cantant era molt jovenet i ja no van perdre mai la relació
  • Quan Serrat van arribar a Amèrica per primer cop, Gila el va anar a rebre i el va acompanyar, animar i aconsellar
  • Serrat, Juan Carlos Ortega i Dani Galante recorden amb Buenafuente i l'arxiu de TVE Catalunya a un dels més grans humoristes que han existit

Per
Al capítol dedicat a Gila, Joan Manuel Serrat ens parla de l'amistat tant estreta que mantenien
Al capítol dedicat a Gila, Joan Manuel Serrat ens parla de l'amistat tant estreta que mantenien

Una reunió que Andreu Buenafuente planteja com de memòria i celebració de la vida de Miguel Gila ens descobreix la gran amistat que existia entre l'humorista i Joan Manuel Serrat. S'estimaven molt perquè Gila era molt amic dels seus amics i els cuidava.

La seva relació va començar quan Serrat, molt jovenet, va demanar si podia actuar a un xou de Gila i ell li ho va facilitar. Diu el cantant que es podia ser o no amic de Gila, però si entraves al cercle dels que ell considerava amic, ho eres de totes totes.

Gila: molt més que un humorista

Joan Manuel Serrat ens parla de la vessant menys coneguda de Gila. Sabem que dibuixava i pintava, que havia treballat fent acudits gràfics a La Codorniz i altres publicacions, que va fer cine i escrivia poesia. Serrat ens parla d'ell com d'un intel·lectual format que era molt curiós i sempre volia aprendre més. Era un home sensible que s'implicava molt en el seu ofici, un ofici que li permetia viure, però que no vivia per a les hores de feina. I aquesta coneixença tan profunda de Miquel Gila la va aprendre Serrat de les seves hores de conversa, perquè diu que en la seva relació el tractava sempre amb molta sinceritat.

Serrat ens recorda que Gila tenia sempre present la guerra. Sobretot perque a la Guerra Civil va viure un episodi terrible: el van afusellar, i va poder sobreviure. Ho va escriure a la seva autobiografia titulada 'Y entonces nací yo. Memorias para desmemoriados' (Temas de Hoy, 1995), quan diu: 'No le tenía miedo a la muerte. Estaba tan agotado, tan devorado por los piojos, por el hambre, el frío, el cansancio y la sed, que morir podía ser una liberación'.

La Casa dels còmics - Gila busca el seu futur tot fugint de la guerra i també de la fam

Quan Serrat arriba a Amèrica per actuar per primera vegada, l'any 1968, Gila el va a rebre i l'anima: Serrat tenia por de no agradar el públic. L'humorista omplia estadis en aquell país però era l'amic del nouvingut i li va explicar costums del país. Li va dir 'tendrás que acostumbrarte a comer el melón com el turrón', pel canvi d'estació a Sud-amèrica. també li deixava el seu cotxe: 'tu me lo cuidas', li deia Gila.

Aquella època a l'Argentina, on més treballava Gila, va ser extraordinària pels artistes. Hi havia llibertat d'expressió i molta feina. Una vida lliure per a crear i en la que s'establien relacions d'amistat per sempre més. Quan van arribar les dictadures, la repressió, la mort i la por, aquell món va desaparèixer. Gila va tornar a Espanya i va trobar la gran diferència amb la vida que feia a Buenos Aires.

La Casa dels còmics - Les diferències que Gila va trobar entre Buenos Aires i Barcelona

Sortosament, Miguel Gila va tenir molta feina des que va arribar i durant la resta de la seva vida. Les televisions se'l disputaven i la gent se l'estimava molt. És un humorista que avui agrada molt i els seus esquetxos es poden veure un cop i un altre, perquè no queden antics. De guerres, desgraciadament, sempre n'hi ha i és bonic sentir dir '¿podrían para la guerra un momento?'.