Creem el nostre propi moviment polític amb Flora Saura i Òscar Dalmau
- Flora Saura va conversar amb Francesc Ribot, Nacho Padilla i Ariadna Serrahima
- Òscar Dalmau va entrevistar la Pilar Villuendas Andrés
- Recupereu el capítol a la carta de La 2 de RTVE Catalunya
Si ajuntem les paraules “disseny” i “política”, a quants de nosaltres ens ve al cap, primerament, un cartell electoral? Segurament a molts! Però al capítol d’’Helvètica’ dedicat al disseny institucional vam descobrir que aquests dos elements, el disseny i la política, s’alimenten més sovint del que pensem. I ho vam fer de la mà de persones que han revolucionat i revolucionen la política des del disseny.
La primera parada de la Flora Saura va ser a l’ELISAVA, per reunir-se amb Francesc Ribot, cap de l’Àrea de Disseny Gràfic del Grau en Disseny. Ens va afirmar que el disseny és una arma política molt poderosa i que treballar amb polítics és complicat: “ho volen tenir tot controlat i són molt pragmàtics, busquen escurçar tot el que és disseny amb quelcom senzill”. D’aquí, per tant, que les decisions que es prenguin en termes d’estètica tendeixin a ser converdadores. Per ell, les campanyes electorals són com campanyes publicitàries en què, en comptes de vendre un producte o servei, s’estan venen ideologies. I, amb l’ajuda del disseny, ho fa a través de colors, tipografies i imatges. Ens va explicar que quan una ideologia política no té un lideratge concret, el simbolisme d’aquesta agafa un pes molt més important: com seria el puny alçat en els milicians republicans, en el moviment d’alliberament afroamericà o en el feminista. I, a casa nostra, el cartellisme polític s’ha convertit en tot un referent internacional amb grans dissenys que han passat a la història.
La imatge gràfica del moviment Helvètica al capítol dedicat al disseny institucional cropper
Amb els alumnes d’en Francesc vam sortir al carrer per donar forma a la nostra pròpia revolució: el moviment Helvètica. Després d’una bona pluja d’idees sobre els pals d’aquest moviment i les seves possibles imatges visuals, el resultat va ser aquest d’aquí! Amb unes tipografies poc convencional, formes flexibles, colors naturals i de carrer, i textures orgàniques, fetes a mà.
La següent parada va ser a la llibreria Sala Ciutat amb Nacho Padilla, director creatiu de l’Ajuntament de Barcelona. Ens va parlar de la seva tasca: unificar els missatges dels diferents departaments de l’Ajuntament per tal que hi hagi cohesió. I és que tot i que aquesta institució compti amb diferents estudis i dissenyadors per a fer el grafisme dels seus projectes, com els cartells de la Mercè o de les festes de Nadal, en Nacho és l’encarregat de revisar-ho tot, des de dalt. Ens va explicar que “la relació entre institucions i disseny ha tingut moments brillants i d’abandonament total”. Per ell, la ciutat és un exemple d’institució que ha treballat molt bé la comunicació, tot i que hagi hagut èpoques en què s’hagi deixat de banda.
Nacho Padilla al capítol d''Helvètica' dedicat al disseny institucional cropper
I també vam parlar amb l’Ariadna Serrahima, dissenyadora gràfica, editora i investigadora. El 2011, a través del moviment dels indignats del 15M, va descobrir que el disseny gràfic pot ser una eina per circular pensament. I va ser així com, juntament amb altres dissenyadors, van gravar sonorament tot el que passava a la plaça de Catalunya de Barcelona. El resultat? Un recull sonor de tot allò que es deia, es cridava, es cantava i es xiuxiuejava en aquell racó de revolució social.
Pilar Villuendas Andrés al capítol d''Helvètica' dedicat al disseny institucional cropper
Per la seva banda, l’Òscar Dalmau va entrevistar la Pilar Villuendas Andrés. Ella és molt més que dissenyadora; ella és revolucionària. I el seu gran aliat sempre ha estat el disseny. Entre els seus treballs més destacats trobem el primer logotip del PSUC el 1977, un dels logotips de CCOO, sempre marcat pel color vermell de la classe obrera, o els cartells dels Jocs Olímpics del 92: un projecte en què va haver de dissenyar les instal·lacions esportives fins i tot abans que fossin construïdes!
Il·lustració de Júlia Solans a 'Helvètica' cropper
La Júlia Solans ens va parlar de la protesta gràfica, partint del maig del 68. I és que en aquell moment el disseny va ser de gran importància, ja que la protesta es desenvolupava amb grans cartells d’impacte visual. Principalment eren tipogràfics, però molts d’ells van introduir imatges fins arribar a una revolta gràfica. Això sí, a Espanya, per aquells temps, la protesta estava totalment prohibida i la revolta es va fer a través de fulletons clandestins. I del maig del 68 vam viatjar fins al moviment contra el canvi climàtic dirigit per la jova activista Greta Thunberg i el vigent Black Lives Matter, amb una iconografia que ha envaït els carrers… literalment!
Ens veiem la setmana que ve amb més revolucions gràfiques, allunyades (o no!) de la política.
