Com era Catalunya quan va néixer Ràdio 4?
50 anys Ràdio 4
- El 1976, la veu d'una societat reprimida durant dècades va eclosionar amb força, precipitant un canvi d'etapa i l'inici de la democràcia
- Ràdio 4 va néixer com la primera emissora pública en català en plena Transició espanyola
El president del govern espanyol, Adolfo Suárez, juntament amb Josep Tarradellas durant l'acte de presa de possessió de Tarradellas com a president de la Generalitat, el 1977.RTVE
La mort del dictador Franco el novembre de 1975 va deixar un buit de poder i grans incògnites sobre el futur del país. Després de 40 anys de repressió i austeritat, la població espanyola del moment va ser testimoni d'un període d'incertesa i inestabilitat política fins que el juny de 1977, més d'un any i mig després, es van celebrar les primeres eleccions democràtiques postfranquisme.
Tot i l'amenaça de repetir la història i que un cop d'estat tornés a fer caure l'ambiciós projecte polític que s'estava gestant, l'impuls social i la generositat de les diferents forces polítiques van culminar amb l'entrada en vigor de la nova Constitució espanyola el desembre de 1978 i amb el president Adolfo Suárez com a símbol principal del progrés i la Transició democràtica.
A casa nostra, el restabliment de la Generalitat i el retorn de Josep Tarradellas després de 38 anys d'exili van significar el punt de partida per recuperar de l'autogovern català. L'esperit de transformació i llibertat, però, ja era latent al país molt abans de la mort de Franco.
Recuperar la cultura catalana i la llengua a les institucions no va ser un camí fàcil. Anys abans que acabés la dictadura, representants polítics, de sindicats i associacions es reunien en la clandestinitat per unir forces contra la repressió franquista. En aquest sentit, van anar sorgint diferents iniciatives: un exemple és l'Assamblea de Catalunya, creada el 1971.
A més d'estudiants, intel·lectuals, comissions de barri, pagesos i comunitats cristianes, entre les 300 persones que integraven aquesta incpient Assamblea hi havia una àmplia representació política i sindical unida per la seva oposició frontal al règim.
En formaven part el jurista Josep Andreu i Abelló, un dels pares fundadors d'Esquerra Republicana de Catalunya, l'historiador i advocat defensor dels represaliats per la dictadura Josep Benet, que en uns anys seria elegit senador d'Espanya per Barcelona durant els primers anys de la democràcia, el filòleg Jordi Carbonell, que 20 anys després presidiria ERC, el dirigent del PSUC Antoni Gutiérrez Díaz i el cineasta Pere Portabella. Uns activistes que també estaven acompanyats per nacionalistes de la UDC, el PSOE, Comissions Obreres i la UGT.
De l'Assamblea de Catalunya van néixer quatre consignes: llibertat, amnistia, Estatut d'autonomia i coordinació amb els pobles d'Espanya. Unes reivindicacions que, després de fer-se sentir amb grans mobilitzacions als carrers de Barcelona, i encara sota una greu repressió policial, s'acabarien materialitzant en la política a finals de 1977 gràcies a la legalització de partits polítics i les primeres eleccions lliures i democràtiques des de la Segona República.
Ràdio 4 neix el 1976, en plena Transició
Abans, però, va arribar el 1976: un any de gran efervescència social i política impulsada principalment per Adolfo Suárez. El nou president va iniciar la reforma democràtica des de les institucions franquistes un cop el rei Joan Carles I el va nomenar president del Govern al juliol, en substitució d'Arias Navarro.
Els canvis socials, si més no, ja feia mesos que es reclamaven des de les grans ciutats. Barcelona era un exemple molt representatiu: del 26 al 30 de maig va acollir les Primeres Jornades Catalanes de la Dona. Era la primera vegada després de la dictadura que es reunien tantes dones, més de 3.000, per parlar dels seus problemes i discriminacions. El congrés, això sí, es va organitzar encara en la clandestinitat.
Aquest episodi va ser determinant en la lluita per la igualtat de gènere. Les reivindicacions de dones com Núria Casals, Mireia Bofill, Dolors Calvet o Pilar Aymerich, que van assistir a la trobada, marcarien l'agenda feminista de les següents dècades. La despenalització dels anticonceptius i l’adulteri, el dret a l’avortament o l'abolició de la llicència marital eren algunes de les seves consignes; estaven decidides a deixar de ser dones domèstiques i domesticades.
La democràcia era cada vegada més a prop, sobretot després de l'impuls de la Llei per a la Reforma Política, que preveia unes Corts escollides democràticament i que es va validar a través d'un referèndum el 15 de desembre d'aquell any.
