Enlaces accesibilidad

Catalunya afronta les eleccions amb ERC enmig de dues possibles jugades: Govern independentista o tripartit d'esquerres?

  • Les enquestes posen dos governs sobre el tauler: la reedició del Govern independentista o un nou tripartit d'esquerres
  • Els candidats parlaran de possibles pactes en la primera gran cita del 14-F: el debat d'aquest diumenge a les 22.00 a RTVE
  • Especial eleccions catalanes 2021 | Diari de Campanya | Coneix als candidats

Per
El canditat d'ERC Pere Aragonès (esquerra) i el del PSC, Salvador Illa (dreta)
El canditat d'ERC Pere Aragonès (esquerra) i el del PSC, Salvador Illa (dreta)

Els partits catalans ja han desplegat tota l'artilleria electoral, ara sí sense cap dubte que- les eleccions se celebraran el 14 de febrer- i en cada acte, míting i trobada- sense masses pel coronavirus- ja sobrevola amb qui pactaran després de la cita amb les urnes. Sense una majoria absoluta possible per part d'una sola formació, el joc electoral se centra ara a atacar i de quina manera fer-ho a qui ara és el teu rival electoral, però en unes setmanes pot ser el teu vicepresident del Govern.

De pactes i possibles governs futurs es parlarà en la que serà la primera gran cita d'aquesta campanya: el primer debat televisat aquesta nit a RTVE a les 22.00 amb les nou principals formacions que es presenten a aquestes eleccions: Ciutadans, JxCat, ERC, PSC, Catalunya en Comú, CUP, PP, PdeCat i Vox.

El número 68 és la clau una vegada s'hagin dipositat els vots el 14-F i arrenqui el ball de possibles coalicions. Marca la majoria absoluta en el Parlament. Segons les enquestes hi ha dues opcions damunt del tauler i ERC està en totes dues jugades: reeditar el Govern independentista amb JxCat i els republicans, opció que compta a més amb el comodí de la CUP si necessitessin els seus vots; o un tripartit d'esquerres amb ERC, el PSC i els 'comuns'.

Ciutadans, partit vencedor de les eleccions de 2017, no vol despenjar-se de les opcions de govern i crida al PSC, impulsat per les enquestes després de "l'efecte Illa', per a un possible Govern constitucionalista, però de moment aquesta suma no dóna en cap sondeig.

Reedició del Govern independentista

La batalla pel sobiranisme es lliura entre JxCat i ERC, no precisament ben avinguts en els seus últims mesos junts al Govern. Es necessiten en l'espai independentista per a governar Catalunya, però la crisi ha estat més que evident després d'anys de molta intensitat en el Govern i amb els seus principals líders a presó o fugits. Així, surten ara al partit electoral a liderar aquest espai per a veure qui té després la batuta a l'hora de negociar aquest possible Govern de coalició amb una lluita permanent entre la via més possibilista i oberta al diàleg amb el Govern central, per part d'ERC; i la via unilateral cap a la independència, que marca JxCat.

Cap dels dos va ser el partit més votat en les passades eleccions, però junts van poder sumar. En el duel de llavors Puigdemont- Junqueras va guanyar el primer, però molt han canviat les coses i les enquestes donen com a vencedor a ERC. Ara Oriol Junqueras, en tercer grau penitenciari, protagonitza els mítings de la seva formació fent costat a qui és el seu candidat i fidel escuder, Pere Aragonès; mentre que Carles Puigdemont torna a fer campanya via plasma des de Bèlgica, en el seu cas per a fer costat a la seva candidata, Laura Borràs, molt pròxima a l'inhabilitat Quim Torra. El cap de llista 'simbòlica' de Junts- continuen considerant a Puigdemont el candidat- va fer aquest dissabte tota una declaració d'intencions en el seu míting: va prometre reactivar la DUI (Declaració Unilateral d'Independència) de 2017 si l'independentisme supera el 50% dels vots.

Gairebé tres anys i mig després del referèndum il·legal de l'1-O que va posar potes enlaire la política catalana, amb l'aplicació de l'article 155 i la celebració d'un judici històric, i va marcar un abans i un després en l'espanyola, tots dos partits batallen per l'hegemonia en un independentisme dividit, sense un full de ruta comú i amb l'espai 'convergent' disgregat amb el divorci entre JxCat del PDeCAT, formació hereva de l'antiga CDC, que obre un camí d'independentisme moderat allunyat de la "confrontació" per la qual advoca Puigdemont.

