Simone Biles: L'art de caure i tornar a volar
- Simone Biles ha situat la salut mental al centre de l’esport de competició
- Pioneres de l'esport: històries de dones que van canviar les regles del joc a El segon cafè
El seu nom és sinònim d’excel·lència. L’esportista Simone Biles, segons la periodista Marta Llohis, ha redefinit què vol dir “ser forta”. Guanyadora d’11 medalles olímpiques i 30 als campionats mundials, ha situat la salut mental al centre de l’esport de competició.
Com totes les històries extraordinàries, la seva comença amb moltes dificultats. Nascuda a Ohio l’any 1997 en una família amb pocs recursos econòmics i filla de pares drogodependents, va ser adoptada pels seus avis. La seva trajectòria és una lliçó d’esforç i superació.
Competeix d’una manera tan revolucionària que la Federació Internacional de Gimnàstica ha hagut de crear nous codis per puntuar-la. Ha inventat fins a cinc exercicis diferents que porten el seu nom, moviments que desafien la física. La seva excel·lència tècnica ha obligat a reescriure el codi de puntuació mundial.
Salut mental
L’any 2016 arriba als Jocs Olímpics de Rio de Janeiro amb 19 anys. Allà s’emporta quatre medalles d’or i una de bronze, i es converteix en “la reina de la gimnàstica mundial”, apunta Llohis.
Quan arriba Tòquio 2021, la pressió acumulada l’afecta profundament i esclata. Comença a patir els twisties, una desorientació que pot provocar pèrdua del sentit de l’espai mentre gira en l’aire. En aquell moment es planteja què ha de fer. “Pateixo molts bloquejos mentals, no és divertit, em fa por”, explicava a les seves xarxes. “Valc més que l’or”, deia la gimnasta. Va decidir retirar-se, fer un pas al costat i cuidar la seva salut mental. En retirar-se, va fer visible que cuidar-se també és competir i ser forta.
Abusos sexuals
Un altre revés la va obligar a ser forta de nou. Va ser l’única gimnasta en actiu que va declarar contra Larry Nassar, el metge de la Federació de Gimnàstica dels Estats Units que va abusar de fins a 500 dones durant dues dècades. La gimnasta va tenir la valentia de comparèixer i explicar-ho. Va denunciar els abusos davant el Senat amb una serenor exemplar. “Soc supervivent d’abusos sexuals”, afirmava.
La seva història és un exemple immens de coratge, superació i dignitat que ha transcendit l’esport.
El segon cafè