Desigualtat socioeconòmica a Catalunya: així es viu al poble que tanca el rànquing
L'ALTAVEU
- L'Altaveu visita Barbens, el poble amb l'índex socioeconòmic més baix de Catalunya
- L'escriptor Rafael Tarradas explica com han influït les arrels familiars en la seva literatura
Barbens, al Pla d'Urgell, és la població amb l'índex socioeconòmic més baix de Catalunya, amb 54,4 punts. Aquest rànquing, que s'obté a partir d'indicadors estadístics, permet visualitzar les desigualtats entre territoris.
“No hi ha un teixit empresarial molt potent“
"Tothom viu del camp. Al 100% quasi es pot dir que no hi ha un teixit empresarial potent", ha declarat el forner de Barbens a L'Altaveu. "N'hi haurà que hi viuran més justos, però a mi això que diuen del poble més pobre... A mi em sembla que n'hi ha de més pobres", ha assenyalat un altre barbensà. Però l'índex, que publica l'Idescat, no només mesura la renda mitjana, sinó que també té en compte altres dades socials rellevants, com la població ocupada, els treballadors de baixa qualificació o la població jove sense estudis postobligatoris, entre d'altres.
“No som gaire gent i quasi la meitat són nouvinguts“
El municipi ha baixat ràpidament en el rànquing: fa tres anys gaudia de 72 punts, però ara tot ha canviat. Segons un botiguer, "el que passa és que no som gaire gent i quasi la meitat són nouvinguts". Amb un miler d'habitants, l'activitat principal del municipi és la producció de fruita.
Un carrer de Barbens, al Pla d'Urgell, el poble amb l'índex socioeconòmic més baix.
El Jordi, gerent del Bar Espanyol, explica que va venir des de l'Empordà atret pels preus més econòmics. "Quan vaig arribar jo, encara podies comprar una casa", ha relatat. També ha assenyalat que els treballadors del camp podrien fer baixar la mitjana. "Els que són d'aquí de tota la vida tots tenen el seu negoci. Vull dir, qui no és pagès i té camps, té un altre negoci", ha assegurat el responsable del bar.
El Jordi, responsable del Bar Espanyol contesta a L'Altaveu des del seu establiment.
Els inconvenients de liderar el rànquing
Matadepera torna a ser un any més la ciutat que encapçala l'índex socioeconòmic amb 130 punts. "No lliguem els gossos amb llonganisses", ha puntualitzat Guillem Montagut, alcalde de la localitat, a L'Altaveu.
La situació geogràfica del municipi, a prop de dues ciutats industrials com Terrassa i Sabadell, és la principal causa d'aquesta elevada qualificació en l'índex, ha explicat Montagut. Però en cap cas vol dir que tot funcioni correctament: estan sense vestidors al camp de futbol municipal i tenen clavegueres dels anys seixanta que s'embussen sovint, s'ha sincerat.
“Preferim passar desapercebuts“
L'exposició pública que els dona sortir a dalt de tot en l'índex socioeconòmic atreu també alguns inconvenients. "S'incrementen els robatoris", ha denunciat Montagut, que tot seguit ha afegit que "s'incrementa la presència de gent que no són del tot benvinguts; en el sentit que no venen tampoc a aportar res de bo". "Preferim passar desapercebuts, i si fóssim els tercers o quarts tampoc passaria absolutament res", ha assegurat l'alcalde.
Una prova que les estadístiques són útils per intuir desigualtats, però no s'han de llegir tampoc en termes absoluts. A Barbens es pot trobar la felicitat en els petits plaers quotidians, de la mateixa manera que a Matadepera no tothom és propietari d'una empresa.
La façana de l'Ajuntament de Matadepera, al Vallès Occidental.
