La majoria de trastorns mentals comencen a manifestar-se als 14 anys
- Si es poguessin detectar a temps els trastorns mentals potser es podria aconseguir que el cervell madurès d'una forma sana
- La majoria d'enfermetats mentals van apareixent de forma ininterrompuda durant els primers 25 anys de vida
- Les persones que senten solitud tenen pitjor estil de vida i una major vulnerabilitat que comporta un dany al sistema immunològic[endif]
La revista 'Molecular Psychiatry' ha publicat una meta-anàlisi amb dades de 192 estudis epidemiològics per determinar l'edat en què solen debutar els diferents trastorns mentals. Un dels resultats de l'estudi sosté que l'edat en la qual comencen més trastorns mentals és als 14 anys, una època en què el cervell està experimentant uns canvis maduratius importants. El treball està encapçalat pels doctors Joaquim Raduà, cap del grup de recerca de l'IDIBAPS, Marco Solmi, de la Universitat de Pàdua, i Paolo Fusar-Poli, del King's College de Londres.
Detecció a temps per prevenir l'aparició
Tal com explica el document, els trastorns mentals són una de les causes principals de discapacitat i, de fet, diversos estudis indiquen que una bona prevenció permetria reduir-ne l'aparició. "Si fóssim capaços de detectar a temps qualsevol canvi que avisi d'un possible trastorn mental, potser podríem corregir-lo i aconseguir que el cervell maduri d'una forma sana, prevenint l'aparició del trastorn", explica Raduà.
No obstant això, per aconseguir que un programa de prevenció sigui efectiu, "cal realitzar-lo a l'edat concreta en què comença cada trastorn mental", recorda.
A partir d'aquesta premissa, l'equip d'investigadors va combinar per primera vegada tota la informació sobre l'edat d'inici de trastorns mentals dels estudis epidemiològics que s'havien publicat fins al moment. Així, es va aconseguir una mostra de més de 700.000 persones dels cinc continents.
Les edats dels trastorns
Entre els trastorns analitzats, l'estudi determina que:
- La fòbia o ansietat per separació apareix als 8 anys
- El trastorn de l'espectre autista als 9 anys
- El dèficit d'atenció amb hiperactivitat als 12 anys
- L'ansietat social als 13 anys
- L'anorèxia nerviosa als 17 anys
- La bulímia nerviosa als 18 anys
- El trastorn obsessiu-compulsiu als 19 anys
- Els diagnòstics associats al consum de cànnabis, abús de l'alcohol, depressió o trastorn bipolar es fixen en edats més tardanes
Així, un dels resultats de l'estudi és que l'edat en la qual comencen més trastorns mentals és als 14 anys, una època en què el cervell està experimentant uns canvis maduratius importants. A més, conclou que la majoria van apareixent de forma ininterrompuda durant els primers 25 anys de vida. "No podem dividir els trastorns entre uns que es donen a la infància i uns altres que es donen a l'edat adulta", assenyala Raduà.
D'aquesta forma, qüestiona la divisió actual de la salut mental entre dispositius per a menors de 18 anys i dispositius per a majors de 18 anys, "perquè per a moltes persones, l'atenció es veu fragmentada amb la majoria d'edat". "Ens preguntem si no seria millor adequar els dispositius de salut mental a les edats d'inici dels diferents trastorns. Sabem que l'edat d'inici no és l'únic factor a tenir en compte, però aquest estudi posa la pregunta sobre la taula", conclou.
Problemes relacionats amb la solitud
Paral·lelament, en el marc de les XXV Jornades d'Actualització en Psicogeriatria, organitzades per l'Hospital Sagrat Cor de Germanes Hospitalàries, s'ha posat sobre la taula la relació directa entre la prevalença de la solitud i els problemes de salut mental. "Les persones que experimenten amb freqüència sentiments de solitud estan més predisposades a patir depressió, ansietat i paranoia, mentre que la relació en el cas de la salut física està més atenuada", ha afirmat el doctor Manuel Martín Carrasco, director mèdic de la Clínica Padre Menni de Pamplona i vicepresident de la Societat Espanyola de Psiquiatria.
De fet, segons un estudi de l'Hospital Sagrat Cor, el Servei d'Urgències del centre va registrar, després del confinament domiciliari, el tiple de casos d'ansietat i el doble de depressió que durant la primera meitat de l'estat d'alarma. L'afectació de la solitud a la salut s'atribueix a factors com l'estil de vida, l'exposició i percepció de l'estrès, o la capacitat de descans i recuperació.
Durant les jornades també s'ha fet referència a l'augment molt notable, durant la pandèmia, de persones grans que han mort soles, tant en residències com en hospitals. Carrasco ha subratllat que els familiars estaven presents al moment de la mort només en el 13 % dels casos, a les residències, i en el 24 %, als hospitals.
