Gloria Villalba, doctora: "Era incapaç d'escriure el seu cas"
Noms Propis
- Coneixem a 'Noms Propis' les peculiaritats de Gloria Villalba, una doctora amb una personalitat molt diferent
- Villalba confessa que no va poder escriure una de les històries del seu darrer llibre, 'Al otro lado del bisturí'
La doctora Gloria Villalba va néixer a Barcelona i prové d'una família d'emigrants andalusos. La seva professió és vocacional, fins al punt que en els seus moments lliures llegeix sobre medicina. Està especialitzada en el tractament del dolor neuropàtic, l'oncologia i les malalties psiquiàtriques, i treballa des de fa anys a l'Hospital del Mar. Diu haver fet més de 5.000 operacions de neurocirurgia.
La doctora defensa que els pacients sempre han de ser informats de la situació i de les opcions que tenen per decidir quin tractament volen seguir. És per aquest motiu que Villalba encomana la necessitat que els metges tinguin empatia amb els pacients. A 'Noms Propis', coneixem la personalitat única que hi ha darrere d'aquesta gran cirurgiana.
Una nena distinta
“Volia matinar per estudiar el que fos“
Gloria Villalba considera que té una forma de ser diferent, ja des de ben petita. De nena es posava el despertador a les sis del matí per poder llegir. "Ho vaig passar malament perquè no s'entenia el meu comportament. De fet, encara costa d'entendre alguns dels meus comportaments", confessa. Villalba reconeix que de nena "volia matinar per estudiar el que fos", i sempre ha ocupat el seu temps amb activitats extraescolars perquè sempre ha necessitat un quefer. "De nen costa molt d'entendre, ara m'és igual. És un procés fins a assimilar-ho", comenta.
'Doctora Villalba. No passar'
La cirurgiana creu que un dels aspectes negatius que té és ser una persona molt rígida, molt estricta i molt exigent, però intenta convertir aquestes qualitats en característiques positives, tant amb ella mateixa com als qui l'envolten. "És una situació complicada perquè un no pot canviar la seva personalitat i s'adona que no sempre és entès per la resta, per això intento sempre entendre l'altra posició, la qual cosa s'aprèn amb el temps, no sempre ha sigut així", reconeix Villalba.
“M'ho prenc bé, perquè em coneixen i sé que ho fan per mi“
Quan la doctora entra a quiròfan, a la porta hi col·loquen un rètol que hi diu 'Doctora Villalba. No passar'. "M'ho prenc bé, perquè em coneixen i sé que ho fan per mi. Creo un ambient estricte i saben que em relaxa que es compleixin les normes", diu l'especialista, qui reconeix que a la sala d'operacions té moltes manies. Ningú pot parlar ni obrir la porta, perquè segons ella està associat amb la probabilitat d'infeccions.
La doctora Gloria Villalba, a 'Noms Propis'. JOSEP ECHABURU
Unes vacances peculiars
“És un lloc on no pots fer absolutament res“
Villalba treballa en excés i sol dir que n'és addicte. "No m'enorgulleixo, però ho gaudeixo molt", explica. Per evadir-se de la feina, la doctora revela que s'obliga a si mateixa un cop a l'any a "avorrir-se" durant una setmana. "Vaig a un lloc que em perdo i desconnecto del món, ni tan sols duc el mòbil. És un lloc on et deixen i no pots fer absolutament res, com Robinson Crusoe", comenta, i afegeix que fer-ho li carrega les piles per la resta de l'any.
L'únic cas que no surt al seu llibre
Recentment, Villalba ha publicat un llibre titulat 'Al otro lado del bisturí', on relata 12 històries de 12 pacients. La doctora reconeix que havia de ser un compendi de 13 casos, però va prendre la decisió de no compartir el tretzè. Dues setmanes abans d'escriure aquest capítol, el pacient en qüestió es va suïcidar. La cirurgiana encara no s'ha pogut recuperar de tot plegat per la forma tan dramàtica en què la persona en qüestió va posar fi a la seva vida. "Vaig ser incapaç d'escriure el seu capítol", conclou.
