Iker Pajares: "Encara no entenc per què l'esquaix no és un esport olímpic"
- Iker Pajares és l'actual campió d'Espanya d'esquaix i el número 2 al rànquing nacional
- Entrevista al Desmarcats, amb Marc Martín | La 2 i Ràdio 4
Iker Pajares ha visitat el plató del Desmarcats després de proclamar-se campió d'Espanya d'esquaix al febrer. El jugador sabadellenc explica per què va aficionar-se a aquest esport -del que n'és el número 2 del rànquing nacional- i quin és el seu somni com a esportista.
D'hiperactiu a campió d'Espanya
Iker Pajares explica que amb 7 anys ja era jugador del Malibú Sabadell: "Jo vaig començar a jugar a esquaix com una extraescolar. De petit era hiperactiu i molt mogut. La meva mare em va haver d'apuntar a un esport que em deixés baldat. Amb els anys em va agradar i vaig començar a competir als 9 o 10 anys". El campió d'Espanya assegura que: "Vaig tenir molta sort amb els meus entrenadors, que són els que m'han conduït fins aquí".
El valor de l'experiència
El número dos del rànquing nacional, amb 8 anys dins el circuit professional, ha disputat un total de 73 tornejos, acumulant 116 victòries en els 181 partits que ha jugat i afegeix que: "De més joves que jo, que estan per sobre meu, hi ha pocs. Tots els jugadors que estan dins el top 20 mundial són jugadors de trenta o més de trenta anys". "L'experiència és un grau que en aquest esport es paga molt car", assegura el jugador sabadellenc.
Un somni olímpic i televisiu
D'entre els seus reptes està proclamar-se campió del Món, tot i que no deixar de pensar a poder disputar uns Jocs Olímpics: "Seria un somni participar en unes olimpíades. Avui dia, encara no entenc per què l'esquaix no és olímpic". Pajares, que l'any passat va aconseguir entrar entre els 30 millors del món, explica que: "Anys enrere, l'esquaix era un esport que no era televisiu; jugaven en pistes de paret i hi cabien dos o tres càmeres només. Ara juguem en pistes de vidre que es poden col·locar en qualsevol ubicació". L'esquaix, un esport que van popularitzar a Espanya Carlos Sáinz i Manolo Santana, ha evolucionat molt des del 1999, moment en què es va disputar el primer Campionat d'Espanya. "Actualment tenim campionats que juguem davant de les piràmides, en un centre comercial o en qualsevol gratacel. És totalment televisiu, ja que és una caixa de vidre quadrada", confessa Iker.