Sortir de l'anonimat
- L'escriptora Carme Karr signava les seves obres amb un pseudònim
- Esther Tusquets va fundar i dirigir l'editorial Lumen
- Montserrat Roig és una de les escriptores més reconegudes de la literatura en llengua catalana
- Donem visibilitat a les dones escriptores a RTVE Play
Tampoc escriure ha estat cosa de noies al llarg de la història. I no ha estat per falta de talent. Algunes de les grans obres literàries han estat signades per dones, encara que moltes vegades aquesta signatura fos "Anònim" o un pseudònim masculí. Per exemple, 'Memòries d'Àfrica' es va publicar sota l'autoria d'un tal Isak Dinesen, però en realitat aquest tal "Isak" era la baronessa Karen Blixen. Emily Brontë va publicar 'Cims borrascosos' sota el pseudònim d'Ellis Bell i Jane Austen va signar 'Sentit i sensibilitat' com "A lady".
A Catalunya, Carme Karr va ser una d'aquestes dones que amagaven la seva autoria perquè la seva obra veiés la llum. En 1902 va publicar en 'Joventut' les seves primeres narracions signades amb el pseudònim "L'Escardot" i "Una liceísta". Nascuda en el si d'una família de l'alta burgesia de Barcelona i neboda de l'escriptor francès Alphonse Karr, va créixer en un ambient cosmopolita i intel·lectual. Periodista i escriptora, no va trigar a convertir-se també en una de les primeres defensores del feminisme.
"Una dona necessita diners i una habitació pròpia per a escriure"
Virgínia Woolf va reivindicar el llegat d'aquestes escriptores en 'Una habitació pròpia', un assaig escrit en 1929 basat en conferències realitzades en diferents universitats exclusives de dones. Woolf analitza la relació de l'autonomia econòmica amb la creació literària. Criticava les condicions a les quals es van veure reduïdes les dones durant segles. Discriminades, sense cap mena d'independència, i en moltes ocasions autodidactes, ja que l'escolarització universal no va ser obligatòria fins a mitjans del segle XX. Amb els primers moviments feministes van arribar els llibres signats per dones. A partir de 1900 les escriptores van deixar d'amagar la seva identitat i fins i tot van tractar temes com la desigualtat de gènere i la violència masclista en les seves novel·les.
Va ser gràcies a una dona que l'obra de Virgínia Woolf va arribar a Espanya. En 1960, Esther Tusquets va fundar l'editorial Lumen que va dirigir durant quaranta anys. Coneguda com "la gran dama de l'edició", en 1974 va escriure la seva primera novel·la quan tenia quaranta anys.
La narrativa femenina espanyola
Els anys de la Transició espanyola van ser determinants per a tota una generació d'escriptores per a les quals la fi del franquisme va suposar una conquesta de drets individuals com a dones. Entre 1975 i 1982 va haver-hi un 'boom' de relats escrits per autores que, a més, van ser èxits editorials. Noms com Montserrat Roig, Rosa Montero, Carmen Conde o Mercedes Salisachs eren conegudes i reconegudes amb premis de prestigi.
El fenomen literari responia al creixent accés de les dones a l'educació superior i al món laboral, amb la consegüent repercussió en la seva major dedicació a l'escriptura, i l'interès de les lectores per acostar-se a una literatura més pròxima a les seves inquietuds. També en aquells anys es van reeditar llibres oblidats d'escriptores com Carmen Laforet, Ana Mª Matute i Mercè Rodoreda, molt actives durant la postguerra.
En 1977, Montserrat Roig va presentar i va dirigir el programa'Personatges' a TVE Catalunya, una sèrie d'entrevistes a personatges notoris de la cultura i la intel·lectualitat del moment.
