Jordi Labanda: "La revista Woman i La Vanguardia van ser els dos únics llocs on vaig demanar feina"
- L'Òscar Dalmau va entrevistar l'il·lustrador de moda Jordi Labanda
- Van parlar de les primeres passes de Labanda en revistes de moda i el recorregut de la seva carrera
- Sumeu-vos a la conversa a la carta de La 2 de RTVE Catalunya
A l'últim capítol d''Helvètica', la protagonista va ser-ne la moda. I, com no podia ser d'una altra manera, l'Òscar Dalmau ens va portar un convidat de luxe i d'allò més adient per a l'ocasió: en Jordi Labanda. Com va dir Dalmau, "és l'il·lustrador de moda més important del país" i així ho demostra el seu llarg recorregut artístic. Però, com va començar? "Vaig fer un petit porftoli amb il·lustracions que jo volia veure en revistes i les vaig enviar a la revista 'Woman', que en aquell moment acabava de començar, i a 'La Vanguardia'", explicava. De fet, van ser els dos únics llocs on va anar a picar a la porta a la recerca d'oportunitats artístiques i laborals.
També, des d'un principi, va endinsar-se en el món de l'alta costura. Recorda com la directora i editora de 'Marie Claire' en aquell moment, la Joana Bonet, li va donar un dels "regals" de la seva vida: cobrir la setmana de l'altra costura de París durant molts anys. "Amb tota la informació que hi vaig recopilar, vaig passar a fer dibuixos", explicava.
Jordi Labanda al capítol d''Helvètica' dedicat a la moda cropper
De la seva mà vam veure algunes de les il·lustracions més detallistes que ha publicat com un espectacular disseny de Gucci negre amb tocs blaus i un altre Gucci, en aquest cas d'un color rosa pàl·lid, publicat a la 'Vogue' del Japó. Fins i tot vam veure com quedava integrat dins el conjunt de la pàgina de la revista, on ocupava un espai considerable. "A totes les revistes japoneses, l'espai que tinguis en les seves pàgines és molt preuat", ens va detallar.
Per Labanda, una de les curiositats del seu ofici és el fet que, en un primer moment, ell dibuixa la peça, després es crea i finalment la torna a dibuixar. "És un procés interessant", comentava. També ens va parlar de modes que no li semblen gens afortunades, com els texans amb forats: "si porto uns texans trencats, és perquè se m'han trencat". Així de fàcil! De fet, deia que, per ell, si es compren uns texans trencats, es compra temps. Aquells trenta anys que triguen els texans a desgastar-se. "Jo desitjo que la roba es faci vella amb mi", concloïa. I és que Labanda ha tingut sempre una relació d'amor i odi amb la moda. Però el que està clar és que la relació que té la societat amb els seus dibuixos és completament d'amor!
No us perdeu el següent capítol d''Helvètica' amb més disseny, dissenys i dissenyadors.
