El Liceu recupera la coproducció de 'Rigoletto' amb una moderna posada en escena
- Torna la segona òpera més representada al Liceu, fins al 19 de desembre, de la mà de Monique Wagemakers
- L'obra gaudirà d'un nou ritme que pretén entrar a la trama i aprofundir en la reflexió sobre els abusos de poder
- Rigoletto està ambientada al segle XVI i narra la història d'un bufó amargat i geperut que viu amb la seva filla secreta
Aquest diumenge es cancel·lava al Liceu el concert de Gustavo Dudamel al capdavant de l'Orquestra de l'Òpera de París per un cas positiu a les files de la formació francesa. Avui, però, el temple de la Rambla continua la seva activitat amb una estrena verdiana esperada pel proper cap de setmana, Rigoletto en la moderna versió escenogràfica que n'ha fet la directora holandesa Monique Wagemakers.
Rigoletto de Verdi
Un dels títols de maduresa de Giuseppe Verdi, Rigoletto, torna al Gran Teatre del Liceu del 28 de novembre al 19 de desembre amb 15 funcions amb la celebrada producció signada per la directora d'escena holandesa Monique Wagemakers.
Es tracta d'un melodrama en tres actes amb llibret de Francisco Maria Piave adaptat a partir de l'obra de teatre Le roi s'amuse, de Victor Hugo, un dels escriptors i dramaturgs més aplaudits de l'Europa anterior a les revolucions de 1848. Verdi ja havia adaptat a l'òpera un dels seus treballs més polèmics, Hernani (1830), una tragèdia que va originar un gran escàndol pel que suposava de ruptura envers l'estètica classicista.
De què tracta?
Rigoletto està ambientada a Màntua al segle XVI i narra la història d'un bufó amargat i geperut que viu amb la seva filla secreta. El Duc de Màntua, el seu senyor, ignora que és la seva filla i la sedueix fent-se passar per un estudiant. Aleshores la rapta i la viola abans de tancar-la en unes masmorres. Rigoletto aconsegueix alliberar-la i trama una terrible venjança per fer pagar l'afront al llibertí, però per error acaba apunyalant la noia. L'òpera es va estrenar l'11 de març de 1851 al teatre La Fenice de Venècia. A Barcelona es va estrenar al Liceu el 3 de desembre de 1853. Des d'aleshores se n'han fet 375 representacions (la darrera el 6 d'abril de 2017) i és la segona òpera més representada al Liceu.
Escenografia i detalls
La directora d'escena holandesa despulla l'òpera en una escenografia minimalista i moderna, travessada per angoixants clarobscurs que permeten aprofundir en una reflexió punyent i actual sobre els abusos de poder. Com a contrapunt, el vermell sang d'un vestuari renaixentista accentua el dramatisme d'aquesta obra protagonitzada per un antiheroi: un bufó ultratjat i enrabiat.
Grans artistes i gran obra
Rigoletto ocupa un lloc especial en l'obra de Verdi, entre altres raons perquè és un pont perfecte entre el llenguatge de joventut del compositor i el seu discurs rotund de maduresa. És una de les òperes verdianes amb més connexions directes amb la tradició del bel canto, i a la seva història es respira l'alè Shakespeare. I això fa que, en benefici d'assolir-hi una interpretació excel·lent, totes les peces a l'escenari -i al fossat- hagin d'haver assolit una gran maduresa interpretativa i estiguin a l'apogeu de la seva capacitat vocal. Christopher Maltman (Rigoletto), Olga Peretyatko (Gilda) i Benjamin Bernheim (que debuta al Liceu com a Duc de Màntua) encapçalen el repartiment en aquesta ocasió.
El director musical que comandarà l'Orquestra Simfònica del Gran Teatre del Liceu és Daniele Callegari, un veterà de l'òpera europea -va ser director del Festival de Wexford i ara mateix el director titular de l'Opéra de Niça- que ha estudiat Verdi amb tota la serietat que el seu el llegat exigeix. Ell tindrà la responsabilitat de guiar l'elenc devers els cims de la sublimitat, i certament disposarà al seu servei de cantants de prestigi que faran que les funcions siguin de gran altura.
