Com és que el filòsof alemany Walter Benjamin va morir a Portbou?

• Perduts en el temps ens porta a una ciutat de frontera, Portbou, on va morir el filòsof alemany Walter Benjamin
• Benjamin veia el futur amb optimisme tot i la negror que omplia Europa amb l'ascens del nazisme
• Pots veure el capítol a RTVE Play i a continuació, conèixer perquè l'Empordà guarda la seva memòria

Perduts en el temps - Marcats per la frontera

Walter Benjamin era d'una bona família jueva de Berlín, on va néixer el 1892. Eren asquenazites, descendents de jueus de Renània, a l'oest d'Alemanya. Als 13 anys el van haver d'enviar a un sanatori perquè estava malalt.

Quan va poder tornar a casa i anar a la universitat, es va convertir en filòsof, traductor, assagista i crític literari. Compartia les idees dels investigadors i intel·lectuals de l'anomenada Escola de Frankfurt. En els convulsos anys 30, estaven en contra del feixisme, del comunisme i del capitalisme. Volien una societat millor i creien que es podria aconseguir amb les idees de Hegel, Freud o Marx, però renovades.

El filòsof Walter Benjamin treballant a la Biblioteca Nacional de Frankfurt, el 1937, imatge icònica de la fotògrafa jueva Gisèle Freund Gisèle Freund

Benjamin no creia en el sionisme, és a dir, fundar un estat jueu Israel, sinó el que en deia sionisme cultural. Defensava que el judaisme és una riquesa d'Europa i que en espiritualitat, el poble jueu és el més perfecte del món.

Perquè el filòsof alemany parlava de tot. En un món ple d'odi, dolor i desesperació, on el nazisme s'escampa ràpidament, l'obra de Benjamin malda per posar llum en la literatura, la religió, l'art, la història, la societat, les institucions. Parla d'estimar sense límits, en un futur millor en què les noves tecnologies seran totes positives per l'ésser humà. El cinema el fascinava, com la ràdio, on durant una època explicava el seu sentir.

La persecució nazi s'escampa per Europa

No hauria fet falta analitzar les seves idees. Només per ser jueu podia acabar en un camp. El més trist és que ell, com tants d'altres, no van aprofitar l'oportunitat perquè no pensaven que el futur que els esperava fos tant i tant tràgic i terrorífic. Benjamin va tenir l'oportunitat de salvar la vida. Va ser a Eivissa i a Niça el 1932. L'any següent, quan els nazis arriben al poder i va començar la persecució dels jueus i intel·lectuals d'esquerres, Benjamin es refugià a Dinamarca, passa Itàlia i França i després va ser als Estats Units, a Nova York.

Walter Benjamin en els dies que va passar a Eivissa el 1932 rtve

Cada cop era més conegut i valorat pels seus estudis. Quan torna a ser a França, Hitler anul·la la ciutadania alemanya dels jueus i el detenen. Passa 'només' tres mesos en un camp de concentració. Una experiència que el marca per sempre més.

Quan aconsegueix sortir-ne, continua escrivint els assajos de Filosofia. I arriba 1940, any fatídic per al món i per a Walter Benjamin, un home malalt, aixoplugat de casa en casa d'amics i coneguts. A l'estiu arriba a Lorda, prop dels Pirineus, i just l'endemà, les tropes nazis inicien la invasió de França. Benjamin marxa cap a la Catalunya Nord. Li han aconseguit un visat per tornar als Estats Units i vol travessar la frontera. El 25 de setembre és a Portvendres, a uns vint quilòmetres de Portbou. Vol arribar a Portugal i agafar un vaixell cap a Amèrica.

El final d'una vida, a Portbou

Lisa Fitkko i el seu marit són jueus fugitius que, sense voler-ho i per circumstàncies d'aquells dies, fan de passants dels que fugen cap al sud. A Walter Benjamin li costa seguir el pas. Està dèbil, esgotat, pateix del cor. A més, carrega amb una maleta. Diu als companys que el seu contingut és més important que la seva vida.

Lisa Fittko, una dona valenta que va ajudar moltes persones a fugir de la França ocupada pels nazis rtve

Però la policia franquista els localitza i els deté. Fittko té 31 anys però aconseguirà ensortir-se'n i viurà fins el 95. La seva experiència l'explicarà anys més tard al llibre La meva travessia dels Pirineus. L'últim camí de Walter Benjamin.

Hi relata com els policies els diuen que han de tornar a França. I que Benjamin té tanta por a caure en mans de la Gestapo que utilitza una gran quantitat de morfina que du a sobre per suïcidar-se una nit de setembre.

Potser la policia l'ha obligat a fer el pas. Potser és el preu per deixar passar els companys. El seu cos el troben mort a una habitació de l'Hotel de França de Portbou. Ha mort on un any abans gairebé mig milió de persones fugien en sentit contrari. De les seves pertinences, res de res.

Què se n'havia fet del contingut de la maleta? Benjamin havia expressat que els productes de la cultura acaben tenint vida pròpia amb el pas del temps. Ara la seva valisa era ja una icona.

Al capítol de Perduts en el temps titulat Marcats per la frontera trobareu dades sobre el possible contingut de la maleta de Benjamin i de com eren aquells passos de muntanya. També podeu recórrer la ruta que cada any es fa de Banyuls fins a Portbou per recordar el filòsof alemany.

Un altre memorial de Benjamin és el que l'artista israelià David Karavan erigí davant del mar. Es diu Passatges. Hi podeu entrar, pujant, baixant, de cara al mar o esguardant les muntanyes. Com tants que van fugir per aquests indrets fronterers, en un sentit o altre dels camins, sempre cercant la llibertat.

L'escultura Passatges de David Karavan, memòria de Benjamín i de les trajectòries que han viscut aquestes terres de frontera rtve