L'adeu de La Fúmiga serà al 2026 amb un concert al Roig Arena davant 18.000 espectadors
- La banda valenciana s'acomiada dels escenaris després de 14 anys de trajectòria molt consolidada
- Parlem en primícia amb el seu cantant, Àrtur Martínez, sobre l'èxit del grup i la música en valencià
La dirección de esta página ha sido copiada en su portapapeles
“Tot s’acaba, inclús les històries més boniques també tenen un final. Encara que pense que no tots els finals són tristos, i és el que nosaltres emfatitzarem”.
Parla Àrtur, líder de La Fúmiga, la banda en actiu més important de l’escena musical en valencià. Oferixen en primícia una entrevista a RTVE per anunciar que s’acomiaden dels escenaris. Ho han fet esta vesprada en un vídeo publicat en xarxes socials amb el títol ‘Tot s’acaba’, on esbossen el seu adeu amb la solemnitat i l’emoció pròpies dels finals. 2026 serà l’últim any, el moment triat per a segellar una trajectòria d’èxit que ha ajudat a la popularització de la llengua.
La Fúmiga durant la seua actuació en la jornada de clausura del Rototom Sunsplah en 2023 DOMENECH CASTELLÓ / AGENCIA EFE
Vinculació amb les societats musicals de la Ribera
La Fumiga naix a Alzira el 2012. Un projecte amb l’esperit festiu de la xaranga, però que es va desenvolupar fins a arribar a festivals de tot el Mediterrani... i més enllà.
Amb el pas del temps han anat combinant la tradició de la banda valenciana amb les tendències urbanes. En el rerefons, sempre present, una actitud antifeixista, de defensa dels drets humans. I en valencià.
El grup té com a punt d’origen en comú la Societat Musical d’Alzira. Com passa en molts pobles de la Comunitat Valenciana, la banda és un eix que vertebra l’activitat cultural i social del veïnat, un lloc de trobada i de creació. Els joves (i no tan joves) músics combinen la formació musical amb l’experiència festiva.
Així, Àrtur Martínez i José Beteta començaren a escriure les partitures de les cançons de moda de l’època però també dels seus grups favorits. En les actuacions al carrer, l’electrolatino o els hits d’Operación Triunfo s’intercalaven amb La Gossa Sorda, Obrint Pas o Txarango. Les actuacions a l’aire lliure donaren pas als locals tancats... i la resta és història.
El nom triat, La Fúmiga, responia a la intenció de “fumigar amb música, com qui va al bancal a regar les melodies més reconegudes del moment”, com diuen a la seua biografia.
Àrtur Martínez és el cantant del grup que reunix 11 músics damunt dels escenaris DOMENECH CASTELLÓ / AGÈNCIA EFE
‘Mediterrània’, el punt d’inflexió
La cançó ‘Karrasketon – La nit és nostra’, és el primer èxit, allà per 2017. Una demostració de la connexió que podia establir una banda d’onze persones damunt l’escenari amb els seguidors més joves.
Però poc després arriba eixe tema que fica a un grup en el primer pla. ‘Mediterrània’, produïda per Mark Dasousa, és l’inici d’una nova etapa. Un himne generacional. El grup adquirix una identitat pròpia, els temes fan un salt de l’àmbit de la xaranga a la cançó popular que els permet consolidar-se en l’escena musical valenciana.
L’aposta per la combinació de funk, reggaeton o ritmes urbans els obri a un públic més ample i els permet actuar els anys posteriors a nombrosos festivals com el Canet Rock, el Viña Rock, l’Arenal Sound, Festardor, l’Acampallengua, el Pirata Festival o el Festival de les Arts, entre d’altres.
Espremedors (2019) és el seu primer disc, on inclouen els seus dos primers èxits i moltes més propostes. Un any després, en plena pandèmia, publiquen l’EP Pròxima parada (2020), un cant a “l’esperança enmig de l’aturada global”.
En 2021 va arribar la consolidació definitiva amb Fotosíntesi: un grapat de cançons més madures amb “la combinació de la crítica social, l’optimisme i la festa”. L’últim treball publicat, Tot està per fer (2024), els permet experimentar amb noves sonoritats i col·laborar amb Figa Flawas, Ginestà, Naina o The Tyets.
