Enlaces accesibilidad

Sobre la llibertat de premsa, una mirada al periodisme català dels anys 30

  • En ocasió del Dia Mundial de la Llibertat de Premsa recuperem un programa emès avui fa 40 anys
  • El 4 de maig el 1982 es va emetre a la primera cadena un 'Memòria popular', sobre el periodisme als anys 30 a Catalunya
  • El pas dels anys no ha evitat les diferents formes de censura i aquest capítol del nostre arxiu així ens ho demostra

Per
Arxiu TVE Catalunya - Memòria popular - La vida periodística dels anys 30

Als anys 30 la censura a la premsa existia com pot existir actualment, amb més o menys claredat, influència de l'entorn polític o de grups determinats, per necessitat d'agradar un determinat lector o els anunciants, augmentar les vendes o moure l'opinió pública cap a determinat pensament. I com ara, a Catalunya els diaris es publicaven en català o en castellà i les capçaleres canviaven de nom i de propietari.

Un fet diferent amb el periodisme actual és que els articles que eren censurats quedaven o bé en blanc o amb l'espai que havien d'ocupar tot ple de ratlles. Al lector li quedava claríssim que aquell text no li deixaven llegir.

Una lliçó d'història de la censura i el periodisme de fa 40 anys

Des de l'Arxiu de TVE Catalunya hem recuperat un document impagable on tres mestres del periodisme dels anys de la II República i de la Guerra Civil ens expliquen com van viure en el seu ofici de periodistes aquella època tan definidora de la nostra història. Es tracta del periodista Josep Maria Lladó, l'exdirector de L'Opinió i La Rambla, Joaquim Ventalló, i del fotoperiodista Agustí Centelles i Ossó. 

Es va emetre avui fa 40 anys, el 4 de maig el 1982, a la Primera cadena: un Memòria popular, que presentava i dirigia Salvador Alsius i comptava amb l'asessorament de l'historiador Joan B. Culla, tots dos també mestres de periodistes.

Josep Maria Lladó (1910-1996) va treballar a La Pulblicitat i va ser a qui, el 1936 el president Lluís Companys encarregà la direcció de La Humanitat. Va lluitar al front del Segre i va ser a l'exili després de la victòria de les tropes franquistes fins l'any 1950. En tornar a Catalunya va treballar a l'editorial Bruguera i d'altres mitjans de comunicaió, fins i tot com a guionista per a TVE Catalunya.

Pel que fa a Joaquim Ventalló (1899-1996), va ser redactor de L'Esport Català i Mirador i va treballar a l'Agència Fabra. Depurat pel règim, no va poder exercir de periodista fins al 1967. Llavors va començar a col·laborar amb la revista Destino i d'altres capçaleres. Ventalló és qui va fer la primera retransmissió en català d'un partit de futbol a la ràdio, l'abril del 1928. 

El fotògraf Agustí Centelles i Ossó (1909-1985) és considerat un dels pioners del fotoperiodisme modern. Va fer fotos de la Guerra Civil, a Barcelona i dels bombardejos de Lleida, el front d'Aragó o els camps de refugiats republicans a la Catalunya Nord i Occitània el temps que hi va passar. Les imatges de Francesc Macià proclamant la República Catalana des del balcó de la Generalitat el 14 d'abril del 1931 són seves, com les de la resposta popular a Barcelona quan el 19 de juliol del 1936 es coneix l'alçament feixista. Des del 1937 el movilitzen com a fotògraf de guerra i l'any següent organitza l'arxiu fotogràfic de l'exèrcit de Catalunya. El 1950 va ser condemnar per la seva vinculació amb la República. Després va venir la descoberta de part del seu fons i la polèmica venda per part dels seus hereus de l'arxiu fotogràfic al Ministeri de Cultura.

Enguany, Reporters sense fronteres ha publicat el seu informe anual amb la classificació de la llibertat de premsa arreu del món. A Espanya consideren que ha empitjorat. L'informe destaca la precarització de la professió i l'extensió de la desinformació i la propaganda, a més de la polarització dels mitjans, a conseqüència de les xarxes socials.