Tripartit d'esquerres sota "l'efecte Illa'

Si en alguna cosa coincideixen, això sí, ERC i JxCat és a mirar amb recel a la sorpresa d'aquestes eleccions, el candidat del PSC, l'exministre Salvador Illa, pujat a l'ona de les enquestes i amb un CIS que li dóna com a possible vencedor gairebé en empat tècnic amb ERC. El 'CIS català', l'estudi del Centre d'Estudis d'Opinió de la Generalitat, situa a ERC com a guanyador, amb JxCat i PSC trepitjant-li els talons en segona i tercera posició.

El 'tots contra Illa' s'ha convertit en la nota dominant en aquests tres primers dies de campanya i apunta a ser un clàssic d'aquesta. Els atacs li arriben per igual des del costat independentista que des del bloc conservador.

S'obre per tant a Catalunya una via que no és nova- el tripartit d'esquerres- que ja van encapçalar Pasqual Maragall, primer, i José Montilla, després, entre els anys 2003 i 2010. En tots dos casos van ser governs encapçalats per socialistes. Precisament les sigles del PSC i d'ERC són les úniques que sobreviuen des de 1980 quan es van celebrar les primeres eleccions autonòmiques a Catalunya.

La marca de 'Podemos' a Catalunya, Catalunya en Comú Podem, amb Jéssica Albiach com a candidata, entra en aquesta possible opció d'esquerres. De fet, de les tres formacions que conformarien aquest tripartit és l'única que obertament aposta per això. En el seu cas caldrà veure com "l'efecte Illa" afecta la seva candidatura i el que l'exministre de Sanitat és capaç d'escombrar en l'electorat català d'esquerres.

Aquest mateix diumenge, l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, ha advocat perquè ERC i PSC superin els seus "vetos creuats" i no "s'excloguin". Segons ha dit, "si els comuns tenen força, aquests vetos creuats entre ERC i el PSC es poden superar", més enllà de quines siguin les formacions que acabin estant "dins" del Govern.

L'opció del tripartit, per tant, estaria damunt de la taula mentre la suma podria donar, segons els sondejos, però no perquè els seus protagonistes l'avalin, de moment. En principi ERC la rebutja de pla i aposta per una nova suma amb JxCat, encara que la vol fer més transversal convidant a la fórmula a la CUP i als 'comuns'.

Aquest diumenge, Aragonès ha dit que Illa és el candidat que "conjumina als partits del 155, de l'Ibex, dels jutges i dels fiscals".

També el PSC la descarta amb un presidenciable que diu que no formarà Govern amb un partit que defensa la independència de Catalunya encara que ha promès, això sí, presentar-se a la investidura si és el candidat més votat el 14F, en clara pulla a Inés Arrimadas que, encara que va guanyar les eleccions en 2017, mai es va presentar per no tenir els suports suficients.

Cert és que el que es diu en campanya en moltes ocasions se l'emporta el vent quan arriba el moment del 'pactómetre' i de la realitat per a formar govern. Tant els republicans com els socialistes saben que, a priori, l'opció del tripartit els resta vots en una part important del seu electorat: als primers una unió amb els socialistes els minva per la part independentista i als segons, fondre's amb els sobiranistes els perjudica en el seu electorat més constitucionalista. Així que no juguen a alimentar en excés aquesta via en campanya.

Del que sí que serveix el tripartit de moment és d'arma llancívola per part de partits ben diferents: a JxCat li val per a desgastar al seu soci en el Govern, a Ciutadans per a alertar i situar-se de nou en el centre del tauler del constitucionalisme català i al PP per a dir directament que "votar a Illa és votar a ERC".

El president del PP, Pablo Casado, de campanya aquest diumenge a Catalunya, ha dit que el PSC i ERC ja tenen signat el "contracte" per a després dels comicis i que el 14F "trauran l'ampolla de vi, el violí i les flors per Sant Valentí". Ha recordat que ERC "va fer president" a Sánchez i que, gràcies a ells, els Pressupostos van tirar endavant.

El debat d'aquesta nit en RTVE podria ser clarificador quant a pactes es refereix, encara que els candidats saben que mostrar les seves cartes a l'inici de la campanya és més que arriscat. A les 22.00, totes les respostes al debat de RTVE.