Rosa Leveroni, versos per expressar els sentiments amb tota claredat
- La poetessa Rosa Leveroni va morir un 4 d'agost a Cadaqués, l'any 1985, a la seva casa de pescadors
- A més de poesia, escrivia assaig i crítica literària, i el 1947 va guanyar els Jocs Florals convocats a Londres
- Va fer costat a Carles Riba durant els anys d'exili, com explica als programes de l'Arxiu històric de TVE Catalunya
Recordem Rosa Leveroni, de pare italià i mare catalana i nascuda a Barcelona, ara que es compleix l'aniversari de la seva mort el 1985, a un poble on va ser molt feliç, Cadaqués.
Allí la trobem parlant de la seva vida a Marta Pessarrodona en el programa que encapçala aquesta nota, vora del mar i recordant els anys d'estudis i escriptura. Va tenir l'oportunitat de viatjar molt per Europa, va estudiar la poesia catalana, italiana, francesa i alemanya, i va ser alumna de l'antiga Universitat Autònoma, la que va existir durant la II República.
Carles Riba, mestre i company d'exili
L'escriptor Carles Riba va ser un puntal a la seva vida i la seva obra. Leveroni deia que no l'havia 'influït', sinó que li va 'despertar les inquietuds poètiques'. Ell va ser professor seu a la Universitat, i la poetessa recordava que les classes podien canviar d'un moment a l'altre. Riba no seguia el programa d'estudis marcat, i podia iniciar una explicació sobre qualsevol tema, també modern, allunyat dels que sovint apareixien en els clàssics que estudiaven.
Quan Riba va decidir viure l'exili a Catalunya i va retornar amb la seva esposa Clementina Arderiu a Barcelona, Leveroni era el seu enllaç amb l'exili a l'estranger. També l'autor de les 'Elegies de Bierville' li havia prologat una obra, 'Epigrames i cançons', que Leveroni va publicar el 1938.
Maria Antònia Oliver també va visitar Leveroni i la va entrevistar per al programa 'Cinc cèntims de cultura'. La definia com una dona i poeta bella.
Rosa Leveroni pertany als poetes de la Generació del 36 o de la República, la producció literària dels quals va estroncar la Guerra Civil. Un altre autor d'aquest grup, Salvador Espriu, va redactar la introducció el llibre del Leveroni del 1952, 'Presència i record'.
Leveroni estava fitxada per la poesia per haver enviat versos als Jocs Florals que es van fer a Perpinyà als anys 50, i que es van poder organitzar gràcies a Pau Casals. Anteriorment, Leveroni havia guanyat els del 1947, organitzats a Londres.
Com Mercè Rodoreda, la poetessa com ella, va publicar també llibres de contes, narrativa curta. Edicions 62 publicà un recull de les seves poesies que prologà Maria Aurèlia Capmany. Diuen els crítics de Leveroni que escrivia amb molta claredat, directament. No en queda dubte quan parla de les tristeses o de l'amor, com als versos de 'Joia':
'Paraules sense dir, cossos en pugna,
llavis només, deixades les recances.
En la tarda d'hivern enfredorida,
has fet florir la meva primavera.'
També és clara, sense giragonses literàries, quan parla de l'enyor de la llar a 'Ulisses'.
'Només desitjo
el redós de la casa,
l'esposa dolça
i als ulls del fill els somnis
de tots els meus viatges.'
Finalment, recordem la tristesa de 'Pòrtic'.
Jo porto dintre meu
per fer-me companyia
la solitud només.
La solitud immensa
de l'estimar infinit
que voldria ésser terra,
aire i sol, mar i estrella,
perquè fossis més meu,
perquè jo fos més teva'.
