Ràdio 4 fa 50 anys: així va néixer la primera ràdio pública en català
50 anys Ràdio 4
- El 13 de desembre de 1976, Ràdio 4 sortia a l'aire com la primera ràdio pública a emetre íntegrament en català, enmig de la Transició espanyola
- Joan Albert Argerich, la primera veu de Ràdio 4
Els locutors de Ràdio 4 Jordi Roure i Enric Frigola durant els primers anys d'antena.RTVE Catalunya
Catalunya vivia els primers mesos de la Transició quan va començar a prendre forma una idea que canviaria la història de la ràdio al país: crear una emissora pública que emetés íntegrament en català. RNE ja havia anat incrementant la presència de la llengua catalana a la seva programació des de l'estiu de 1974, però encara no existia una emissora pública que la tingués com a llengua pròpia.
Un "sí" camí d'un restaurant
Ràdio 4 va començar a gestar-se el 4 d'agost de 1976. Rafael Ansón acabava de ser nomenat director general de RTVE i feia la seva primera visita a Barcelona. Jordi Arandes, aleshores director gerent de RTVE a Catalunya, era de vacances i va tornar de pressa a la ciutat per rebre'l.
Quinze anys després, Arandes va recordar aquell moment en un programa especial d'El gran matí de Ràdio 4. Segons el seu relat, mentre anaven en cotxe cap a un dinar de treball, Ansón li va preguntar què es podia fer a la ràdio i la televisió per Catalunya que encara no s'hagués fet. Arandes va veure l'oportunitat: era el moment que Catalunya tingués una emissora íntegramente en català i, al seu parer, RNE era que ho havia de fer.
La resposta d'Ansón va ser immediata: "Hi haurà emissora en català", va afirmar.
Aquell trajecte va continuar al voltant d'una taula d'un restaurant del carrer Ganduxer de Barcelona. Joan Munsó Cabús, que també va participar en el dinar, ho explicaria deu anys després, en una entrevista emesa per Ràdio 4 el 6 de desembre de 1986.
La reunió estava presidida per Rafael Ansón. A més de Jordi Arandes i Joan Munsó, hi van participar Manuel Moralejo, enginyer en cap de la zona catalana; Francisco de Paula, responsable de l'àrea administrativa, i Josep Pascual, secretari general. Munsó era aleshores subdirector i cap dels serveis de les emissores de RNE a Barcelona.
D'aquell dinar en va sortir l'encàrrec de preparar l'esborrany econòmic i de programació de la futura emissora. Munsó el va desenvolupar personalment aquell mateix cap de setmana perquè Arandes el lliurés a Rafael Ansón el dilluns següent per a la seva aprovació.
De la idea a les ones en només tres mesos
El projecte va avançar ràpidament. El 10 de novembre de 1976, Ràdio 4 va començar el període d'emissions en proves. Durant aquelles setmanes va oferir programació musical presentada pels professionals que formarien part de la nova emissora.
Superades les proves, només faltava començar a emetre regularment.
Bon dia, amics, benvinguts a Ràdio 4, l'emissora de Ràdio Nacional d'Espanya a Catalunya que us parla en català
El 13 de desembre de 1976, dia de Santa Llúcia, Joan Albert Argerich va obrir el micròfon i va dir la frase que encara es recorda: "Bon dia, amics, benvinguts a Ràdio 4, l'emissora de Ràdio Nacional d'Espanya a Catalunya que us parla en català". Ho va fer en directe, durant la retransmissió del Premi de les Lletres Catalanes, amb una sintonia creada per Josep Ferrer.
La primera ràdio pública en català des de la Guerra Civil
Amb aquell "Bon dia, amics...", Ràdio 4 es convertia en la primera emissora pública que emetia íntegrament en català després de la Guerra Civil. Al principi, el seu senyal només arribava a l'àrea metropolitana de Barcelona i al Vallès. Amb els anys, aniria ampliant progressivament la cobertura arreu de Catalunya.
La nova emissora naixia, a més, després d'un procés de recuperació progressiva del català a RNE. Des de l'estiu de 1974 havien anat guanyant espai programes com De tot arreu, Lliçons de català, Imatges barcelonines, Novel·la, Curs de català parlat o Paraules de sempre. Ara, per primera vegada, el català deixava de ser una part de la programació per convertir-se en la llengua d'una emissora sencera.
Qui va contribuir a donar forma a aquella nova ràdio, programa a programa, va ser Pere Nin, aleshores cap de Programes de RNE a Catalunya i un dels seus principals impulsors.
La ràdio va néixer al carrer, no només a l'estudi. En un país immers en la Transició, que reclamava llibertat, amnistia i estatut d'autonomia, Ràdio 4 va obrir els micròfons als nous actors polítics i sindicals i a una cultura catalana que recuperava l'espai públic.
Des d'aquell 13 de desembre de 1976, l'emissora començava així una història que l'acompanyaria durant les dècades següents: explicar Catalunya en català.
També pionera en digital
Gairebé mig segle després d'aquella primera emissió, Ràdio 4 tornava a obrir camí. El novembre de 2024 es va convertir en la primera emissora en català de Catalunya que iniciava emissions en DAB+, l'estàndard de ràdio digital. Des de Collserola, l'emissora feia un nou pas en innovació tecnològica sense perdre l'esperit pioner que l'ha acompanyada des del seu naixement.
Cinquanta anys després d'aquella primera frase en antena, Ràdio 4 ha estat explicant i informant de tot el que ha passat a Catalunya sense deixar mai d'emetre en català, ni tan sols quan el tancament l'amenaçava.
El 2026, Ràdio 4 celebra cinquanta anys d'història. Unes noces d'or que van començar aquell 4 d'agost de 1976, amb una conversa en un cotxe camí d'un restaurant, i que quatre mesos després ja sonaven per la ràdio.