Sortim al carrer i contemplem l'arquitectura amb Flora Saura i Òscar Dalmau
- Flora Saura va parlar amb Juli Capella, Eliseu Arrufat, Jelena Prokopljevic i Jordi Mitjans
- Òscar Dalmau va entrevistar la Maria Pauner de Moragas, néta d'Antonio de Moragas
- Recupereu el capítol a la carta de La 2 de RTVE Catalunya
Si a l'últim programa d''HelvèticaHelvètica' vam sortir al carrer per posar a prova la capacitat dels barcelonins i barcelonines d'identificar marques només amb el logotip, ara hem tornat a trepitjar el terra de la ciutat per mirar ben amunt: als edificis. Amb l'arquitectura com a protagonista del capítol, no podíem fer una altra cosa que passejar per Barcelona descobrint les raons de cada edifici. Tot, això sí, acompanyats d'experts!
La primera parada de la Flora Saura va ser a l'Estudi Capella Garcia Arquitectura per trobar-se amb en Juli Capella. "Et sents més dissenyador o arquitecte?", va preguntar-li la Flora Saura. Una qüestió difícil, ja que en Capella ha tocat els dos àmbits al llarg de la seva vida! Això sí, la resposta va ser clara: "faig de dissenyador i d'arquitecte quan toca". Vam aprofitar l'oportunitat per preguntar-li les diferències entre aquestes dues arts: per ell, els mobles són microarquitectura i els edificis són macroobjectes. L'únic que diferencia una cosa de l'altra és l'escala. Fins i tot ens va posar alguns exemples: com la torre Calatrava de Montjuïc. Us heu fixat mai que té la forma d'una làmpada gegant? Potser sí que vivim envoltats d'objectes a gran escala...
Amb ell també vam desplaçar-nos fins al districte 22@: una zona de la ciutat caracteritzada pels seus edificis singulars com la torre de Glòries, el Museu del Disseny o el The Gates Hotel Diagonal Barcelona, dissenyat pel mateix Capella.
Edifici La Borda al capítol d'Helvètica dedicat a l'arquitectura cropper
Del Poblenou al petit barri de La Bordeta, on ens vam trobar amb l'Eliseu Arrufat, arquitecte i soci de Lacol. Ell ens va fer obrir els ulls d'un tema que potser teníem oblidat: l'ús que fem de les instal·lacions comunes del nostre edifici. Com bé ens va explicar, sovint entrem per la porta, travessem el vestíbul, entrem a l'ascensor i anem directes al nostre pis. Però el que busca Arrufat i Lacol és tot el contrari: crear habitatges amb espais compartits entre el veïnat. Un dels casos en què ho han posat en pràctica és l'edifici La Borda: un habitatge lliure i alternatiu en què han estat els seus habitants qui han dissenyat els espais comunitaris. "Dissenyar per la gent i amb la gent", resumia.
De la mà de la Jelena Prokopljevic, arquitecte, col·laboradora d'El Globus Vermell i professora de la UIC, vam descobrir que no tots els edificis que han revolucionat l'arquitectura són grans construccions. Com és el cas de la casa Bloc de Sant Andreu, on la simplicitat ha estat la clau. Es tracta d'una arquitectura de racionalisme, basada a eliminar tot allò que no és necessari per tal de crear edificis més assequibles. Vam entrar en un dels pisos del Bloc: auster i acollidor a parts iguals! Tot i tenir molt poca decoració, la llum que entrava per les seves grans finestres omplia qualsevol buit.
Jelene Prokopljevic i Flora Saura al capítol d'Helvètica dedicat a l'arquitectura cropper
Per la nostra última parada vam anar fins a l'espai eco Les Planes, on ens vam trobar amb en Jordi Mitjans, professor del DPAV i soci d'arqbag cooperativa d'arquitectura. Amb ell vam aprendre més sobre els habitatges sostenibles, aquells que tenen un impacte ecològic inferior a la resta i que, a més, utilitzen productes de quilòmetre zero. I és que els grans edificis també poden ser verds!
Maria Pauner de Moragas al capítol d'Helvètica dedicat a l'arquitectura cropper
L'Òscar Dalmau va trobar-se amb la Maria Pauner de Moragas, la néta de l'arquitecte Antonio de Moragas. El seu avi va ser un gran referent de l'arquitectura de l'etapa franquista en què, acostumats a la grisor dels edificis, Moragas va donar vida i color a vestíbuls, bústies i ascensors com ningú més ho feia en aquells temps. Amb ells dos, vam fer una petita ruta Moragas per aquells edificis de la ciutat que són més representatius del seu estil.
Il·lustració de Júlia Solans al capítol d'Helvètica dedicat a la arquitectura cropper
I per acabar, la Júlia Solans i les seves il·lustracions ens van explicar històries que desconeixíem completament: el pavelló alemany, la cadira de Barcelona, la Brno...Totes aquestes obres les hem relacionat sempre amb Mies van der Rohe, però vam conèixer que Lily Reich també havia estat part del procés creatiu d'aquestes. Fins i tot es diu que alguns dels dissenys de van der Rohe eren completament de la Reich. Ho sabíeu?
No us perdeu el següent capítol d'Helvètica, amb més disseny, històries i revolucions.
