Mary Santpere: una pionera de l'humor amb segell femení

Com si fos una entrevista professional, la còmica Mary Santpere mira enrere per valorar la seva carrera: "He fet ràdio, televisió, cinema... Ah, i també circ!". Com admet més endavant, la professió de pallasso no és gens fàcil. "La gent, de vegades, diu despectivament, 'no fa més que el pallasso'. Com n'és de difícil, fer el pallasso", assenyala mirant seriosament a càmera.

“Quan es parli del Paral·lel, s'haurà de parlar una mica de nosaltres“

Aquestes declaracions les fa al programa autobiogràfic Tal com som de l'any 1982, recuperat ara per Temps enrere. Santpere explica els seus inicis, que van coincidir també amb la millor època del Paral·lel barceloní. "El meu pare, Raquel Meller [...] La Bella Dorita, en Johnson, l'Escamillo...", enumera els artistes imprescindibles d'aquella època daurada. "Quan es parli del Paral·lel, s'haurà de parlar una mica de nosaltres", assenyala.

Ella va néixer en una família dedicada a les varietats. El seu pare, Josep Santpere, era un actor reconegut i ella va començar confeccionant el vestuari. Va començar la seva carrera als escenaris de casualitat, substituint una actriu malalta. Però quan el públic la va descobrir, no va poder deixar de mirar-la: en cinema, televisió, a les sales de ball...

Mary Santpere era incombustible, i fins i tot els seus companys es preguntaven si realment dormia. "Havia fet una gala, havia fet un bolo, havia anat a Mollerussa, a la Bisbal o allà on fos, i venia sense dormir. I estava tan vital, tan bé com sempre, tan eufòrica, tan plena d'humor, tal com és ella", expressa l'actor Enric Majó al Tal com som. "I és això la gran lliçó que vaig aprendre de la Mary: aquesta empenta que sempre té ella", afegeix.

Entrevista al Tibidabo

Al parc d'atraccions, pujada en una muntanya russa i amb el periodista al costat, va sortir la Mary més intimista, però directa. Allà parla de la seva família: del marit i els fills. Explica que no volen tenir exposició pública: "Ho trobo ridícul, aquelles vedets que sempre van amb la mare, amb el marit, amb els nens...".

“Sortir a l'escenari és com celebrar una festa entre amics“

En aquell dia assolellat al Tibidabo, Santpere explica també que la seva feina és molt més que els diners que guanya i que no vol retirar-se: "Per mi sortir a l'escenari no és allò que dius 'Vaig a fer teatre'; és com celebrar una festa entre amics". I així ho transmetia al seu públic, que admirava la seva energia, talent i bon humor. Una festa que no acabava mai i que contagiava a tothom. Així va ser la vida d'aquella humorista pionera del Paral·lel barceloní: com una muntanya russa amb parada als escenaris, teatre, circ, televisió, locals nocturns… i amb destinació final al cor del seu públic.