Però què t'ha fet La Cubana, Arturo?

• L'Arturo s'ha instal·lat a la Gran Via de Barcelona, al Coliseum. De fet, ha marxat a l'altre barri!
• Eixerit com era, no va voler mai un comiat avorrit i ens ha deixat una festassa inoblidable
• La Cubana passa pel Punts de Vista amb el seu dirtector Jordi Milán per fer-nos un tast de com xalarem al teatre

Punts de vista - La Cubana ens fa un petit tast del seu espectacle 'Adeu, Arturo!'

Ai, Arturo! Quin greu, tu! Si m'has fet plorar i tot. Ara se m'escamparà aquest coi de rímel per tota la cara, casumdena.

Ja ho sé que tenies les teves manies, que eres de gustos especials, però mira, m'he quedat ben morta quan m'ho han dit. Bé, morta, morta no, que el mort ets tu, no fotem ara. Que t'has ben esplaiat, xato, 101 anys! Ja et tocava, no?

I quina manera de dir adéu! Amb aquella colla d'eixelebrats de La Cubana cantant i ballant... Es clar, com que eren el paro s'hi han ben agafat, bé que s'han de guanyar les garrofes! És que els de La Cubana quan fan una cosa no s'hi posen pas per poc! Que si vestits llargs, americana i corbata, sabates de taló, plumeros, perruques... Mira, que fan goig de debò. No ho sembla pas que faci 40 anys que fan teatre.

Bé, en realitat són 41 anys, els dels cubanos, però com que la punyetera pandèmia ens va aixafar a tots la guitarra, ens vam haver de conformar amb l'exposició de Sitges, goita. En canvi ara, alça Manela! Apa, que no ha estat res! Vinga ballar i vinga saltar, a matar el vedell gras...

Ai, perdona, Arturo. No ho deia pas per tu això del vedell gras, és una manera de parlar, ja em coneixes. Però vaja, que eres de vida tu! Vedell i mariscada i bones safates de carn d'olla i vinga regar-ho, eh Arturo? Que no t'has estat de res, que baixaves d'Andorra i vinga, som-hi que són quatre dies! A la taula i al llit al primer crit, l'Arturo! Sí, sí, tot un senyor...! No sé què dirien ta mare i la meva tia la soltera, tanta festa en lloc d'un funeral.

Però mira, cadascú diu adéu com vol. Tu te les has empescat perquè els de La Cubana, -que diuen que fan teatre, però jo crec que fan comèdia-, et facin un 'homenatge'. Si fins i tot fan patxoca i tot.

Ara que... Mira, saps què, Arturo? La mare que et va matricular, segurament tenies raó, noi. Val més que ens acomiadem amb riure i ballaruga. Ja se'n viuen prou de desgràcies. Que si virus, que si guerres...! Hem passat uns anys fotuts i mira on som ara, encara pitjor.

Em fa l'efecte que La Cubana ho ha encertat. Que ja n'hi ha prou de fer sempre cara de circumstàncies, de fer que veure que això i allò, i ai, quin greu..., i que si 'moltes felicitats', i que si 'qu guapo què et trobo'... Si tot plegat ens passem la vida dient mitges mentides. Arturo, no saps com me n'alegro que tinguis aquesta festassa tan maca i tan alegre, que ens hagis preparat un espectacle de colors i fantasia. Si ja m'he après una mica la lletra i tot: 'tot era gris i ho has pintat de color, ens has deixat un món millor'. Adéu, Arturo!