Mor als 90 anys Desmond Tutu
- L'arquebisbe sudafricà va guanyar el Nobel de la Pau el 1984 per la seva lluita no violenta contra l'apartheid
- La Generalitat li va concedir el 2014 el Premi Internacional Catalunya i el Parlament la Medalla d'Honor
L'arquebisbe emèrit sud-africà Desmond Tutu, guardonat el 1984 amb el Nobel de la Pau per la seva lluita contra la segregació racial al seu país, ha mort aquest diumenge als 90 anys, segons ha anunciat el president de Sud-àfrica, Cyril Ramaphosa.
"La mort de l'arquebisbe emèrit Desmond Tutu és un altre capítol de duel en el comiat de la nostra nació a una generació de sud-africans destacats que ens van arribar una Sud-àfrica alliberada", ha afirmat Ramaphosa en un comunicat. El president ha qualificat Tutu com un "patriota sense igual" i "un home d'un intel·lecte extraordinari" que va mantenir la seva integritat en la lluita contra les "forces de l'apartheid".
Guanyador del Nobel de la Pau, Tutu era una de les figures més admirades a Sud-àfrica
Una vida dedicada a la defensa dels drets humans
Nascut el 7 d'octubre de 1931 a Klerkdorp, a l'antiga república del Transvaal, durant el que es coneixia aleshores com la Unió Sud-africana, Desmond Tutu és considerat com una de les figures clau de la història contemporània del país i la seva trajectòria va estar marcada per una constant defensa dels drets humans, una circumstància que de vegades el va portar a desmarcar-se de la jerarquia eclesiàstica a la defensa dels drets dels homosexuals o l'eutanàsia.
Després d'iniciar-se en l'ensenyament a mitjans dels anys cinquanta, el 1962 Tutu es va traslladar al Regne Unit per estudiar teologia al King's College de Londres. En tornar a Sud-àfrica, va començar a mostrar obertament les seves opinions sobre l'apartheid, el règim segregacionista instaurat el 1948 pel Partit Nacional, controlat per la població blanca del país.
La seva figura va començar a cobrar importància a partir de 1978, com a director del Consell Eclesiàstic Sud-africà, punta de llança en la seva campanya contra la segregació. "L'apartheid, el desenvolupament separat o com es digui, és malvat (...) És anticristià i antibíblic. Si algú em demostra el contrari, cremaré la meva bíblia i deixaré de ser cristià", protestava Tutu davant els funcionaris del règim el 1982.
Com a bisbe va dir que l'apartheid era "anticristià i antibíblic" | EFE
Per la seva incansable lluita, Tutu va rebre el Premi Nobel de la Pau el 1984, dos anys abans de convertir-se en el primer negre a càrrec de l'Arquebisbat Anglicà de Ciutat del Cap (sud-oest). Després de la derogació de les lleis racistes el 1991 i l'arribada de la democràcia i de Nelson Mandela al poder, va ser nomenat president de la Comissió per a la Veritat i Reconciliació, per intentar rescabalar les víctimes del règim racista, una tasca que el va portar a deixar de banda les seves funcions religioses per centrar-se en la comissió.
La comissió va investigar les atrocitats de l'apartheid i Tutu va passar a adoptar una funció unificadora entre blancs i negres del país, alhora que va adoptar una postura crítica contra els successius governs de l'històric Congrés Nacional Africà, el partit de Mandela, al qual va criticar durant anys pels seus escàndols de corrupció.
Vincle amb Catalunya
Catalunya també va reconèixer els mèrits de Desmond Tutu. L'any 2000 va rebre la medalla d'Honor del Parlament i el 2014, el Premi Internacional de Catalunya. Quan va recollir aquest últim guardó, Tutu va defensar que els catalans puguin decidir el seu futur i va demanar diàleg al govern espanyol perquè, segons va dir, "les parts haurien de debatre la millor manera d'assolir la independència". Un posicionament que li va fer guanyar les simpaties del moviment independentista i que ha recordat el president de la Generalitat.
En els darrers anys Desmond Tutu s'havia mantingut allunyat de la vida pública a causa de la seva avançada edat i els problemes de salut que arrossegava des de feia anys, inclòs un càncer de pròstata. En aquest 2021 havia donat exemple figurant entre els primers a vacunar-se contra la covid 19 quan la campanya es va obrir a la població general i votant a les eleccions municipals del passat 1 de novembre.
La seva última aparició pública va ser en unes imatges breus en vídeo emeses el dia del seu 90 aniversari (el passat 7 d'octubre), un aniversari que la seva fundació va celebrar amb una conferència virtual en què van participar, entre d'altres, el màxim líder espiritual tibetà, el Dalai Lama, l'activista moçambiquesa i vídua de Nelson Mandela Graça Machel o l'expresidenta irlandesa Mary Robinson.