Ràdio 4 neix tan sols dos dies abans, el 13 de desembre de 1976. A les set del matí, la veu del locutorJoan Albert Argerich va ser la primera a arribar a les ones hertzianes d'aquesta nova emissora.
La creació de la quarta cadena de RNE, la primera ràdio pública a emetre íntegrament en català després de la Guerra Civil, tenia la clara missió de donar veu a una societat que reclamava pluralitat i normalització lingüística, però també va ser utilitzada des de les institucions per fer difusió dels valors democràtics sobre els quals s'estava construint la Transició.
A grans decisions, cal estar presents
La influència dels mitjans de comunicació va ser clau per combatre el pes de gairebé 40 anys de franquisme amb missatges que animaven els electors a votar i els feien conscients del seu paper participatiu en l'embrionari projecte d'Estat de dret.
En aquest sentit, TVE i RNE van fer publicitat del referèndum sobre el projecte de Llei per la Reforma Política amb lemes com "Tu voz es tu voto", "Infórmate bien, y vota" o el famós "Habla, pueblo". Una campanya que també es va fer en paral·lel en la resta de llengües de la Península. A Catalunya, han passat a la història els populars "A grans decisions, cal estar presents" i "Si votes avui, al matí podr��s decidir."
Aquests esforços van donar els seus fruits. Amb gairebé un 77,7% de participació i el 97,3% dels vots a favor, el referèndum va validar la Llei i es va posar en funcionament tota la maquinària per impulsar les primeres eleccions de la nova etapa democràtica que s'estava obrint pas.
Ràdio 4 ja hi era. Amb 6 mesos de vida, aquesta jove emissora va ser testimoni de les eleccions i les va cobrir en català, portant la informació amb rigor, transparència i compromís a totes les llars catalanes.
Catalunya recupera la Generalitat i el president Tarradellas
Uns dies després dels comicis, el 25 de juny de 1977 els diputats escollits democràticament a Catalunya es van reunir al palau de l'antic Parlament republicà per constituir l'Assamblea de Parlamentaris. A través d'aquell òrgan, la política catalana va fer un pas endavant més per recuperar l'autonomia. Entre les reclamacions, i en representació del poble català, els diputats demanaven restablir la Generalitat de Catalunya i el retorn del president Tarradellas, encara a l'exili.
A finals d'aquell convuls estiu, Ràdio 4 va viure la seva primera Diada de Catalunya, i va ser una jornada especialment significativa.
L'11 de setembreBarcelona es va omplir de gent unida sota el clam "Llibertat, Amnistia, Estatut d'autonomia", i l'Assamblea de Parlamentaris ho va aprofitar. La legitimitat de les seves reclamacions havia quedat demostrada amb aquesta gran manifestació de prop d'un milió de persones i, per tant, l'objectiu de recuperar l'autogovern català estava cada vegada més a prop.
El 29 de setembre el nou Govern espanyol va restablir provisionalment la Generalitat de Catalunya i Adolfo Suárez va reconèixer-ne Tarradellas com a president legítim, que va poder tornar a finals d'octubre després de 38 anys d'exili.
Josep Tarradellas arriba a Barcelona en el seu retorn a Espanya i pronuncia diversos discursos a la plaça de Sant Jaume i al Saló Sant Jordi del Palau de la Generalitat.
Escuchar audioDes del balcó del Palau de la Generalitat, Tarradellas va pronunciar el famós "Ciutadans de Catalunya, ja soc aquí!", un moment que ha passat a la història com a símbol de recuperació de l’autogovern català després de la dictadura. Ràdio 4, com a única emissora en català en aquell moment, va tenir el privilegi d'entrevistar el retornat president en el marc de la sèrie radiofònica 'Converses amb Tarradellas'.
En una evident declaració d'intencions, introdueix aquest espai el cant d''Els segadors', que uns anys després seria declarat al Parlament com a himne oficial de Catalunya. Tot seguit, el periodista Ricard Fernández Deu, conductor del programa, pregunta el president Tarradellas sobre els darrers dies de la República, el cop d'estat militar, la guerra civil, l'exili i la seva relació amb els presidents Francesc Macià i Lluís Companys.
Aquesta va ser una de les primeres entrevistes a la casa, però no l'única. Per l'emissora pública en català van passar desenes de veus hegemòniques del país, tant de l'esfera política com de la cultural. Montserrat Roig, Salvador Espriu, Josep Pla, Maria Canals, Jordi Pujol i Narcís Serra són alguns dels noms propis que van deixar un petit testimoni sonor de la seva vida i obra en aquells primers anys de Ràdio 4.