L'Òscar Dalmau ens viatja per l'evolució de les portades de vinils d'aquí i d'allà
- Les portades de vinils no tenen ni un segle d'història
- L'Òscar Dalmau ens va parlar dels grans dissenyadors d'aquí
- Sumeu-vos a la secció a la carta de La 2 de RTVE Catalunya
Una vegada més, el convidat de la secció d'Òscar Dalmau per aquest capítol no ha estat una persona; sinó la seva llarga col·lecció de vinils. Tant si sou partidaris de la revolució del vinil que estem vivint des de fa uns anys com si sou fidels als formats MP3 o les plataformes de streaming, de ben segur que teniu un vinil guardat a casa, amb la seva portada acolorida, la seva fotografia o il·lustració i la seva tipografia, Això sí, us heu parat a pensar mai si sempre ha estat així!
L'Òscar Dalmau va obrir la seva secció dient-nos la resposta: no, les portades de vinils tenen una història molt més curta de la que ens pensem. I és que quan van aparèixer els vinils, encara faltaven uns anys perquè s'introduïssin les seves portades. De fet, l'Òscar ens va explicar que abans que existissin, els vinils anaven guardats en una funda de paper amb un forat que permetia veure la galeta, el lloc on podem trobar el nom de l'artista i del vinil. No va ser fins al 1940 que la discogràfica Columbia Records va tenir la genial ideal de crear una portada de vinil i va fixar el dissenyador Alex Steinweiss perquè fes realitat aquesta revolució. Va ser pel treball discogràfic Smash Song Hits by Rodgers and Hart by Richard Rodgers and the Imperial Orchestra i el seu disseny combinava dibuix i fotografia. L'èxit va ser tan gran que les vendes de Columbia Records van augmentar un 800% i, des de llavors, els altres segells del moment (i fins a l'actualitat!) es van sumar al carro de les portades i van començar a fomentar la relació entre disseny i música.
Vinil de Columbia Records al capítol d''Helvètica' dedicat al disseny i la música cropper
Al cap de vint-i-un anys d'aquesta fita històrica, a Catalunya va aparèixer la discogràfica Edigsa per editar tota mena de música en català. Va ser un dels segells discogràfics més importants del territori i el seu director artístic durant els primers anys va ser Jordi Fornas, de qui ja vam parlar en l'últim capítol. Les seves portades eren d'allò més modernes, amb un estil personal molt marcat. I. tot i que en totes elles utilitzava fotografies i tipografies diferents, en el seu conjunt seguien un patró que va fer que totes les portades de la discogràfica fossin fàcilment reconeixibles. Era el segell identitari d'Edigsa. El 1964, l'empresari Ermengol Passola va fundar la discogràfica Concèntric, vinculada a Edigsa i també amb un fort caràcter estètic pel que fa a les seves portades. Entre els seus dissenyadors trobem noms com Carles Torres, Maria Antonia Miserachs, Antoni Pons, Pau Riba o Franscesc Guitart. Aquest últim, a més de treballar per algunes de les bandes més representatives de l'escena musical catalana, també va dissenyar portades de discos infantils com és el cas d'aquesta d'aquí: 'Som així'.
Òscar Dalmau al capítol d''Helvètica' dedicat al disseny i la música cropper
Però, sens dubte, un dels seus treballs més icònics va ser el de 'Trampera matinera' de La Trinca. Us sona la seva il·lustració? Es diu que va parodiar la portada d'Andy Warhol per The Velvet Underground and Nico i va canviar el simbòlic plàtan per un pebrot!
Òscar Dalmau al capítol d''Helvètica' dedicat al disseny i la música cropper
Una portada amb influències evidents del pop art. Ens veiem al següent capítol d''Helvètica' amb més dissenys, influències i petites grans revolucions.
