'Un matà bonic': una pel·lÃcula minimalista sobre l'amor i la pèrdua
- Mia Hansen-Løve dirigeix la pel·lícula sobre una dona que perd el seu pare i s'enamora alhora d'un home casat
- El film explora la necessitat d’estimar de les persones per sentir-se vives
La dirección de esta página ha sido copiada en su portapapeles
La directora parisenca Mia Hansen-Løve torna a demostrar la seva sensibilitat cinematogràfica amb Una bonita mañana, un film que se situa entre el drama familiar i la crònica íntima dels afectes. La pel·lícula, subtil i minimalista, narra la vida de la Sandra, una mare soltera que es veu atrapada en una cruïlla vital: cuidar el seu pare, que pateix una greu malaltia neurodegenerativa, i alhora redescobrir el desig i l’esperança a través d’una nova relació amorosa.
Quan els records desapareixen, però l'amor es manté intacte
La Sandra viu amb la seva filla de vuit anys i dedica gran part del seu temps a tenir cura del seu pare, un home culte i estimat, però que a poc a poc perd les capacitats cognitives a causa de la demència senil. La protagonista ha d’afrontar la duresa de veure com aquell amb qui abans compartia paraules, records i complicitats es dissol en un silenci progressiu. En aquest procés, Hansen-Løve posa de manifest la pèrdua del llenguatge com a metàfora del trencament d’una part fonamental de la identitat, però també mostra la persistència d’un vincle emocional i visceral que sobreviu fins i tot quan la raó desapareix.
La Sandra i el seu pare
En paral·lel a aquest procés dolorós, Sandra inicia una relació amb un amic d’infantesa. És una història d’amor il·lusionant però també plena de contradiccions, ja que ell té una altra família. El film retrata amb delicadesa aquesta doble experiència: la mort lenta del pare i el despertar del desig. La directora filma aquesta tensió amb un realisme sobri, sense caure en l’excés melodramàtic, i aposta per una narrativa pausada que reflecteix la manera en què la vida flueix entre la tristesa i l’esperança.
Cartell de la pel·lícula 'Una bonita mañana'
De caràcter autobiogràfic
L’obra té un marcat caràcter autobiogràfic. La directora, que ja ha explorat en altres treballs la fragilitat de les relacions i la recerca de sentit enmig de les crisis, s’inspira en experiències personals recents. El resultat és un relat íntim que convida l’espectador a reflexionar sobre el paper de l’amor en les nostres vides: l’amor filial que resisteix a la malaltia, l’amor romàntic que es reobre en moments inesperats i la necessitat d’estimar per sentir-se viu.
Una bonita mañana es consolida així com una obra que combina senzillesa formal i profunditat emocional. Un cinema que es mou en els espais quotidians, sense grans artificis, i que es nodreix de la veritat de les emocions. Amb aquest film, la cineasta reafirma la seva veu única dins el panorama europeu, capaç de transformar experiències personals en històries universals que toquen la sensibilitat de l’espectador.
