El trencaclosques de la conciliació familiar a l'estiu: és possible encaixar totes les peces?

• El preu mitjà d’un casal d’estiu a la ciutat de Barcelona se situa enguany en 135 € a la setmana
• Consells per compaginar la jornada laboral amb la cura dels infants a L'Entrellat de Ràdio 4

L'ENTRELLAT - El trencaclosques de la conciliació familiar a l'estiu: és possible encaixar totes les peces? Us proposem algunes solucions

Amb l’inici de les vacances escolars, milers de famílies catalanes afronten de nou l’etern dilema estival: com compaginar la jornada laboral amb la cura dels infants. Segons dades de la Fundació Pere Tarrés, el preu mitjà d’un casal d’estiu a la ciutat de Barcelona se situa enguany en 135 € per setmana —estades de 9.00 h a 17.00 h amb dinar inclòs—, és a dir, 540 € al mes per cada fill o filla, un 20% més que fa deu anys.

“Si volem igualtat d’oportunitats, l’accés a activitats d’estiu ha de ser un dret“

Un cost a l’alça que no totes les famílies poden assumir

"Cap de les famílies amb qui treballem podria pagar aquests imports", subratlla Mireia Fernández, coordinadora dels serveis socioeducatius Pandora de la Fundació IDEA al barri de Torre-romeu, Sabadell. Al programa L’Entrellat de Ràdio 4, Fernández recorda que moltes llars vulnerables tenen tres o més menors, de manera que la factura mensual s’enfila fàcilment per sobre dels 1.500 €.

La situació es repeteix arreu de l’àrea metropolitana. Renata, mare de tres fills i treballadora de la neteja, confessa que sense suport extern li seria “impossible” matricular els nens en activitats d’estiu.

Niños y niñas de la Fundación Balia reciben juguetes de la campaña 'Un Juguete, Una Ilusión'

Xarxes de suport i programes subvencionats

Per pal·liar la desigualtat, iniciatives com CaixaProinfància destinaran aquest estiu 10 M € per finançar colònies i casals gratuïts a 30.000 infants en situació de vulnerabilitat, en col·laboració amb més de 300 entitats socials. Tot i això, la cobertura continua sent insuficient: a Barcelona i a moltes ciutats mitjanes la demanda supera àmpliament les places disponibles.

“La solució no hauria de ser externalitzar sempre les cures, sinó garantir que les famílies puguin passar temps de qualitat amb els seus fills”, defensa Sandra Andrés, cofundadora del moviment Wocrata per una conciliació real. Andrés reclama un model de casals universals amb finançament públic graduat segons renda, inspirat en països com França o Suècia. “Si volem igualtat d’oportunitats, l’accés a activitats d’estiu ha de ser un dret, no un luxe”, insisteix.

Impacte de gènere: les dones, les més afectades

La manca de mesures efectives té un cost laboral especialment alt per a les dones. Un estudi de l’Observatori Social de la Fundació “la Caixa” revela que, durant el tercer trimestre, moltes treballadores passen de l’ocupació a la inactivitat: el 35 % de les dones que deixen la feina ho fan per tenir cura de familiars, majoritàriament dels fills, davant un 9 % d’homes. “Qualsevol interrupció penalitza salaris futurs i pensions”, adverteix l’economista Diego Dueñas, coautor de l’informe.

Casals Estiu

Quines solucions proposen els experts?

• Flexibilitat i teletreball: Wocrata aposta per jornades adaptades a cada cas i intensiva a l’estiu, combinada amb teletreball quan la tasca ho permet.
• Certificats de conciliació: el moviment planteja un segell que reconegui les empreses amb polítiques familiars avançades, a l’estil dels distintius de sostenibilitat.
• Reforma del calendari escolar: reduir el període de vacances d’estiu i repartir setmanes de descans al llarg de l’any —com a Alemanya—, sempre que els centres estiguin condicionats per la calor.
• Inversió en infraestructures: equipar aules amb aire condicionat i zones d’ombra als patis per allargar el curs sense risc per a la salut.

Mentre no arriben els canvis

Per a moltes llars, conciliar continua sent un "trencaclosques" que obliga a combinar casals, avis, teletreball ocasional i vacances fraccionades. Entitats socials i moviments ciutadans coincideixen: sense una aposta decidida per polítiques públiques, corresponsabilitat empresarial i inversió social, el cost de la conciliació continuarà recaient —tant econòmicament com emocionalment— sobre les famílies.