Jaume López de Egea: "Hi ha pocs casos que un hagi fet la mínima i no hagi anat a uns Jocs Olímpics"
- Amb 66 anys ha batut un rècord d'Espanya en els 10.000 metres
- Entrevista al Desmarcats, amb Marc Martín | La 2 i Ràdio 4
La dirección de esta página ha sido copiada en su portapapeles
Avui al plató del Desmarcats ens ha visitat Jaume López de Egea, atleta català. Aquest any ha aconseguit batre un rècord d'Espanya en els 10.000 metres en la categoria per a majors de 65 anys, però no ha estat l'únic que ha aconseguit. El de Santa Coloma de Gramanet va ser campió d'Espanya l'any 1977 en els 1500 metres i, deu anys després, ho va ser en els 5000. La història continua teixent-la, això sí, sense saber què són uns Jocs Olímpics en primera persona, tot i tenir la mínima per competir-hi.
Amb 66 anys competint
Jaume López de Egea és un exemple de que l'edat no suposa un impediment en la pràctica esportiva. Sí és cert que el rendiment es redueix amb el pas dels anys, però el nivell competitiu i les ganes no s'aturen pas, no per ell. Als seus 66 anys segueix competint en la categoria per a majors de 65 anys i amb l'ambició de sempre, encara que l'exigència física ja suposa més esforç: "Costa aguantar el ritme", confessa. El seu tècnic posa en pràctica una metodologia d'entrenament africana: "Són entrenaments durs", assegura.
El rècord júnior
En té 66 anys, però des de ben petit ja era un gran atleta. Va aconseguir un rècord júnior en els 800 metres on va fer una marca de 1:47.9. Per aquell moment el rècord del món el tenia Fiasconaro amb 1:43.5, assegura Jaume, tot afegint que la marca que ell mateix havia aconseguit: "És una brutalitat". Va estar molt a prop d'igualar la millor marca absoluta. Ara el rècord sènior està en 1:40, això demostra el gran rendiment esportiu que tenia l'atleta en una època en què l'esport no era gaire practicat, segons ell: "Abans la gent no feia esport, només ho feia la que estava federada; no hi havia carreres populars", confirma. A més, afegeix: "Ara, a part dels federats, estan els 'populars' que fan esport i han ajudat a fer que l'atletisme es mantingui una mica".
Amb mínima, però sense somni olímpic
A banda d'aconseguir batre un rècord d'Espanya en els 10.000 metres en la categoria per a majors de 65 anys fa uns mesos, en la seva millor època com a esportista, va obtenir la mínima per competir uns Jocs Olímpics, concretament els de Los Àngeles l'any 1984, però no el van seleccionar per competir-hi: "Jo vaig fer el que em demanaven; hi ha molts pocs casos que un hagi fet la mínima i no hi hagi anat a uns Jocs Olímpics", confessa i afegeix: "És injust perquè per país es pot portar un atleta que no tingui mínima". Només li va faltar competir en la cita olímpica, perquè de rècords, encara hi va sumant.
