El sopar analgèsic dels idiotes i una autèntica lliçó de teatre
Punts de vista asseu a les butaques del plató dos professionals del món del teatre que saben distingir molt bé entre comèdia i tragèdia i per això, quan són dalt l'escenari, ens fan riure molt. David Olivares, actor, i Pep Anton Gómez, director, ens conviden a veure El sopar dels idiotes, el clàssic de Francis Veber que sempre és tan bo de revisitar.
Una classe de teatre al Punts de vista
En aquesta ocasió, el text de Veber l'ha adaptat un mestre de l'humor, Paco Mir. Ell mateix l'ha revisitat i n'ha tret totes les referències que en qüestions de gènere podrien ser ofensives, ja que va treballar el text ja fa 20 anys.
Per a Pep Anton Gómez, la direcció de l'obra és un súper regal. Professor a l'Aula de Teatre de la UPF, està encantat d'aquesta posta en escena de ritme frenètic, amb molt d'humor i encara més energia. A El sopar dels idiotes, un grup d'amics homes de negocis sopen junts cada setmana i sempre conviden algú diferent per enriure-se'n. La nit concreta que podem veure ara al Teatre Borràs, l'anfitrió pateix un atac de lumbàlgia, molt oportú, i aquest fet i 'l'idiota' que han convidat acabaran per capgirar-li la vida.
Diu l'actor David Olivares que el seu personatge no creu en el karma però que la realitat li mostrarà del que és capaç quan un no és bona persona i per riure ha de buscar una víctima. A més, a l'humorista se li acudeixen un munt de gent a qui actualment es podria convidar a un sopar 'dels idiotes'. Olivares afirma que per ell la professió és un autèntic regal que l'anima diàriament i l'empodera com actor. I per sobre de tot, com diu ell, 'és feina'.
David Olivares protagonitza El sopar dels idiotes a Barcelona, dirigida pel professor de la UPF Pep Anton Gómez rtve
Qui pot fer drama i qui pot fer comèdia dalt de l'escenari? Pep Anton Gómez ens fa una autèntica llicó de teatre sobre el riure a escena, els prejudicis, els textos considerats més o menys intel·ligents que poden servir en un gènere o l'altre. Per ell, és molt important el ritme que s'estableix amb el públic i els diferents tipus de d'humor que es poden aconseguir en la comèdia. Gómez considera que la dramatúrgia catalana té molt bona salut però que té un pont molt preocupant, el salt que han de fer els actors des que comencen fins que en poden viure.
El sopar dels idiotes és sempre infal·lible a taquilla: se' n'han fet moltíssimes versions a teatres d'arreu del món i dues versions en cinema, a França i als Estats Units. Ja ho diu en David que aquesta obra és un dels millors analgèsics, en aquesta època que desgraciadament en prenem tants. Molt d'èxit, David i Pep Anton!
