Què és l'èxit per a la banda A Contra Blues?
- La banda ens ensenya que cal estimar la música i allunyar-se del que es desviï de les cançons
- Interpreten en directe 'LESS LEATHER/MORE ROCK'N'ROLL' entre d'altres
- No et perdis el programa sencer sobre A Contra Blues a RTVE Play Catalunya
La dirección de esta página ha sido copiada en su portapapeles
El billar. Tothom, més o menys, intueix com funciona. Res més enllà que una bola blanca i quinze numerades de l’1 al 15. Unes ratllades i les altres planes. Malgrat ser diferents al principi totes encaixen perfectament dins d’un triangle que decantarà el punt de partida. Dins hi ha la bola número 8, que decidirà qui guanya un cop les altres ja no estiguin sobre el tapís. Amb la bola blanca, el primer jugador agafa el tac i dispara. Comença el joc.
Així és com, perfils diferents poden formar part d’un mateix tauler del joc amb el mateix objectiu. I així és com es va crear A Contra Blues. Cinc perfils diferents, excel·lents en els seus camps, que es van ajuntar per fer el que més els apassiona: donar-ho tot per la música.
Després de quinze anys damunt dels escenaris, nacionals i internacionals, reconeixen que es van trobar un panorama ben diferent del que havien imaginat. Van començar a tocar als carrers de Barcelona i van apostar per la seva música quan el que se sentia no era el que tocaven.
La indústria, i tot el que hi ha al darrere, té poc a veure amb la música. En paraules dels propis membres de la banda “vivim en un etern underground, sense padrins ni ajuda mediàtica, funcionant gràcies al boca-orella i a tenir bons directes”.
El grup A Contra Blues a 'Efecte Collins' rtve catalunya
Món hostil on no es premia la qualitat
Estudiosos de la música han aconseguit tenir una qualitat excepcional damunt dels escenaris, però es van endinsar en un món hostil on no es premia la qualitat. Actualment, no arriba més amunt qui transmet als escenaris aquella vibració que et queda al cos després d’un concert. Qui li dona importància a les lletres per sobre de les rimes, el postureig o el mainstream. En el panorama musical actual, té èxit aquell qui assoleix estar més temps en el top 10 de les llistes de reproducció, aquell qui té més seguidors i aquell qui mou més diners.
Però què és l’èxit per als A Contra Blues?
Els músics de la banda reconeixen no tenir la pressió de l’èxit, entès com s’entén en l’actualitat. Saben la partida de billar que han de jugar i tenen clar que, tot i que no es premi l’excel·lència ni l’estil, volen fer i crear allò amb el que se senten a gust.
I d’això va la seva cançó 'Less leather/More Rock’n’Roll' del seu àlbum Heart and Guts (2017). Amb un ritme rocker, qüestiona els camins pels quals s’ha anat endinsant la música. Una cançó que baixa els principis del rock’n’roll a la senzillesa de fer el que et ve de gust sense vendre’t a la indústria. Tocar com et surt del cor sense seguir cap moda. Sense fixar-te en les llistes d’èxits, els productes més comercials ni el focus. Fer el que sents.
Altres autors denúncien la indústria
Altres autors han fet servir les seves lletres i la seva influència per denunciar la manca de sentiment que té la indústria. Ben Folds, per exemple, va escriure ‘One down’ al seu àlbum Rockin’the suburbs (2001) perquè va signar un contracte amb la seva discogràfica que l’obligava a crear 4,6 cançons anuals indiferentment que volgués o no. A la lletra esmenta que amb aquesta, ja només li queden 3,6 cançons per poder pagar les factures.
Los Enemigos també van criticar el negoci de la indústria amb ‘Wonderland Records’ fen al·lusió a tot el fum que venen les indústries abans de signar un contracte i en el que s’acaben convertint els teus somnis.
Pink Floyd amb la seva cançó ‘Have a cigar’ de l’àlbum Wish you were here criticaven l’adulació de les discogràfiques que ni coneixien el seu treball, però amb tot i això, volien representar-los per guanyar diners.
Han escollit viure a través del rock'n'roll
En Jonathan, l’Albert, en Victor, el Joan i l’Hèctor han escollit viure a través del rock’n’roll i el blues. Un estil de vida que saben que no està dins de la roda a la qual estan habituats altres artistes. Però és que precisament és això el que troben a faltar: que la música commogui, que sacsegi les ments i sobretot, que se li doni el temps que mereix. Recorden quan eren petits i esperaven mesos a tenir l’últim èxit del seu artista internacional preferit. O quan anaven als centres comercials i a la secció de música podien parar-se a escoltar un CD abans de comprar-lo. Tot aquest món s’ha acabat a base de clics.
Jonatha Herrero és la veu del grup rtve catalunya
Així i tot, ells tenen clar que creuen en el sentiment de la música com a fi en si mateix sense esperar res a canvi. Ara son una de les millors bandes del país en directe amb més de vuit-cents concerts a les seves espatlles i un gran reconeixement internacional. Ara, potser la indústria ha posat totes les boles de la partida de billar, però els músics tenen l'última tirada amb la bola negra encarada.