El concert d'acomiadament de La Fúmiga serà al 2026 al Roig Arena LA FÚMIGA
Punt i final des del cim
2026 serà l’any del comiat definitiu. “S’acaba perquè era el nostre pla, des de fa molts anys”, confessa Àrtur. “També perquè som pel·liculeros i ens agradava que el final fora ben amunt, que si s’havia de quedar un record intern del nostre públic, que fora el record més bonic possible. I evidentment, és difícil d’explicar per què estem en el millor moment com a banda, en l'àmbit mediàtic i altres... però a mi això em sembla el millor dels finals i el que els meus desitgen”.
“Ens agradava que el final fora ben amunt“
L’adeu s’escenificarà amb dos macroconcerts: al Palau Sant Jordi de Barcelona i al Roig Arena de València. “Acabar en l’estadi interior més gran de tot l’estat espanyol, un grup que canta en la seua llengua, a casa seua, amb 18.000 persones... és una cosa que ens motiva mogolló”, diu il·lusionat Àrtur. “D’alguna manera, no és una història de La Fúmiga sinó de la música del País Valencià i això volem que siga”.
I avança que hi haurà moltes sorpreses. “No només volem que estiguen les nostres cançons, sinó tot allò que ens ha marcat. Des de la música de banda, retre homenatge als nostres orígens, però també als grups que ens van fer desitjar tindre un grup de música. Un homenatge a la nostra cultura popular”.
La música en valencià... en perill?
L’acomiadament de La Fúmiga arriba un any després del de Zoo, una altra de les bandes valencianes que va trencar fronteres cantant en la llengua pròpia dins i fora d’Espanya. Abans ja havien dit adeu altres com Aspencat o La Gossa Sorda.
“ Zoo va trencar un sostre que era anar a molts punts de l’estat espanyol cantant en valencià“
“M’agrada sempre ser optimista, Zoo va trencar un sostre que era anar a molts punts de l’estat espanyol cantant en valencià”, assegura Àrtur. “Nosaltres vam aconseguir que molta gent al País Valencià per primera vegada cantara una cançó en valencià, el parlara o no”.
I espera que vinga un altre grup o artista a trencar més sostres. Manté l’esperança en la gent jove que està despuntant tot i que “clar que em fa por que hi haja una estratègia invisible de deixar sense espais a la música en llengua pròpia. No tinc proves, però tampoc dubtes que això podria passar”.
“Em fa por que hi haja una estratègia invisible de deixar sense espais a la música en llengua pròpia“
I profunditza en el que considera menyspreu al valencià des d’algunes institucions. “Si la llengua és arraconada, com no va passar amb la música?”. Veu innecessaris els atacs al valencià, “desapareguent de les escoles, no promocionant-la, deixar-la més arraconada (...) em negue al fet que algú d’ací que estima la seua cultura, ho fa de manera intencionada”.
La Fúmiga ha posat en valor l'orgull per la música que ve del carrer i de les bandes LA FÚMIGA
Una cançoneta i mo n’anem
Ara, diuen, tornaran a les vides que tenien abans “i amb persones que estan esperant-nos”. Mai han abandonat el seu entorn, però “ens agradaria ser persones normals, un divendres sopant a la plaça del poble i un diumenge descansant al sofà. Jo no recorde eixa sensació, han sigut 10 anys de carretera pura. Però necessitem tocar, és el nostre ADN”.
“El gran patrimoni de la nostra cultura (...) són les bandes de música“
El llegat que han deixat és el de fer valdre i sentir orgull per la música que ve del carrer, la que ve de les bandes. “El gran patrimoni de la nostra cultura i el que vertebra el País Valencià de nord a sud, són les bandes de música”, comenta Àrtur. “Que un grup d’amics no excessivament talentosos, uns currants que venen d’una educació de conservatori, que pugen als escenaris de grans festivals i que s’haja fet superpopular, és la gran victòria de La Fúmiga com a concepte”.
I afegix que “hem sigut un mirall per a eixe xiquet o xiqueta que toca el bombardí a la banda, perquè no pense que no pot tocar davant de 20.000 persones. Si som referents d’algun tipus, eixe ens agradaria que fora el nostre llegat”.
