Ràdio 4: la lluita per sobreviure
50 anys Ràdio 4
- Ràdio 4 ha resistit fins a tres intents de tancament en mig segle d'història
- Així va néixer la primera ràdio en català
Ràdio 4 programació en directe al carrer per la Diada de Sant Jordi al Passeig de Gràcia (Barcelona) el 23 d'abril del 2006Josep Panadero
Tres vegades han volgut tancar Ràdio 4 des que va néixer el 1976. La primera, el 1991; la segona, el 2006 i la tercera, el 2009. L'emissora ha sobreviscut totes tres i cap ha aconseguit fer-la callar.
A finals dels anys 80, Ràdio Nacional d'Espanya havia creat una xarxa de 24 emissores autonòmiques amb el nom Radio4, reconvertint l'antiga Ràdiocadena Espanyola. Va ser aquesta xarxa sencera la que Jordi García Candau, director general de RadioTelevisió Espanyola, va decidir tancar l'estiu de 1991, al·legant una audiència de només 168.000 oients a tot l'Estat i un cost que RTVE ja no podia assumir.
1991: salvada pels Jocs Olímpics
El 25 de juliol de 1991, a les vuit del vespre, va cessar tota la xarxa estatal Radio4, que va connectar des d'aquell moment amb la programació de Radio 1 i Radio 5. Només dues excepcions: Sevilla, que es va mantenir un any més per cobrir l'Expo'92, i Barcelona, per poder fer el mateix amb als Jocs Olímpics de 1992. Durant aquells mesos, l'emissora de Barcelona es va transformar en La Ràdio Olímpica, amb butlletins informatius en dotze idiomes diferents. Passada la cita esportiva, el rumor no va trigar a córrer: Ràdio 4 tancaria també un cop acabada aquella missió puntual. El 13 de desembre d'aquell any, coincidint amb el 15è aniversari de l'emissora, els treballadors van convocar una vaga de 24 hores per reivindicar-ne la continuïtat. La presidenta del comitè d'empresa, Anna Comas, ho va resumir com "el desmantellament progressiu de recursos econòmics i humans" que patia tot RTVE. Finalment Sevilla va tancar i Ràdio 4 a Catalunya va quedar com a única supervivent de tota la xarxa estatal.
Ràdio Olímpica (logo)5
2006: 26.136 signatures contra el tancament
A principis de 2006, la direcció de RTVE va anunciar un pla de sanejament de l'ens públic que incloïa, entre altres mesures, el tancament de Ràdio 4. Segons el llavors president de la SEPI (Societat Estatal de Participacions Industrials), Enrique Martínez Robles, Ràdio 4 era l’emissora "de major cost per oient d’Espanya i una de les més cares d’Europa. Dels 7,5 milions de persones que hi ha a Catalunya, només 8.500 persones l’escolten, i d'aquesta manera no serveix per a res; ni és servei públic ni cohesiona el territori".
Davant l'amenaça de tancar l'emissora, els treballadors van reaccionar ràpidament. Van llançar la campanya "Ràdio 4 és viva", amb pancartes al carrer i el suport d'oients, sindicats, partits polítics i gent de la cultura. Van recollir 26.136 signatures en contra del tancament. El president de la Generalitat, Pasqual Maragall, va proposar una sortida pròpia: crear un consorci públic, amb l'Estat, la Generalitat i corporacions locals, perquè RTVE perdés la titularitat de Ràdio 4 sense que deixés d'emetre. La proposta no va prosperar, però finalment, el juny del 2007, Santiago González, després de ser elegit director de RNE, va anunciar que l'emissora no cessaria les seves emissions, argumentant que "el valor de Ràdio 4, a part de l'històric, és que està present a tota Catalunya".
Els treballadors de Ràdio 4 es manifesten contra el tancament de l'emissora, any 2006RTVE
2009: "tocada de mort"
Menys de tres anys després Ràdio 4 va tornar a viure una forta crisi interna. Al juny de 2009, la direcció de RTVE va suprimir de cop els contractes per obra i va prescindir dels col·laboradors externs de la cadena.
Els treballadors ho van denunciar en un comunicat: l'emissora quedava "tocada de mort", buida de contingut propi i a un pas del tancament tècnic per falta de personal. Un cop més, les protestes internes i els reajustos a la corporació van permetre que Ràdio 4 continués emetent.
Tres intents. Tres vegades, Ràdio 4 ha sobreviscut. Cinquanta anys després, podem continuar dient que “Ràdio 4 és viva”.