La Gauche Divine
- El nom de Gauche Divine va ser una idea del periodista Joan de Sagarra
- Mira les imatges dels que en formaven part
- Estrenem "Gauche Divine" diumenge, 16 d'agost a les 12:30h a La 2
La dirección de esta página ha sido copiada en su portapapeles
A finals dels seixanta, Barcelona era una ciutat cosmopolita comparada amb d'altres, més lluny del poder central de Madrid i més a prop d'Europa. Alguns intel·lectuals la sentien com un oasi. Les novetats en la música, el cinema i les editorials d’avantguarda entraven a Espanya a través de la frontera de Catalunya.
Part de l’alta burgesia mai no va acceptar del tot el règim franquista. I sobretot els seus fills van viure la vida més lliurement. Eren joves que havien pogut estudiar, alguns fins i tot a l'estranger: arquitectes, cineastes, artistes, cantants, escriptors, editors que es reunien i tenien projectes en comú i ganes de compartir-los.
La Gauche Divine: les imatges del documental
Joves, guapos, hedonistes i esnobs
De bona aparença i amb moltes ganes de trencar tot allò establert. Una de les noies, l'escriptora Rosa Regàs, va dir de la Gauche Divine: ”Per mi no va ser res més que una mena de moviment no tancat si no una cosa més o menys oberta, com si fos un sentiment col·lectiu d’estar tips de les represions del franquisme, de les represions de l’Església Catòlica i de la moral que ens havien imposat…”
Com entre ells ja no calien les regles, moltes de les parelles es van començar a separar. Viatjaven, bevien, discutien de tot, parlaven de literatura, assitien a tots les presentacions de llibres i ballaven fins a altes hores de la matinada a Bocaccio. Un establiment que va ser part important de la Gauche Divine. El va crear Oriol Regàs, amb el fotògraf Xavier Miserachs, el cineasta Carles Duran i l’editor Jorge Herralde entre d’altres.
“Bocaccio va ser una part important de la Gauche Divine“
Bocaccio es va convertir en un referent no només per la Gauche Divine. Quan arribaven escriptors de Madrid, anaven directament de l’aeroport del Prat a Bocaccio! Allà es trobaven amb escriptors com Vargas Llosa o García Márquez, que en aquells moments vivien a la ciutat comtal. Eren l’enveja dels moderns de la resta d’Espanya. La distància quilomètrica de Madrid afavoria la llibertat. Però havia qui els veia com una colla de fills de papà.
Bocaccio va ser un referent no només per a la Gauche Divine tve
La majoria van triomfar professionalment: arquitectes com Oriol Bohigas, Oscar Tusquets, Ricardo Bofill i Federico Correa. Fotògrafs com Xavier Miserachs, Colita, Leopoldo Pomés i Oriol Maspons.
“Van crear la “ Escuela de Barcelona" de cine, a imatge de la Nouvelle Vague“
Cineastes com Jacinto Esteva, Carlos Duran, Pere Portabella o Gonzalo Suàrez van crear la "Escuela de Barcelona", a imatge de la Nouvelle Vague francesa. Entre els escriptors, de tan prestigiosos com Josep Maria Castellet, Terenci Moix, Vazquez Montalban, Esther Tusquets, Juan Marsé, José Agustin Goytisolo i Jaime Gil de Biedma.
El editors, Jorge Herralde, Beatriz de Moura, Esther Tusquets i Carlos Barral. I no podia faltar el glamour i la bellesa de Serena Vergano, Elsa Peretti o Teresa Gimpera.
Teresa Gimpera va ser una de les figures mítiques de la Gauche Divine tve
La Gauche Divine va començar a la mitjans dels anys 60 i es va acabar al cap de deu anys. Per ells va ser "una època estimulant, fruit d’aquestes conjuncions astrals que es donen de vegades a la vida," diu Jorge Herralde. L’escriptora i periodista Maruja Torres manifesta que gràcies a aquesta gent benestant ella va conèixer les vagues de La Maquinista. “Hi ha coses de la resistència de Catalunya de les que no me n'hagués assabentat sinó hagués estat per ells”.
“La majoria érem fills de papà però per això podiem fer coses constructives“
Román Gubern confessa que “sí, la majoria érem fills de papa però per això podíem fer coses constructives que no podien fer els pobres obrers que estaven explotats a la SEAT”.
La seva tancada a Montserrat en protesta per les sentències del Procés de Burgos va incomodar el franquisme. Al mític Price es va fer la lectura d'un Manifest en defensa de la poesia catalana, amb la participació de Gabriel Ferrater i Salvador Espriu.
El Manifest de la poesia catalana al Price, amb Gabriel Ferrater, Joan Brossa i Salvador Espriu tve
També va ser important l'arribada de la píndola anticonceptiva perque va donar llibertat sexual a la dona, mentre canviava la idea que no havia d'estudiar ni entrar al món laboral.
El nom de Gauche Divine el crear el periodista Joan de Sagarra parodiant la frase de Jean-Paul Sartre sobre l’esquerra lliberal francesa. De llavors ençà, aquest moviment ha estat tema de tesis doctorals. Tots els que hi van participar recorden molt aquella época, que els va servir tant personalment com en la seva carrera professional.
Equip
- Guió i direcció: Montse Mompó Anglí i Pilar Ruiz Cruz
- Realització: Pilar Ruiz Cruz
- Imatge i so: Juan Baño, Manel Urban, Pol Graell i Lluís Sanmartín
- Edició i postproducció: David Escusa
- Productor: Luis Boix
- Producció: Fali Alvarez
- Productora Executiva: Sonia Sancho
- Disseny Gràfic: Toni Carbajo
