Enlaces accesibilidad

Thubten Wangchen a la Gallina Pelada

  • Pujem amb el monjo budista Thubten Wangchen a la Serra d’Ensija, al Berguedà
  • Wangchen és un lama budista, fundador de la Casa del Tibet a Barcelona

Per
Cims - Thubten Wangchen a la Serra d'Ensija

Thubten Wangchen és un lama budista, fundador de la Casa del Tibet a Barcelona i membre del Parlament tibetà a l'exili. Va néixer a Kyirong, al Tibet, i hagué de fugir a Katmandú, la capital del Nepal, travessant l'Himàlaia, quan els xinesos van envair el Tibet i mataren la seva mare. Posteriorment visqué a l'Índia, on va fer de captaire durant molts anys per sobreviure. Als setze anys es va fer monjo budista i va viure al monestir de Namgyal, on va conviure durant onze anys amb l’actual Dalai-lama, Tenzin Gyatso. Fa gairebé 30 anys que és a Barcelona.

Amb Thubten Wangchen, sempre vestit de monjo, pujarem a la Gallina Pelada, de 2.321 metres, el punt mes alt de la Serra d’Ensija, a la comarca del Berguedà. “Els monjos budistes del Tibet portem els colors roig i groc, son colors espirituals que a més en protegeixen del fred”. Des del cim de la Gallina Pelada volem veure sortir el sol.

 

Els meus desitjos més importants són la pau mundial, la llibertat del Tibet

 

Mentre caminem, amb el Pedraforca al fons, sona també de fons el més cèlebre dels mantres budistes tibetans: oh mani padme hum. I és que Thubten Wangchen no desaprofita cap ocasió per resar i per demanar la llibertat del Tibet. ”Els meus desitjos més importants són la pau mundial, la llibertat del Tibet i una llarga vida pel Dalai Lama. Al Tibet, en l’actualitat, hi ha 6 milions de tibetans i vuit milions de xinesos. Ara som minoria al nostre propi país. No demanem la independència, volem una autonomia. Però al Tibet hi ha mines, hi urani... mai no ens rendirem!. Treballarem perquè els tibetans puguem tenir una identitat, perquè hi hagi respecte per la nostra llibertat i la nostre llengua...”.


Anem cap el refugi Delgado Úbeda, a on farem nit, seguin el torrent glaçat de la Font Freda i entre boscos de pi negre. El glaç ens obliga a calçar-nos els grampons. És la primera vegada que Wangchen se’ls posa. L’experiència el fascina: ja s’imagina pujant al sostre del món.”Vull ser la reencarnació d’Edmund Hillary i Tensnig Sherpa els primers en ascendir al cim de l’Everest”, diu amb una sorollosa rialla.

En Thubten Wangchen és lama. Lama vol dir ser mestre espiritual i Wangchen és un monjo budista que també ensenya i això el converteix en lama:”Wangchen en tibetà vol dir gran poder. Wang és poder i chen, gran. Tenir un gran poder estaria bé... però no en tinc suficient”. I torna a riure sorollosament.

A mesura que ascendim, ens allunyem del rierol de la Font Freda i s'aclareix gradualment el bosc. Ara tenim millors vistes de la cara sud del Pedraforca, de Saldes i la serra del Cadí.


El budistes del Tibet tenen el costum, quan es desplacen, de llençar una pedra o apilar-ne un grapat a les collades de les muntanyes. Les pedres guarden el testimoni de la presència de les persones i n’auguren l’èxit en els objectius del desplaçament. Wangchen segueix aquest costum. Construeix una petita fita de pedres:”Aquest programa tindrà molt d’èxit i més èxit tindrà si hi posem una bandera d’oració”. Dit i fet i es posa resar de nou.

Al principi pensava ...no sé si puc o no puc. Ara m’adono que soc tibetà i tinc pulmons del Tibet


Hem deixat al darrera la pleta de l'Ós i la baga de les Llobateres. Nom d’indrets que ens parlen d’animals, ossos i llops, que van habitar aquestes muntanyes. Ja tenim el refugi Delgado Úbeda a tocar. Allà ens espera el guarda Xavier Generó. El refugi va ser construït l'any 1964 i és propietat de la Federació d'Entitats Excursionistes de Catalunya
La condició física de Thubten Wangchen, 58 anys, en la pujada ha estat admirable…es nota la genètica d’un poble que durant milers d’anys ha viscut a 4000 metres d’altitud. “Al principi pensava ...no sé si puc o no puc. Ara m’adono que soc tibetà i tinc pulmons del Tibet. Porto 30 anys a Catalunya i no he estat ni un dia malalt!”.

Li hem demanat a Wangchen que per acompanyar el sopar ens prepari un menjar típic del Tibet. És el tsampa. Li hem portat tot els ingredients. Farina de diversos cereals, mantega, sucre i té negre. El Rogeli s’interessa per les nombroses immolacions que hi ha hagut els darrers anys al Tibet. Monjos budistes que s’han cremat vius demanant més llibertat: “La repressió per part del xinesos fa que molts joves perdin la paciència i l'esperança. Veuen que l’ONU no diu res, que ningú no diu res... El tibetans pateixen però ningú no diu res ...nosaltres els diem: no moriu, viviu i treballeu per la pau mundial”.

I encara aprofitarem els minuts previs a anar dormir . Queden algunes preguntes a l’aire. li demanem per la llegenda del monjos tibetans que leviten: “Sí, hi ha monjos que leviten, però no ho fan en públic. Jo no ho vist...però és veritat, els monjos que leviten existeixen, no es cuento”. Li agrada escoltar la música de Bob Marley. “M’agraden les seves paraules de llibertat i la seva lluita pacifica...”.

A les sis del matí ens posem a caminar per veure sortir el sol des del cim de la Gallina Pelada. La lluna acompanya les nostres passes. Fa un fred que pela. Estem a deu graus sota zero i bufa un fort vent. Quan arribem al cim encara haurem d’esperar una estona per veure sortir el sol. Regalem a Thubten Wangchen una pedra del Tibet, un petit bocí del país que tant estima, que ens ha donat l’Òscar Cadiach, el primer català que va trepitjar el cim de l’Everest. El seu regal a tot l’equip de cims: una cata tibetana de seda blanca que ens posa al coll.

Quan surt el sol, el Wancheng canta l’himne del Tibet. De fet un sol que surt entre muntanyes és a la bandera del seu país. Es un moment ple d’emoció pel nostre lama. Una emoció que es contagia. Se’ns posa la pell de gallina...pelada!!