40 anys de la llei que va introduir el català a l'escola
- La norma va comptar amb un consens polític avui qüestionat
- El català a les Illes afronta el repte demogràfic d'una població que s'ha duplicat en mig segle
La dirección de esta página ha sido copiada en su portapapeles
El català a les Illes afronta el repte demogràfic d'una població que s'ha duplicat en mig segle. Viure plenament en català, diuen les associacions de defensa de la llengua, encara no és possible. En fem repàs el dia que es commemoren els 40 anys de l'aprovació de la llei de normalització lingüística impulsada pel govern del popular Gabriel Cañellas, una norma que va comptar amb un consens polític avui qüestionat. Aquesta llei va dur el català a l'escola i establia, en el marc teòric, que a les Illes Balears podíem ser atesos i entesos en qualsevol àmbit.
Català, consens polític i social
Viatgem a una aula dels anys 80. El que avui és normal, una classe impartida en català, fa quatre dècades no ho era gens. La llei de normalització lingüística que començava a començar a caminar tal dia com avui fa 40 anys amb aquesta firma naixia en el si del primer govern autonòmic que presidia el popular Gabriel Cañellas i era fruit d'un consens polític i social que avui resulta mal de creure.
Imatge d'una classe a una escola de primària als anys vuitanta a les Illes. RTVE Balears
Però aquest consens no va néixer per generació espontània. El català ja se sentia a la televisió a través del nounat Informatiu Balear i entitats com l'Obra Cultural Balear posaren llengua al centre del debat autonòmic.
Aquella primavera de 1986, Nicolau Dols feia primer de Filologia Catalana a la UIB. Avui president de la secció filològica de l'Institut d'Estudis Catalans. Destaca que aquella llei serví per acabar amb dècades de debat estèril sobre la unitat de la llengua.
40 anys després de l'aprovació, llums i ombres. Lluny d'aquell consens, PP i VOX rebaixen l'exigència del català a la funció pública. I en alguns àmbits, com la justícia o la sanitat, el dret de viure plenament en català ha quedat en un marc teòric.
I per damunt de tot, la realitat demogràfica. L'any 1986, a les Illes Balears hi vivien 690.000 persones. Avui, en xifres redones, som pràcticament el doble. El repte, avui més que mai, la integració dels nouvinguts.
