Maria Pauner de Moragas: "El meu avi va posar molts esforços per millorar l'imaginari col·lectiu a través dels vestÃbuls"
- L'Òscar Dalmau va entrevistar l'arquitecta Maria Pauner de Moragas
- Vam fer una ruta pels edificis més emblemàtics del seu avi, l'arquitecte d'Antonio de Moragas
- Sumeu-vos a la conversa a la carta de La 2 de RTVE Catalunya
Hi ha persones que tenen cognoms privilegiats, i una d'elles és la Maria Pauner de Moragas, arquitecte i membre de Labaula Cooperativa d'Arquitectes. L'Òscar Dalmau la va portar fins al programa d''HelvèticaHelvètica' dedicat a l'arquitectura per parlar-nos de la seva família, concretament, del seu avi Antonio de Moragas. Entre la grisor que presentaven els edificis de l'etapa franquista, de Moragas va ser un d'aquells arquitectes que va saber trobar el color i la vida en temps difícils i els va plasmar a l'interior i exterior de les siluetes que dibuixen Barcelona.
Va apostar per l'arquitectura moderna i els vestíbuls eren una d'aquelles zones on dedicava especial atenció: un racó que normalment és el gran oblidat dels arquitectes. "Antonio de Moragas considerava que els vestíbuls eren una porta a l'exterior, en aquells moments en què era tan difícil reconvertir l'arquitectura i visibilitzar el canvi cap a una societat més moderna, va posar molts esforços per millorar l'imaginari col·lectiu a través dels vestíbuls", explicava Pauner. De fet, per ell, els vestíbuls no només eren símbol de modernitat sinó també un espai que anava molt més enllà d'un passadís de pas. El seu objectiu era crear espais de comunitat on els veïns poguessin reunir-se i això es reflecteix en què, sorprenentment, semblen més aviat sales d'estar i no pas vestíbuls.
Vestíbul d'Antonio de Moragas al capítol d'Helvètica dedicat a l'arquitectura cropper
La ceràmica era un altre dels seus trets més representatius. Amb un mateix disseny de rajola jugava i creava combinacions infinites que, a més, també desafiaven la nostra percepció. Amb la mateixa rajola, podies veure-hi colors i formes diferents depenent del punt del vestíbul en què et trobessis. Quina meravella!
D'un objecte tan simple com una bústia també era capaç de treure'n el màxim profit. "Hi ha un esforç especial a dissenyar-les", remarcava Pauner. I és que basant-se en una estructura molt repetitiva feia variacions creatives i originals. Són ben úniques! A més, com no es conformava amb els dissenys que hi havia en aquell temps, com per exemple les manetes de porta, en dissenyava de noves per donar-les un toc més modern. Tot un geni!
Bústies d'Antonio de Moragas al capítol d''Helvètica' dedicat a l'arquitectura cropper
Aquí s'acaba la nostra petita ruta Moragas. Estigueu atents al pròxim capítol d''HelvèticaHelvètica' i continueu endinsant-vos amb nosaltres en el món del disseny.
